DECRET SOBRE EL ESTIPENDI DE MISSES – PROVÍNCIA ECLESIÀSTICA VALENTINA

Des del començament de l’Església, juntament amb el pa i el vi per a la Missa, els fidels acostumen a presentar també altres dons per compartir-los amb els que tenen necessitat o per ajudar l’Església (cf. 1 Cor 16, 1; Sant Justí , I Apol, 67). La col·lecta i altres formes d’aportació estan relacionades amb la participació dels fidels en el Sacrifici eucarístic, en el qual ells mateixos, com a membres del Cos de Crist, s’uneixen a l’ofrena ia la intercessió del seu Senyor per ministeri del sacerdot (cf . PO 2; Catecisme de l’Església Catòlica, 1368-1372). L’Eucaristia s’ofereix, en aquest sentit, per tots els fidels vius i difunts com un Sacrifici universal. Per aquest motiu l’Església ha disposat que els rectors celebrin la Missa “pel poble” els diumenges i festes de precepte a la seva diòcesi (cf. c. 534 CIC) i recomana als sacerdots “encaridament” que celebrin la Missa per les intencions dels fidels, sobretot dels necessitats, encara que no rebin cap estipendi (cf. c. 945 § 2 CIC). A més d’aquest oferiment general, l’Església reconeix també la “facultat” de tot sacerdot (cf. c. 901 CIC), que celebra o concelebra la missa, per aplicar-la per una determinada intenció (cf. c. 945 § 1 CIC).

Segons la tradició de l’Església, els fidels, guiats pel seu sentit religiós i eclesial, per associar-se més íntimament a Crist i obtenir així una major abundància de fruits en la participació en el Sacrifici eucarístic, poden oferir un estipendi, perquè s’apliqui la Missa per la seva intenció, contribuint així al bé de l’Església i participant de la seva sol·licitud per sustentar als seus ministres i activitats (cf. c. 946 CIC; 1Tm 5,18). Aquest costum s’ha de conservar, de manera que els sacerdots siguin generosos atenent la petició raonable dels fidels, que desitgin que una determinada celebració de la Missa tingui com a intenció concreta la gratitud i la lloança, la súplica per les seves necessitats, o el sufragi pels difunts (cf. Pau VI, Motu propi Signatura in traditione de 13-IV-1974: AAS 66 [1974] 308).

Però en aquesta matèria s’ha d’evitar fins a la més petita aparença de negociació o comerç (cf. c. 947 CIC). En aquest sentit, per evitar tota possible deformació en la pràctica i buscant també l’educació del poble cristià, l’Església ha fixat normes convenients, d’obligat compliment, per a tots els sacerdots. Per això demanem als sacerdots que exposin amb claredat aquesta doctrina i aquesta pràctica, considerant l’oferiment del estipendi com el que realment és: una forma de participació dels fidels en el Sacrifici eucarístic, en el context de l’ofrena de tota l’Església, allunyant la idea de “propietat” o de “benefici exclusiu”.

Això no obsta perquè a les parròquies i altres comunitats es vagi avançant en la recerca de noves maneres de participació en el Sacrifici eucarístic, dins de l’esperit comunitari i eclesial, amb que s’ha de participar en l’Eucaristia, i del respecte a les disposicions canòniques que garanteixen els drets dels fidels, sense oblidar el seu deure d’ajudar l’Església en les seves necessitats (cf. cc. 222 § 1 i 1.261 § 2 CIC).

Per aquests motius, els Bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina, en ús de les facultats que ens confereixen, entre altres, els cc. 951 § 1 i 952 § 1 del CIC, i com a complement al Decret de la Congregació per al Clergat (Prot. N. 2008/2172) pel qual es van aprovar els aranzels presentats pels Bisbes d’aquesta Província Eclesiàstica, actualment en vigor, promulguem el següent

DECRET

1.- El estipendi de les Misses està establert en 10 € i el de les Misses gregorianes en 325 €.

2.- “El sacerdot que celebri més d’una missa el mateix dia, pot aplicar cadascuna d’elles per la intenció per la qual s’ha ofert l’estipendi, però, llevat del dia de Nadal, quedeu-vos només amb l’estipendi d’una Missa, i destini les altres als fins determinats per l’Ordinari, encara que pot també rebre alguna retribució per un títol extrínsec “(c. 951 § 1 CIC). “El sacerdot que concelebra una segona Missa el mateix dia, no pot rebre per ella estipendi sota cap títol” (c. 951 § 2 CIC), ni tan sols per lliurar-lo als fins determinats per l’Ordinari.

3.- “S’ha d’aplicar una Missa diferent per cada intenció per la qual ha estat ofert i s’ha acceptat un estipendi, encara que sigui petit” (c. 948 CIC).

4.- No es pot combinar, a no ser per raons de naturalesa pastoral (cf. c. 905 CIC). No és raó pastoral suficient l’abundància d’intencions.

5.- Sobre l’aplicació de la Missa per diverses intencions de diferents donants es tindrà en compte el següent:

a) Per admetre els estipendis, que ofereixen els fidels, amb vista a l’aplicació de Misses pluriintencionales o col·lectives, és condició indispensable que els fidels oferents hagin estat explícitament advertits i hagin donat el seu lliure consentiment. (Cf. art. 2 § 1 del Decret Mos Iugiter de la Congregació per al Clergat, de 22-II-1991: AAS 83 [1991] 443-446).

b) El sacerdot que celebri la Missa aplicant-la simultàniament per diverses intencions i hagi rebut una ofrena dels fidels per cada intenció, podrà rebre com estipendi només la quantitat que s’indica en el núm. 1 per a cada Missa. La quantitat restant s’ha de considerar igual que les corresponents a les combinacions, i s’ha de lliurar en la colecturía diocesana. La seva fi serà el Seminari diocesà, tret que l’Ordinari diocesà disposi una altra cosa. Per tant, va contra dret destinar a un altre fi, encara que sigui piadós o parroquial, la quantitat que superi el que s’estableix per l’estipendi diocesà (cf. art. 3 de l’esmentat Decret de la Congregació per al Clergat).

c) La Missa per diverses intencions i diversos estipendis no pot celebrar-se més de dues vegades per setmana. En aquest cas, “hi ha obligació de en públic el lloc i l’hora de celebració d’aquesta missa” (cf. art 2 § 2 del citat Decret de la Congregació per al Clergat).

d) “… estan obligats a respondre en consciència, els sacerdots que recullen indistintament estipendis per celebrar Misses per intencions especials, i unint-los sense saber-ho els donants celebren una sola Missa per una intenció anomenada ‘col·lectiva`, considerant que d’aquesta manera satisfan les càrregues assumides “(cf. art. 1 § 2 del referit Decret de la Congregació per al Clergat).

6.- Segons disposa el Decret referit, “els sacerdots que rebin moltes ofrenes per celebrar Misses per intencions particulars …, i que no puguin satisfer personalment les càrregues assumides dins de l’any, no deixin de rebre-les, ja que això frustraria la pietosa voluntat dels donants i els apartaria de la seva lloable intenció, sinó que les acceptin i les passin a altres sacerdots (cf. can. 955) o al propi Ordinari (cf. can. 956) “(cf. art. 5 § 1). Això requerirà l’oportuna advertència del sacerdot i la lliure acceptació del fidel.

7.- A tenor de l’c. 534 § 1CIC, el rector té obligació d ‘ “aplicar la Missa pel poble a ell confiat tots els diumenges i festes que siguin de precepte a la seva diòcesi”. Per aquesta celebració no pot percebre estipendi algun. Els que tenen al seu càrrec dos o més parròquies compleixen aquesta obligació aplicant una sola Missa per tots els seus feligresos, i pot percebre estipendi per la segona Missa que celebrin (cf. Comunicacions, 15, [1983] 200-201).

8.- D’acord amb el que estableix l’c. 958 § 1CIC, els rectors i rectors d’Esglésies o d’altres llocs piadosos, on se solen rebre estipendis de Misses, han de portar obligatòriament el llibre especial per a això, en què s’anotarà diligentment el nombre de Misses que s’han de celebrar, intenció, estipendi ofert i compliment de l’encàrrec. És oportú anotar, també, les intencions i els seus estipendis, que, no podent aplicar-se en el lloc on es reben, siguin lliurats a altres celebrants oa la colecturía diocesana. A l’Ordinari li competeix revisar anualment aquest llibre especial, ja personalment o per mitjà d’altres (cf. c. 958 § 2).

9.- Els sacerdots lliuraran trimestralment, a la colecturía diocesana, els estipendis de combinacions o més misses celebrades, així com els estipendis de Misses pluriintencionales, indicant el nombre d’intencions.

10.- Els rectors i rectors d’Esglésies o d’altres llocs piadosos, on solen rebre estipendis de Misses, i no puguin ser celebrades per ells mateixos o per altres sacerdots, en el termini d’un any, hauran de lliurar-los, igualment, en la colecturía diocesana, indicant el nombre d’intencions (cf. 956 CIC). D’aquesta manera, es podrà ajudar a sacerdots jubilats, malalts, missioners i altres que no disposen de estipendis.

11.- A no ser que l’Ordinari diocesà disposi una altra cosa, la fi dels estipendis de combinacions i misses pluriintencionales serà el Seminari diocesà, i això no afecta el que estableix l’c. 948 CIC.

12.- Els rectors i rectors d’Esglésies o altres llocs piadosos han de donar a conèixer als fidels la present normativa, així com de la quantia del estipendi a la diòcesi, i, especialment, el sentit i el valor de l’ofrena, la importància de la almoina i la comunicació de béns mitjançant les ofrenes per celebrar Misses.

13.- El que disposa aquest Decret entrarà en vigor amb la seva publicació en el Butlletí de cada Bisbat.Donat a València, 19 de juliol de 2013.

+ Carles, arquebisbe de València

+ Xavier, Bisbe de Mallorca

+ Jesús, Bisbe d’Oriola-Alacant

+ Casimiro, Bisbe de Sogorb-Castelló

+ Vicente, Bisbe d’Eivissa

+ Salvador, Bisbe de Menorca

Leave a Comment