FESTA DE SANTIAGO APOSTOL

HOMILIA SANTIAGO APOSTOL

Parròquia de Sant Francesc Xavier,

Formentera 25 de juliol de 2017

 

1.Celebrar les festes dels sants és una cosa que ens fa bé: en aquesta ocasió reconeixem els caràcters de la seva vida, els ensenyaments que per a la nostra vida ens donen i ens ofereixen la seva ajuda i protecció perquè, com ells, caminem cap al cel vivint com Déu espera de cadascú de nosaltres en els nostres anys a la terra.

Celebrem avui la festa de Santiago Apòstol, el primer dels màrtirs entre els primers apòstols, evangelitzador d’Espanya, i que entre nosaltres té una gran i especial festa aquí Formentera. La seva tomba es conserva a Santiago de Compostel·la i allà cada any, joves i no tan joves de la nostra diòcesi van, fent una part de l’anomenat “Camí de Santiago”.

M’agrada compartir amb vosaltres, estimats germans i amics, indicacions sobre els sants que celebrem a Eivissa i Formentera perquè celebrar bé la seva festa és una bona i gran ajuda perquè això ens presenta el testimoni de la seva vida exemplar, el seu amor a Déu i als altres , de manera que nosaltres, cridats també a la santedat, puguem imitar-i alhora rebre la seva ajuda des del cel.

2.- Santiago de Zebedeu o El Major era membre d’una família de pescadors, germà de Joan Evangelista -tots dos sobrenomenats Boanerges ( ‘Fills del Tro’), i un dels tres deixebles més propers a Jesucrist, l’apòstol Sant Jaume no solament va estar present en dos dels moments més importants de la vida del Messies cristià -la transfiguració a la muntanya Tabor i l’oració a l’hort de les Oliveres-, sinó que també va formar part del grup restringit que va ser testimoni del seu últim miracle, la seva aparició ja ressuscitat a la vora del llac de Tiberíades.

L’Evangeli que hem escoltat avui ens ha presentat Jesús i els deixebles estan en camí cap a Jerusalem (Mt 20,17). Jesús sap que van a matar-lo (Mt 20,8). La seva mort, que celebrem cada any el Divendres Sant és conseqüència del compromís lliurement assumit de ser fidel a la missió que va rebre del Pare a favor dels homes de la terra.I en aquest moment, hem escoltat la petició de la mare dels fills de Zebedeu, Jaume i Joan. Els deixebles no només no entenien, sinó que seguien amb les seves ambicions personals. La mare dels fills de Zebedeu, com a portaveu dels seus dos fills, Jaume i Joan, arriba prop de Jesús per demanar-li un favor: “Mana que aquests dos fills meus, se senten un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra en el teu Regne “. Ells tenien en aquell moment molt fortament els seus propis interessos.La resposta de Jesús. Jesús reacciona amb fermesa. Respon als fills i no a la mare: “« No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? »”. Es tracta del calze del sofriment. Jesús vol saber si ells, en comptes del lloc d’honor, accepten lliurar la seva vida fins a la mort. Els dos responen: “Podem!” Era una resposta sincera i Jesús confirma: “El meu copa si la beureu”. Al mateix temps, sembla una resposta precipitada, ja que pocs dies després, van abandonar Jesús i el van deixar sol a l’hora del patiment (Mt 26,51). Ells no tenien molta consciència crítica, ni tampoc perceben la seva realitat personal. I Jesús completa: “però seure a la meva dreta o la meva esquerra no sóc jo qui concedir: hi seuran aquells per a qui està preparat per el meu Pare. »En sentir aquesta petició de la mare, els altres deu, es van indignar contra els dos germans. La demanda que la mare fa en nom dels dos produeix enfrontament i discussió en el grup. Jesús els crida i parla sobre l’exercici del poder: “« Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com senyors absoluts, i els grans personatges les mantenen sota el seu poder. No ha de ser així entre vosaltres, sinó que el que vulgui arribar a ser important enmig vostre, el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, serà el vostre esclau; de la mateixa manera que el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir ia donar la seva vida com a rescat per tothom . »

En aquell temps, els que detenien el poder no tenien en compte a la gent. Actuaven segons com els semblava (cf. Mc 14,3-12). L’imperi romà controlava el món i el mantenia sotmès per la força de les armes i, així, a través de tributs, taxes i impostos, aconseguia concentrar la riquesa de la gent en mà d’uns pocs allà a Roma. La societat estava caracteritzada per l’exercici repressiu i abusiu del poder. Jesús ensenya una altra cosa: insisteix en l’actitud de servei com a remei contra l’ambició personal. Finalment, com hem escoltat al final d’aquest Evangeli (Mateu 20,28): el resum de la vida de Jesús. Jesús defineix la seva vida i la seva missió: “El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir, i per donar la vida com a rescat de molts”. Va aprendre de la seva mare qui va dir: “Sóc l’esclava del Senyor!” (Lc 1,38). Proposta totalment nova per a la societat d’aquell temps i proposta per a nosaltres ara i sempre.   3. Després de la mort de Crist, Santiago, apassionat i impetuós, va formar part del grup inicial de l’Església

 

Després reclutar als set homes apostòlics, que van ser ordenats bisbes a Roma per Sant Pere i van rebre la missió d’evangelitzar a Hispània, l’apòstol Sant Jaume va tornar a Jerusalem, segons els textos apòcrifs, per, al costat dels grans deixebles de Jesús, acompanyar la Mare de Déu en el seu llit de mort. Allí va ser torturat i decapitat amb una espasa en l’any 44 per ordre d’Herodes Agripa I, rei de Judea.La història del seu martiri compte que va ser portat a la muntanya Calvari, fora de Jerusalem. Durant el recorregut va estar predicant i encara va ser capaç de convertir algunes persones. Quan li van lligar les mans, va dir: “Vosaltres podeu lligar les mans, però no la meva benedicció i la meva llengua”. Un esguerrat que es trobava a la vora del camí va clamar a Sant Jaume que li donés la mà i el sanés. L’Apòstol li va contestar: “Vine tu cap a mi i dóna’m la teva mà”. L’esguerrat va ser cap a Santiago, li va tocar les mans lligades i immediatament va curar. Josies, la persona que havia lliurat a Santiago va anar corrent cap a ell per implorar el seu perdó. Aquest home es va convertir a Crist. Santiago li va preguntar si desitjava ser batejat i ell va dir que si, per la qual cosa l’apòstol el va abraçar i li va dir: “Tu seràs batejat per la teva pròpia sang”. I així es va complir més endavant, sent Josies martiritzat també per la seva fe.Un cop arribat a la Muntanya Calvari, el mateix lloc on abans va ser crucificat Jesús, el nostre Senyor, Santiago va ser lligat a unes pedres, li van embenar els ulls i el van decapitar.La tradició també relata que els deixebles de Santiago van recollir el seu cos i el van traslladar a Galícia (extrem nord-oest d’Espanya). No obstant això, la història dels ossos de l’Apòstol no s’acaba aquí. Un cop descobertes i honrades amb un temple cristià, les relíquies no van parar quietes molt de temps. Segons la tradició oral, al segle XVI van haver de ser amagades per evitar la profanació dels pirates que van amenaçar la ciutat compostel·lana després de desembarcar al port de La Corunya (maig de 1589). Les excavacions dutes a terme a finals del segle XIX, en perdre la pista de les restes de Santiago, van revelar l’existència d’un amagatall -dins de l’absis, darrere de l’altar principal, però fora de l’edicle que havien construït els deixebles- de 99 centímetres de llarg i 30 d’ample, on es van ocultar, i es van perdre, durant anys, els ossos de l’Apòstol. El 1884 el papa Lleó XIII va reconèixer oficialment aquest segon troballa. Les seves restes mortals estan, doncs, a la basílica edificada en el seu honor a Santiago de Compostel·la.

4. L’Església ha d’estar formada per seguidors de Jesús com Santiago, veritables cristians, que estiguin disposat de veritat a seguir per amor a Crist Jesús, que puguin deixar de banda els seus interessos personals, que puguin treballar silenciosament per un món més cristià, humà , compassiu, misericordiós, evangèlic. Crist Jesús, necessita seguidors que puguin imposar-se i siguin exemple per la seva qualitat de servei, per la seva fraternitat i amor als seus germans. L’Església té un ensenyament i un model a seguir, aquest és Jesús, el seu va ser servir i donar la vida, així és com és El el primer i el més gran de tot, Jesús, no ambiciono cap poder, no es va arrogar cap títol . I així va seguir Santiago, així hem de seguir nosaltres.         Diguem, doncs, al Senyor en aquesta festa: “Senyor, la meva vocació de deixeble i missioner és una vocació al servei. Ajudeu-me a resar, a predicar, a sacrificar-me perquè Tu siguis més estimat. Dóna’m la teva gràcia per poder caracterizarme pel servei abnegat i eficaç del proïsme. Viure amb plenitud, amb profunditat procurant que totes les meves obres es caracteritzin pel servei generós

Leave a Comment