Festa de Sant Antoni 17 de gener de 2016

Aquest diumenge, 17 de gener, és també la festa de Sant Antoni Abat. Els sants, com m’agrada dir moltes vegades, són persones que han viscut d’acord amb els ensenyaments de l’Evangeli, convertint-se així en mestres i models per a la humanitat i, conclosa la seva peregrinació en aquesta terra, són poderosos intercessors a favor nostre. Anem a recordar, doncs, algunes coses de Sant Antoni, perquè la seva vida influeixi en la nostra, en la de cada un, i ell intercedeixi per nosaltres des del Cel.

Coneixem el relat de la seva vida, transmès principalment per l’obra de Sant Atanasi, que ens presenta la figura d’un home que creix en santedat i el converteix en model de pietat cristiana. Va néixer a Egipte cap a l’any 250, fill de acabalats camperols. En la seva joventut, Antonio es va sentir commogut per les paraules de Jesús, que va escoltar durant la Santa Missa: “Si vols ser perfecte, vés i ven tot el que tens, i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel: veuen després, i segueix-me. ” (Mateu, 11, 21). Les Paraules de Déu no són per oblidar-les sinó per posar-les en pràctica. I això és el que va fer Sant Antoni.

En morir els seus pares, Sant Antoni va lliurar la seva germana a cura de les verges consagrades, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar al desert, on va començar a portar una vida de penitència i oració. Va fer vida eremítica al desert i després va viure al costat d’un cementiri, sent testimoni de la vida de Jesús que venç la por a la mort.

Va tenir molts deixebles; va treballar en favor de l’Església, confortant als confessors de la fe durant la persecució de Dioclecià, i donant suport a sant Atanasi en les seves lluites contra els arrians. Una col·lecció d’anècdotes de la seva vida demostra la seva espiritualitat evangèlica clara i incisiva.

Va morir cap a l’any 356, a la muntanya Colzim, pròxim al mar Roig. Es diu que d’avançada edat.

La vida de Sant Antoni abat -la vida d’oració, de penitència, sacrifici, de dejuni, de caritat-, és un ensenyament per a nosaltres en el nostre segle XXI, com ho ha estat sempre. Sant Antoni és una llum que il·lumina, amb la llum de Jesucrist, que assenyala i anticipa ja des d’aquesta vida, al fet que busquem una altra vida, una vida gloriosa, la vida a l’eterna benaurança: la vida feliç en la contemplació de la Santíssima Trinitat , al Regne del cel.

Sant Antoni escoltava la Paraula de Déu i la posava en pràctica. I aquest ensenyament ha de ser una cosa que hem d’imitar. Cada diumenge, reunint-nos per a la celebració de la Santa Missa, en cada ocasió que tenim de llegir i meditar la Paraula de Déu sigui en reunió amb altres persones o senzillament sols però interessats, podem anar veient com organitzar i disposar la nostra vida.

En aquest diumenge l’Evangeli de Sant Joan que hem escoltat ens ha presentat el primer miracle de Jesús: és una epifania, és a dir, una manifestació de qui és Jesús. La primera epifania la vam tenir el dia de la festa dels Reis Mags, la segona el diumenge passat, amb el baptisme de Jesús, i ara, començant el temps ordinari, tenim aquesta altra epifania, que ens vol dir i deixar ben clar qui és Jesús. Avui és una Epifania, una manifestació que ens mostra Jesús amb poder per fer les coses i les fa a favor i ajuda dels altres. No calia que fes aquest miracle, però fent-ho va donar felicitat a tots els presents. Quantes ensenyaments per a nosaltres poden venir de la lectura d’aquest text! Llegint un text Antonio es va convertir en Sant. Llegint i practicant els textos podem nosaltres arribar a ser sants.

La presència de Jesús a Canà manifesta el projecte salvífic de Déu pel que fa al matrimoni. En aquesta perspectiva, la manca de vi es pot interpretar com una al·lusió a la falta d’amor, que lamentablement és una amenaça que plana sovint sobre la unió conjugal. Maria demana a Jesús que intervingui en favor de tots els esposos, als qui només un amor fundat en Déu pot lliurar dels perills de la infidelitat, de la incomprensió i de les divisions. La gràcia del sagrament ofereix als esposos aquesta força superior d’amor, que pot enfortir el seu compromís de fidelitat fins i tot en les circumstàncies difícils (Joan Pau II)

L’exhortació de Maria: «Feu el que ell us digui», conserva un valor sempre actual per als cristians de tots els temps, i està destinada a renovar el seu efecte meravellós en la vida de cadascú. Convida a una confiança sense vacil·lacions, sobretot quan no s’entenen el sentit i la utilitat del que Crist demana.

Les paraules de Maria: «No tenen vi», ens conviden a meditar en la sensibilitat que hauríem de tenir cap a les necessitats i mancances dels altres per contribuir per la nostra part a omplir-i presentar-les a Jesús.

Les altres paraules de la Mare de Déu: «Feu tot el que ell us digui», ens indueixen a la total confiança en Crist com a mitjà i camí necessaris perquè Ell obri en nosaltres fins i tot l’extraordinari.

Les paraules de Jesús: «Ompliu d’aigua», ens indiquen que d’ordinari Déu requereix la nostra col·laboració, que fem el que està de la nostra part, tot i que Ell podria fer-ho tot sense necessitar de nosaltres.

La contemplació de la glòria de Jesús, manifestada en aquest misteri, ens ha de portar a creure i confiar en Ell, tant més quan comptem amb la intercessió de la seva Mare.

Així doncs, en les accions de Jesús veiem la seva identitat i la seva específica missió. I si nosaltres estem cridats a ser imitadors de Jesús, aquí s’ha de veure també la nostra identitat i la nostra missió en el món i en l’Església, una identitat que és estar en relació amb Déu i en relació amb els altres, que són germans nostres i que hem d’ajudar i mai causar danys ni abandonar o prescindir.

Jesús és Déu, i perquè és Déu fa les coses que ha de fer: durant tota la seva vida en aquesta terra Jesús va predicar i va fer miracles, va perdonar i va fer obres de caritat, va morir però va ressuscitar per obra de l’Esperit Sant.
I Jesús no compleix les coses i prou, sinó que compleix i ensenya a que nosaltres tractem, amb la seva gràcia i el nostre desig, de ser com Ell. I així vam quedar consagrats a una missió que és la mateixa de Crist: portar al món l’alegre notícia de la salvació, alliberar l’home de l’esclavitud, passar per la vida fent el bé.

Així ho va fer Sant Antoni, així ens correspon fer a nosaltres. Important és tenir això present perquè si algú ens preguntés: Per què ets cristià? la resposta a aquesta pregunta hauríem de donar-la més amb els fets amb les paraules. Sí, som cristians perquè hem estat batejats, però quants cristians viuen d’acord amb el que és el baptisme? El cristià, després del seu baptisme ha de tenir-ho molt clar: viure amb Crist i com Crist i no sense Crist o contra Crist. El veritable cristià és aquell que té una perfecta unió entre la fe i la vida, entre les paraules i les accions, entre el que escolta de Déu i el que fa.

Avui dia al món es creu més pel que es veu. Per això, la nostra fe en Déu ha de manifestar-se en les nostres obres, en els nostres fets concrets. La fe doncs ha de ser provada, demostrada i no només aquesta. Ha de ser una cosa evident i comprensible per tots. El món creurà si nosaltres els cristians posem en pràctica els compromisos del nostre Baptisme com va fer Jesús, com va fer Sant Antoni, com han fet els sants, doncs cridats a ser sants no són només alguns: som tots.

I avui és també el Dia d’aquesta Parròquia. Un dia per a fomentar la consciència de la nostra pertinença a l’Església, concretada en la vinculació de cada un a la seva pròpia parròquia. Cada un hem estat cridats a ser membres del Poble de Déu, un poble els membres han d’estar units en l’amor recíproc i que té l’encàrrec de servir i transformar cap al bé del món, amb l’ajuda i la llum de l’Evangeli.

El servei que està cridat a donar una parròquia és decisiu i insubstituïble. En tot l’any cada parròquia ens ofereix la celebració de l’Eucaristia, l’anunci de la Paraula de Déu, la pràctica dels sagraments, l’exercici de la caritat. A cada parròquia es donen les catequesis dels nens que es preparen per rebre la Primera Comunió, dels joves que es preparen per rebre el Sagrament de la Confirmació, la formació cristiana de les parelles que pensen contraure el sagrament del matrimoni en els pròxims mesos ; els catequistes i responsables d’evangelització adquireixen la seva formació per exercir l’millor manera possible el seu servei, les activitats de les Càritas a cada parròquia promouen que l’amor i l’ajuda que Déu vol donar i oferir arribi a través dels fidels.

La parròquia, un cop iniciada la nostra fe, la manté i enforteix. Formant part d’una parròquia, hem de preguntar-nos: què fem nosaltres per la vida de la parròquia? En què col·laborem i què aportem?

Aquesta festa, ja que ha de provocar en cadascun una reflexió de la pertinença a la pròpia parròquia, reconèixer amb gratitud el que hem rebut de Déu i fer-lo servir i oferir-lo al servei de la comunitat parroquial. Per això és una bona ocasió de preguntar-nos: en què puc servir i ajudar?

Que la celebració, doncs, avui, un any més de la festa d’aquesta Parròquia ens ajudi a tots a aprendre més de Sant Antoni, a estimar més i a ser membres vius de la Parròquia

Leave a Comment