FESTA DE SANT JOSEP. 19 març 2016

El record i la celebració de les festes dels sants són sempre per a nosaltres un motiu de joia i un estímul. Perquè ells van saber ser fidels a la crida de Déu. I tots nosaltres estem també convidats i cridats per Déu a la santedat, a viure amb fidelitat la nostra vida.

A l’interior d’aquest temps quaresmal, celebrem avui la festa de sant Josep. És molt poc el que els evangelis ens diuen d’ell. La seva vida no sobresurt ni destaca per la seva espectacularitat, sinó per la seva fidelitat.

Josep és per a nosaltres un exemple. Podem descobrir en la seva vida unes actituds profundes que haurien de ser també les nostres actituds. Així, doncs, celebrem avui la festa de Sant Josep, titular d’aquesta Parròquia, Patró de l’Església universal, i sobretot, un gran mestre com li correspon ser a cada pare i també una persona que escolta, accepta i compleix la voluntat de Déu, la Paraula de Déu. I sent un gran mestre, en aquest dia de la seva festa, veient la seva imatge, meditant sobre els ensenyaments que sobre ell ens dóna l’Evangeli, portant la seva imatge pels carrers del poble, sigui això una ocasió per acollir el meravellós exemple que ens dóna perquè siguem, com Ell, persones que escoltem la Paraula de Déu i la posem en pràctica per sobre de tot, sabent que si es compleix la Paraula de Déu es fa el bé, i si es deixa de banda la Paraula de Déu no es fa el bé.

Fixem-nos avui en aquesta figura tan estimada i propera al cor de l’Església, a cada un i a tots els que tracten de conèixer els camins de la salvació, i de caminar per ells en la seva vida terrenal.

Déu confia a Josep la cura de la seva persona humana, la vinguda havia esperat des de feia moltes generacions l’estirp de David i tota la «casa d’Israel», i alhora li confia tot allò del que depèn la realització d’aquest misteri en la història del Poble de Déu. Des del moment en què aquestes paraules de Déu a través de l’Arcàngel van arribar a la seva consciència, José assumeix l’encàrrec, la vocació que Déu li dóna amb la senzillesa i humilitat, en què es manifesta la profunditat espiritual de l’home; i ell ho omple completament amb la seva vida. «En despertar José del seu somni llegim en Mateu-, va fer que l’àngel del Senyor li havia manat» (Mt 1,24). En aquestes poques paraules està tot. Tota la decisió de la vida de Josep i la plena característica de la seva santedat. «Va fer». Josep, al que coneixem per l’Evangeli, és home d’acció. És home de treball.

Així és l’activitat de Josep, així són les seves obres; ell està amb Maria, l’acompanya en el període precedent al naixement de Jesús, en les circumstàncies del Nadal a Betlem. Després veiem a Josep en el moment de la presentació al temple i de l’arribada dels Reis Mags d’Orient. Poc després comença el drama dels nounats a Betlem. Josep és cridat de nou i instruït per la veu de l’Alt sobre com ha de comportar-se. Emprèn la fugida a Egipte amb la Mare i el Nen.

Després d’un breu temps, el retorn a la Natzaret natal. Finalment, hi troba la seva casa i el seu taller, on hagués tornat abans si no ho haguessin impedit les atrocitats d’Herodes. Quan Jesús té dotze anys, va amb ell i amb Maria a Jerusalem.

En efecte, l’Evangeli de Sant Mateu que hem escoltat ens ha presentant que “La mare de Jesús promesa amb Josep, i abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant”. Aquesta és la situació en què es troba Josep. I també l’Evangeli ens diu que “era just”.

Si Sant Josep no fos just aquest fet, que era una voluntat de Déu per a la nostra salvació s’hagués convertit en origen de problemes i desastres.

Josep, amb una mentalitat humana pot pensar: “Maria m’ha traït; per això no seguiré amb ella, em separaré d’ella “. Sant Josep va demostrar ser just perquè va saber respectar el misteri d’una vida que naixia en la seva esposa sense la seva cooperació. Però a aquesta justícia, pròpia d’una persona bona, com ens ha dit l’Evangeli, se li afegeix una explicació per part de Déu a través de l’Arcàngel: “Josep, fill de David, no dubtis a rebre a casa teva a Maria, la teva dona, perquè ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant. Tindrà un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats “. I davant d’aquesta acollida de la Paraula de Déu, Sant Josep era just i bo perquè no va dubtar de la fidelitat de la seva dona. Sant Josep era just davant de Déu perquè possiblement veia en tot això la mà de Déu i no va voler posar les seves mans en aquella que havia estat escollida pel Senyor. Sant Josep va ser just i respectuós davant la vida, que sempre és un misteri, i davant el misteri insondable de la Vida que va néixer per la força de l’Esperit Sant.

Si Sant Josep no hagués complert l’encàrrec de Déu, tenint cura de Maria, potser aquesta seria condemnada. En efecte, en la legislació hebrea si una dona tenia un fill fora del seu matrimoni, era condemnada a mort. Tenim el cas que ens explica Joan 7,53-8,11: aquella dona adúltera que anava a ser apedregada. Aquest podia haver estat el final de Maria, que complint la Paraula del Senyor hagués estat abandonada per Josep.

Compleix l’encàrrec amb Maria i compleix l’encàrrec de tenir cura de Jesús: el va portar a Egipte quan Herodes volia matar els nens, El va cuidar sent evangelitzador de l’infant: presentant-lo en el temple, que és el que celebrem cada any a dia de la Candelera , el portava al temple tots els anys.

En definitiva, Sant Josep va creure en la Paraula de Déu i la va posar sempre en pràctica, conscient que ha de ser així, que això és el que fa bé a un mateix i als altres. Amb el compliment de la Paraula de Déu es compleix la missió que Déu ens encomana a cadascun.

Per això, davant la seva figura, amb els seus exemples, preguntem nosaltres: ¿Vivim, com sant Josep, atents a la veu de Déu? ¿Com escoltem l’Evangeli? Escoltem amb fe i amb amor? Vivim de la paraula que surt de la boca de Déu? Deixem que la seva Paraula es faci carn en la nostra carn i s’expressi en les nostres obres? Estem al servei de l’Evangeli? Com ho vam anunciar? Què senyals acompanyen les nostres bones paraules? ¿Prestem orelles a la veu de Déu que s’insinua en els signes dels temps? Vivim amb fe els esdeveniments de la vida i de cada dia? Com responem a la veu de Déu que ens interpel·la a les necessitats dels germans més petits? Respon la nostra caritat a la nostra fe? Som fidels i justos com sant Josep?

Tots i cada un de nosaltres som també cridats per Déu. També a nosaltres Déu ens crida i encarrega alguna cosa, com va fer amb Sant Josep.

Tenim cadascun un lloc i una missió irreemplaçables en el pla de Déu. Hem de tenir un esperit atent per saber descobrir en el nostre treball i en la nostra família, en els nostres ambients i en la nostra comunitat les crides que Déu ens adreça a assumir, la nostra responsabilitat i els nostres compromisos .
Hem de tenir també un cor generós que ens faci avançar amb decisió per fer de la nostra vida una resposta fidel i generosa a la crida de Déu.

Que Sant Josep ens beneeixi amb el seu Fill. Demanem-li que ens ensenyi a pregar, que ens concedeixi un tracte afectuós amb Jesús i amb el Jesús que està amagat en cada germà. Que Sant Josep tingui cura de la nostra fe i de les nostres virtuts, com cuidar de la vida del seu Fill, Jesús.

Que així sigui

Leave a Comment