Festa del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. 1 maig 2016

Un any més, amb el favor de Déu, celebrem aquesta festa del Primer Diumenge de Maig que aquí, a Santa Eulalia té una dimensió extraordinària i pot ser un moment que contribueixi a afavorir i beneficiar a tots els habitants, sense exclusió de cap, i a els qui, per bons motius, s’apropen fins a aquí.

Aquesta festa té un origen religiós. Una llegenda popular parla de l’esfondrament d’una església en el lloc avui conegut com “Església Vella” sense que ningú sofrís cap mal, llegenda que està confirmada per documents que avalen un atac turc produït en 1543. Bé segur que la gent del “Quartó del Rei” va recordar durant molt temps aquell succés, especialment perquè va significar, uns anys més tard, que es construís un temple nou en substitució de l’anterior, molt maltractat aquella jornada i antiquat en el seu sistema de fortificació. Per això, després es va construir aquesta església nova de Santa Eulària, la que avui ens acull, inaugurada amb una solemne missa cantada el 12 de febrer de 1568.

L’esdeveniment d’aquella vella església, unit després a la celebració de la festa de la Verge del Rosari a l’inici de maig, són doncs els elements que van donar origen a aquesta festa, un origen que ha de ser conservat i no oblidat ni esborrat. Una festa, doncs, la nostra, que és religiosa. Així, l’element central d’aquesta festa és la Missa solemne, amb la participació dels estaments polítics, eclesiàstics i socials, completant la festa amb altres activitats con el ball pagès tant a la sortida de Missa com davant l’ajuntament, les desfilades de carros i vehicles antics pels principals carrers del poble. La festa continua tota la tarda fins a la nit amb concerts de música, fires i exposicions, així com la processó des d’aquí a la capella de Lourdes amb la imatge de la Verge María.

I sent una festa religiosa que se celebra bé, es van afegint noves i bones qualitats a aquesta festa. Vull recordar una: l’any 2011 el calendari era igual que el d’aquest any i així el 1º de maig d’aquest any va ser també la festa del Primer Diumenge de Maig en Santa Eulalia. I aquest any, és l’únic, jo no vaig poder assistir a la festa amb vosaltres. El motiu va ser que aquest dia jo estava a Roma perquè va ser la beatificació del Papa Juan Pablo II, al que jo estimo i admiro tant i amb el qual vaig treballar gairebé 11 anys i que em va nomenar Bisbe d’Eivissa.

Per aquesta beatificació i per posar-la en la Catedral jo vaig comprar una imatge de Juan Pablo II i canònicament no podia ser col·locada fins al cap de la beatificació. Beatificat aquest dia al matí, abans d’anar-me a Roma la hi vaig lliurar al Rector d’aquí, a Don Vicente Ribas, i li vaig suggerir, admetent-ho ell, que aquest dia, aquest Primer Diumenge de Maig, aquí sortís la imatge en la processó. Amb això, aquest poble de Santa Eulalia, entre els mèrits i moltes coses positives que té, va ser el primer poble d’Espanya, i tal vegada d’Europa, on es va fer una processó amb la imatge de Juan Pablo II. I és un fet que jo he divulgat i donat a conèixer en moltes parts.
Un fet, doncs, que ens ensenya que fent les festes bé i amb elements bons, un poble adquireix qualitats i decoracions. Tant de bo, doncs, amb la col·laboració i la participació de tots i l’elecció de coses bones, en Santa Eulalia seguiu sempre així per aquest camí.

En la Santa Missa escoltem la Paraula de Déu, com els deixebles van escoltar la Paraula de Jesucrist en aquella primera Eucaristia celebrada a Jerusalem, i després, consagrant el pa i el vi, es converteixen en el Cos i la Sang de Jesús. Amb l’acolliment de la Paraula i el compromís de complir-la, i amb la recepció, feta de manera digna, de la Sagrada Comunió, ens unim i enfortim la nostra unió amb Jesús, i en Jesús amb Déu, Un i Trinat.

La Paraula de Déu, presa de l’Evangeli de Sant Joan que hem escoltat aquest matí aquí i que es proclama avui en tota l’Església         ens presenta tres promeses que Jesús fa en aquest discurs de l’Últim sopar, unes promeses no fetes només als Apòstols que estaven en aquella nit amb Ell sinó a tots els deixebles, a tots els creients, a nosaltres també. I unes promeses que són la resposta al programa que Jesús ens proposa: “El que m’estima guardarà la meva paraula”, (Jn 14,23).

Amb aquesta expressió Jesús ens diu que el nostre amor per Ell es demostra amb el compliment dels seus manaments; no amb paraules, no amb teories, sinó amb fets concrets, aquests manaments que, havent-los rebut del Pare ens els ha traslladat. Si tenim amor per Ell, com a resposta a l’amor que Ell ens té, intentarem complir els manaments. Si estimem veritablement a Jesús, serem capaços de comportar-nos com Ell ens demana. Amb l’amor real i eficaç a Jesús serem capaços de complir tots els manaments, també aquells que aparentment ens semblen més difícils, fins i tot el martiri perquè en ocasions Jesús és capaç de donar-nos també la força per ser màrtirs, com és el cas de la vostra Patrona, Santa Eulalia.

Complir els manaments del Senyor ens exigeix conèixer-los, cosa que aconseguim amb l’escolta de la seva Paraula, sigui comunitàriament, com en la celebració de la Missa, en les activitats i reunions comunitàries, sigui individualment, amb l’estudi, la lectura, la formació. Coneixent la Paraula de Déu, complint-la, es creix en l’amor cap a Ell.

Realment coneixent a Déu, coneixent les seves Paraules, els seus ensenyaments, un sent una seducció cap a Ell. En aquest diumenge, doncs, amb les seves Paraules (“El que m’estima guardarà la meva paraula”) Jesús ens convida a experimentar el seu amor cap a nosaltres i a suscitar el nostre amor cap a Ell.

I complint aquests manaments, Déu ens fa tres promeses:

a) la primera promesa és la seva proximitat, l’amistat íntima amb Ell i amb el Pare: “el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i farem habitada en ell.”. Déu va iniciar la seva proximitat amb la humanitat creant-la, després ho va prosseguir cuidant-la, la desenvolupà amb l’Encarnació i ens toca a nosaltres acollir-la i viure-la. Déu vol estar amb nosaltres, a favor de nosaltres i ens promet estar amb nosaltres si complim la seva Paraula.

b) la segona promesa és l’enviament de l’Esperit Sant: “l’Esperit Sant, que enviarà el Pare en el meu nom, serà qui us ho ensenyi tot i us vagi recordant tot el que us he dit”. L’Esperit Sant ve a nosaltres en el nostre baptisme, es completa amb la confirmació, i pot estar en nosaltres donant-nos la força per ser cristians sempre.

c) i la tercera promesa és la pau: “La pau us deixo, la meva pau us dono; no us la dono jo com la dóna el món.” Diverses vegades en l’Evangeli Jesús ens anuncia la pau, tant abans de la seva passió com després de la resurrecció. No es tracta d’un simple desig, sinó d’un veritable compliment, una pau fruit de la seva amistat, de la seva proximitat, de la seva gràcia.

Jesús ens fa una proposta: guardar la seva paraula, ens fa unes promeses si complim aquesta proposta. Davant això corresponguem a l’amor que Ell ens té posant en pràctica les seves paraules, les més vàlides i útils per a la nostra vida.

Hi ha una persona que és mestra en tot això. És la Mare de Déu. I acabem de començar el mes de maig, mes dedicat a ella. De la Verge rebem la seva ajuda, el seu afecte, el seu afecte. I també hem d’aprendre d’Ella les coses importants per a la nostra vida, és a dir, com ella ser deixebles de Jesús. El llibre dels Fets dels Apòstols ens explica que la Verge acollida per Sant Joan després de la mort de Jesús en la Creu, no va quedar marginada, sinó unida i en comunió amb els Apòstols, amb la comunitat cristiana. Així ens diu Lucas que els Apòstols “feien oració comuna amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els seus germans(Hech 1, 14), és a dir, la Verge acudia a l’oració, a la Missa, a escoltar la Paraula de Déu a enfortir la seva vida cristiana. En això ens dóna un exemple i un ensenyament per tots nosaltres.

Benvolguts germans i germanes que visquem aquest mes de maig promovent la devoció a la Mare de Déu i que aquesta devoció sigui expressada en el compromís d’imitar-la sempre i en tot

Leave a Comment