FESTA DE SANT BARTOLOME, APOSTOL Parròquia de Sant Antoni 24 agost 2017

Avui en tota l’Església se celebra la festa de l’Apòstol sant Bartolomé i aquí, en Sant Antonio, des de fa molts anys li donem una importància especial. 

Aquest deixeble de Crist també anomenat Natanael va néixer en Caná. Era amic del també apòstol Felipe, i gràcies a aquesta amistat va conèixer al Senyor, un dia de primavera, a la regió del Jordán.  

En l’Evangeli es narra aquesta trobada de Natanael amb Crist. Bartolomé havia baixat des de Galilea a Jericó, potser per escoltar la doctrina del Baptista, com altres jueus piadosos. També estaven allí Juan, Pedro, Andrés i Felipe, que en les riberes del riu havien sentit la veu imperiosa de Crist convidant-los a deixar tot i a seguir-li. Tornava ja cap a Galilea quan, en algun punt del trajecte, potser als afores mateixes de Jericó, Felipe va trobar al seu amic Natanael i li va dir: Hem trobat a aquell de qui va escriure Moisés en la Llei i els Profetes, a Jesús, fill de José de NatzaretDíjoles Natanael: De Natzaret pot sortir alguna cosa Díjole Felipe: Veuen i veuràs. Va veure Jesús a Natanael, que venia cap a Ell, i deixo d’ellHeus aquí un veritable israelita, en qui no hi ha enganyDíjole NatanaelD’on em coneixes? Va contestar Jesús i li va dirAbans que Felipe et cridésquan estaves sota la figuera et vaig veureNatanael li va contestar: Rabbí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel. Va contestar Jesús i li va dirPerquè t’he dit que et vaig veure sota la figuera creïs? Coses majors has de veure. I va afegir: En veritat, en veritat us dic que veureu obrir-se el cel i als àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home (Jn 1, 45 51). Felipe, emocionat, no pot menys de transmetre al seu amic Natanael el goig del seu descobriment. Bartolomé, accepta la invitació de Felipe i va a la trobada de Jesús per conèixer-li d’a prop. A partir de l’aquell moment la seva vida canvia. Ha trobat al Mesías i serà anomenat al apostolado. Segons la tradició, després de l’ascensió del Senyor va predicar l’Evangeli, segons uns, a Aràbia i Armènia, i segons uns altres, en l’Índia, on va rebre la corona del martiri.  

Igual hem de fer cadascun de nosaltres en tractar als nostres amics. Procurarem contagiar-los dels nostres ideals cristians, parlant-los de quantes coses tenim en el cor: d’amors humans i Eucaristia; de família i confessió; de futur i vida eterna; de terra i de cel; d’estudi i oració… Cal parlar-los de Déu, obrint-los horitzons de cel perquè saltin de la seva vida terrena, camusa, apàtica i avorrida; perquè apaguin desencantaments i pasotismos, i entrin per camins de santedat amb tot l’heroisme que això entranya. 

L’amistat és la base humana per fer apostolado. I d’aquesta forma, tot el que contribueix a conservar i fer més forta l’amistat és també una exigència apostòlica. Pot succeir que en transmetre la nostra fe als nostres amics i coneguts, aquests presentin dificultats. Què fer? El que va fer Felipe: no confiar en les seves pròpies explicacions, sinó convidar-los a acostar-se personalment fins a Jesús: Veuen i veuràs. Posar-los davant del Senyor a través dels mitjans de la gràcia que el mateix Crist ha donat i l’Església administra: freqüència de Sagraments i pràctica de la pietat cristiana. 

La senzillesa és una qualitat que ha de brillar en la vida dels cristians. Senzillesa és naturalitat, franquesa, conseqüència necessària de la bondat de cor, perquè així com la propietat de l’estel és la llum que està envoltada, la propietat de l’home piadós i temorós de Déu és la senzillesa i la humilitat (Hesiquio).  

L’ànima senzilla no s’embulla ni es complica inútilment per dins: fa el de tots, però procura fer-ho bé, cara a Déu.
Tots, menys els orgullosos i els envanits, els que estan plens de si mateixos i s’encimbellen per sobresortir per sobre dels altres, entenen a Jesús. Especialment li entenen, per la seva senzillesa, els nens, i els qui amb la seva humilitat es fan com ells. Et dono gràcies, Pare dirà el senyor una vegada , (…) perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les ha revelat a la gent senzilla. Sí, Pare, així t’ha semblat millor (Mt 11, 25 26). 

Crist lloa la senzillesa de vida de Bartolomé, la seva sinceritat, doncs no hi ha engany en ell. La sinceritat és virtut íntimament unida a la senzillesa, que fa que ens manifestem en les paraules tal com som, amb claredat i veritat. És virtut indispensable per seguir a Crist, que és la Veritat mateixa i avorreix l’engany. Natanael, sincer i senzill, va ser premiat amb la glòria eterna, després de tota una vida de servei
Només sent senzills i sincers, com Natanael tindrem la humilitat d’acceptar les condicions de la nostra vida. Fins i tot les nostres misèries i errors personals, sense desànim, sense perdre la pau, amb alegria de fills de Déu. 

Sent bons, la Verge la nostra Mare cuidarà de nosaltres, ens protegirà en els seus braços maternals i, quan el Senyor ens cridi a la seva presència, intercedirà amorosament. 

Que la festa de Sant Bartolomé, doncs, ens ajudi a imitar-li, a aprendre les coses bones de la seva vida i història, i la nostra proximitat amb ell ens serà, sens dubte, la seva ajuda i protecció. 

Leave a Comment