FESTA DE SANTA CREU Parròquia de Santa Creu 14 setembre 2017

En tota l’Església catòlica avui, d’una manera especial entre nosaltres en aquesta parròquia, se celebra una festa de la Santa Creu. Celebrant aquesta festa, acollim el misteri de la Creu i tractem d’acollir ensenyaments per a la nostra vida.

Quan vam entrar en aquest temple i dirigim la nostra mirada cap al lloc principal, l’altar, veiem la imatge de la Creu que la presideix, i la Creu ens deixa per a nosaltres un missatge meravellós: el missatge que Déu és amor; que en conseqüència actua amb misericòrdia i caritat amb tots, i així ho va fer Jesús quan va estar unes hores clavat a la creu.

Mirant, doncs, la Creu ens ha de venir al cap, al pensament i en conseqüència després a les nostres obres, les paraules que hi va dir Jesús. Són unes paraules que recorden i compleixen el que Jesús havia dit i fet en els tres anys anteriors a aquesta presència seva en la Creu. A la Creu de Jesucrist Déu ens manifesta el seu amor. Les paraules, de l’Evangeli segons sant Joan, que meditem avui breument seguint la Litúrgia de la Santa Missa per a aquest dia, són un comentari del nostre Senyor a Nicodem, parlant-li de la vida que vol Déu per als homes, i que Jesús ens aconseguiria amb seva mort i resurrecció.ngeli segons sant Joan, que meditem avui breument seguint la Litúrgia de la Santa Missa per a aquest dia, són un comentari del nostre Senyor a Nicodem, parlant-li de la vida que vol Déu per als homes, i que Jesús ens aconseguiria amb seva mort i resurrecció.

Quan nosaltres llegim la Paraula de Déu en la Bíblia, quan l’escoltem en les celebracions de la Missa, quan se’ns parla d’ella, es veu sempre que Déu és amor, que Déu estima a tots, que Déu no busca el mal per a ningú , sinó que desitja el bé per a tothom, sense excloure ningú. I la creu és una expressió meravellosa i estupenda d’aquest amor de Déu.

Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona va revelar la misericòrdia de Déu “(Papa Francesc, Butlla de convocació del Jubileu de la Misericòrdia, 1).

Mirant, doncs, la Creu ens ve al cap, al pensament les paraules que el protagonista principal de la Creu, Jesús de Natzaret, va pronunciar en les hores que va estar clavat en ella.

Són unes paraules que recorden i compleixen el que Jesús havia dit en els gairebé tres anys anteriors a la seva presència a la Creu. En efecte, Jesús va passar pel món fent el bé i mai el mal, buscant sempre el bé de cada persona, sense excloure ningú, practicant el bon amor, la misericòrdia i això ens alegra cada vegada que el contemplem. I a la Creu Jesús no canvia, sinó que segueix sent el mateix: el que perdona, el que facilita anar a la vida eterna, el que ens confia a la protecció del Pare, el qual gaudint de la presència, proximitat i companyia de la seva mare Maria de Natzaret ens la dóna a tots com a mare nostra.

Què se sent trobant-nos sota els braços oberts de Jesús a la Creu? Se sent el seu amor, sentim que ens estima, gairebé gairebé podem escoltar la seva veu que ens diu: “Mírame, vegis que no t’he estimat només de paraules, no t’he estimat de broma, t’he estimat de debò, amb fets, fins donar la meva vida terrenal per tu “.

Ell sabia que l’amor exigeix ​​donar la vida. Com deia als seus apòstols i ens ho recorda Sant Joan en el seu Evangeli, en la part de la nit del primer Dijous Sant, “Ningú té un amor més gran que el qui dóna la vida pels amics”. I per això arriba fins al final, ja que com també ens diu Sant Joan en el seu Evangeli en començar la narració d’aquest Dijous Sant: “Després d’haver estimat els seus en el món, els estimo fins a l’extrem”.

Jesús a la creu va parlar de manera eloqüent. A la creu es revela la resposta de Déu al pecat del món. Jesús mor a la Creu dient: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan” (Lc 23,34). La mateixa Creu que revela el poder del pecat, s’ha convertit en font d’on brollen les paraules del perdó. La lògica de Déu no és la lògica del món: quan més gran ha estat el pecat del món, amb més claredat ens ha manifestat Déu la seva disponibilitat per al perdó.

N’hi ha prou amb una mirada de fe al Crucificat i una breu suplica perquè Jesús s’obri al lladre penedit les portes del Paradís (cf. Lc 23,39-43). Pau comenta el significat profund d’aquesta contradicció: “Déu va tancar a tots els homes en la rebel·lia per usar amb tots ells de misericòrdia “(Rm 11,32).

Què amor, que misericòrdia va tenir Jesús a la Creu? aquest amor i aquesta misericòrdia hem de practicar-la també nosaltres per efectivament estimar els uns als altres com Ell ens ha estimat i segueix estimant-nos. Jesús va ser cap a la creu condemnat per acusar-lo de un mal, un mal fals perquè ell sol va fer el bé; podria haver-se oposat, doncs sent Déu té tot el poder però no es va fer enrere davant aquesta condemna injusta que li van posar perquè Ell no havia fet malament a cap, sinó a tots bé;

Des de la Creu Jesús ens ensenya que no tinguem por de res, que siguem forts fent el que haguem de fer per al bé dels altres, especialment els més necessitats.

Tinguem sempre presents les frases de Jesús a la Creu.”Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”: no demana al Pare que els castigui, sinó que els perdoni.  La Creu és expressió del perdó de Déu. La mateixa Creu que és manifestació del pecat d’alguns, es converteix en font d’on brollen les paraules del perdó. Quan més gran ha estat el pecat del món, amb més claredat ens demostra Déu la seva disponibilitat per al perdó.

Al peu de la Creu, amb l’amor i estima que l’ha tingut sempre hi ha la Mare de Déu acompanyada de Sant Joan i així Jesús, estimant com sempre a la seva Mare i la humanitat, li diu: “Dona aquí tens el teu fill …. Fill aquí tens la teva mare.”. I així, des de llavors la seva Mare és mare espiritual nostra. Una fortuna gran per a nosaltres poder comptar amb l’ajuda i la protecció de la Mare de Déu.

L’última frase que se li atribueix a Jesús “Pare, a les teves mans confio el meu esperit “és un ensenyament de la confiança que ha de tenir el cristià davant l’entrada al mónespiritual.

El fet que Jesús va ser col·locat per fals càstig en la creu va començar immediatament a donar fruits. El centurió que manava el piquet d’execució, en veure com havia expirat Jesús, va exclamar: “Veritablement aquest home era fill de Déu”. La gent que era present a l’espectacle, “en veure el que passava, es van tornar donant-se cops al pit “(Lc 23,48). El fruit de la Creu és el penediment, que neix de la mirada de la fe i amor de Crist i la nova vida que brolla del costat obert del Salvador.

Que aquesta festa de la Santa Creu ens ajudi a aprendre amb claredat i força el que la Creu va ser per a Jesús, i en conseqüència el que la Creu ha de ser per a nosaltres. Que entrant cada vegada en aquest temple i veient la imatge de la Creu, això ens mogui a complir en la nostra vida el que va complir Jesús en la seva vida terrenal i en la Creu. La conclusió d’això va ser la resurrecció, la vida eterna, l’entrada per sempre al cel. Si nosaltres ho fem, tindrem també aquest compliment. Que aquesta festa ens mogui a això.

Després d’aquesta Missa tindrà lloc la processó, un acte també important perquè el missatge de la Creu no es quedi només aquí dins, sinó que arribi també a les altres persones. Que les persones que ens vegin, doncs, vegin que tractem d’actuar i fer les coses com les va fer Jesús, en cas contrari la processó no seria efectiva. Que portant, doncs, la Creu i honrant visquem el seu missatge i transmetem el als altres ara i per sempre.

Celebrem, doncs, aquesta Creu en el dia d’avui. I donem gràcies a Déu, a través de Santa Maria, la seva Mare i Mare nostra, perquè les nostres penes i dolors -units a la Creu de Crist- poden ser ocasió d’alegria eterna, per voluntat de Déu.

Leave a Comment