SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS Santa Església Catedral 5 agost 2017

El teu ets l’orgull del nostre poble» (Jdt 15, 9). 

1.    En els nombrosos temples dedicats a la Mare de Déu que s’aixequen en tants llocs de la terra, es repeteixen aquestes paraules del Llibre de Judit, per expressar l’alegria perquè la Mare de Déu nomenada també mare nostra, a establert  el seu estatge  enmig del seu poble.  Avui,  venint a  aquest  temple que des de fa ja gairebé vuit segles és seu de la Verge, Mare, Patrona i Protectora d’Eivissa i Formentera, pronunciem aquestes mateixes paraules reunits per venerar-la com a Patrona de les nostres Illes, manifestar-li el nostre amor i demanar-li  la  seva  ajuda  i  protecció. 

Jo exprés també la immensa alegria que em concedeix la divina Providència venerar aquí, en  aquesta la meva Catedral dedicada a la Verge sota el títol de Verge de les Neus, davant la imatge de les quals vaig rebre la meva ordenació episcopal per servir als fills i filles d’aquestes noble Illes, els quals estan cridades a tributar-li una gran devoció gràcies a la labor de tants homes i dones que l’han propagat en aquests gairebé vuit segles. 

Des de l’inici del mes d’agost de 1235, gràcies a la conquesta de l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Guillin de Mongri, del Pedro de Portugal i de Nuno Sanc, fent cristianes nostres Illes Santa María de les Neus acompanya la fe, l’esperança i la caritat dels quals aquí viuen. A Ella, la Mare tan estimada, li dic una vegada més: «Tu que has entrat tan endins en els cors dels fidels a través del senyal de la teva presència,… viu com a la teva casa en aquests cors, també ara i sempre.»

2.  «Des d’ara em felicitaran totes les generacions» (Lc 1, 48), va dir María en visitar a la seva cosina Isabel. Precisament aquestes paraules es compleixen en punts i tants llocs de la terra, i també aquí, a les nostres Illes i de forma particular en aquest temple catedralicio,  santuari  mariano. 

Juntament amb els sacerdots que m’acompanyen, em complau saludar reverentemente i  cordialment a les dignes autoritats aquí presents, que  ens  acompanyen  als  catòlics  en  aquesta  celebració, perquè són autoritats anomenades a servir i ajudar a tots, no a uns sí i a uns altres no.

Obrers de les parroquies y altres grupos. 

3.En la Carta als Gálatas sant Pablo parla de la maternitat de María: «Quan es va  complir el temps, va enviar Déu al seu Fillnascut d’una dona» (Ga 4,4). El «compliment del temps» indica el que  s’expressa tan intensament en l’Advent, és a dir, que la vinguda del Fill de Déu va estar precedida per un període d’espera i preparació. 

Aquest mateix temps d’espera i preparació es va complir aquí, durant la primera  sembra  de  l’Evangeli a càrrec dels missioners, que ja als primers segles del cristianisme van evangelitzar aquí i la tasca del qual, encara que dura i difícil, va trobar el terreny abonat en el cor dels homes i dones  assedegats de transcendència i dels valors superiors que donen sentit a la vida humana.  

Déu va enviar al seu Fill nascut de Dona”. Això va tenir lloc en la nit de Nadal,  com  ens  ho  recorda també l’Evangeli de sant Lucas. Aquí estan els pastors que, en les rodalies de Belén  guardaven els seus ramats, veuen a mitjanit una gran  llum  i  senten  les  paraules  de  l’anunci  de l’àngel que els crida a acudir a aquella gruta. A continuació es dirigeixen allí i troben a María  amb José i el Nen, col·locat en un pessebre (cf. Lc 2, 8-17).  És  aquesta  la  descripció  sintètica  de  l’esdeveniment presentada per sant Lucas. 

Sant Pablo en la Carta als Gálatas mostra una dimensió més profunda d’aquest esdeveniment. «Déu va enviar al seu Fill nascut d’una dona… per rescatar als quals estaven sota la llei,   perquè  rebéssim  el  ser  fills  per  adopció.  Com sou fills Déu a   enviar als vostres  cors  l’Esperit  del  seu  ill, que clama: Abbá! (Pare)» (Ga 4, 4-7). La plena   dimensió  d’aquest  misteri  no  és  només  de  caràcter històric. Ens ho expressa sant Juan en el Pròleg del seu Evangeli: «El Verb es va fer carn i va acampar entre nosaltres… Però a quants la van rebre els dóna poder per ser fills de Déu»   (Jn 1, 14.12).

Per això el Naixement del Senyor és al mateix temps la festa mariana més gran. Venerem la divina  maternitat de la Mare de Déu, mitjançant la qual el Verb etern es va fer home. La Saviesa de Déu «ha tirat arrels en un poble gloriós» (cf. Si 24, 12), al Poble de Déu i, per mitjà d’ell, en totes la nacions que acullen la Bona Nova de la salvació. 

4. «Maríaconservava totes aquestes coses meditant-les en el seu cor» (Lc 2, 19). 

María és un testimoni singular del misteri diví de l’Encarnació i de la Redempció. Ho és com a Mare. Una mare experimenta de manera única i exclusiu el que és el naixement d’un fill. Al  seu  torn segueix també molt d’a prop tota la vida del fill, començant pels anys de la  infància.  L’Evangeli presenta, de manera sintètica però totalment transparent, el  testimoniatge  d’aquesta  experiència materna de María, el qual abasta no només els anys de la infància sinó també el  temps  de la seva vida pública, la seva activitat messiànica a Israel i  després  la  passió,  mort  en  creu  i  resurrecció. 

Si al llarg dels segles s’han multiplicat en tants llocs de la terra els santuaris marianos, si són tan nombrosos i també aquí a les nostres Illes, entre els quals destaca aquest de la Verge de les  Neus  on ens reunim avui, és precisament perquè per a l’Església, per  tots  nosaltres,  és  molt  important  el testimoniatge matern de María sobre  Crist.  Amb  la  seva  sol·licitud  acompanya  la  difusió  de  l’Evangeli en totes les nacions. Aquest testimoniatge de María té una importància particular per al  continu creixement i expansió de l’Església. María és Mare de l’Església perquè és la Mare de Crist. 

Quin profundes són doncs les raons perquè nosaltres, com a cristians, repetim en aquest temple: «Tu ets l’orgull del nostre poble» (Jdt 15, 9). 

5.    Maríaestà present enmig del Poble de Déu, convocat per la voluntat del Pare a l’Església. «Aquesta presència de María —com va escriure Sant Joan Pablo II en la Encíclica «Redemptoris Mater»— troba múltiples mitjans d’expressió en els nostres dies igual que al llarg de la  història  de  l’Església. Posseeix també un ampli radi d’acció: per mitjà de la fe i la pietat dels fidels, per mitjà de les tradicions de les famílies cristianes o “esglésies domèstiques”, de les  comunitats  parroquials  i  missioneres, dels instituts religiosos, de les diòcesis, per mitjà de la força atractiva i irradiadora  dels grans santuaris, en els  quals  no  només  els  individus  o  grups  locals ,  sinó  de  vegades  nacions senceres i continents busquen la trobada amb la Mare del Senyor, la que  és  bienaventurad  perquè ha cregut (Redemptoris Mater, 28). 

María, Temple de la Nova Aliança i Habitada de Déu entre els homes, està present! Venir a  aquest  temple, lloc de trobada amb Déu de mans de la Mare del  Redemptor,  és  una  invitació  a  revitalitzar la fe; a estimar a l’Església i a la humanitat amb el mateix amor de Crist; a  dur  a  terme  la nova evangelización en la línia de les benaurances, amb esperit de pobresa, mansedumbre,  acceptació dels sofriments i persecucions, treballant per la justícia i la pau; a  comprometre’s  en l’edificació d’una societat més fraterna i solidària; en definitiva, és una invitació a la santedat, «pressupost fonamental i condició insubstituïble per realitzar la missió salvífica de l’Església» (Christifideles laici, 17). 

6.  Als peus de La nostra Senyora vull dipositar una vegada més totes aquestes súpliques: 

Verge i Mare nostra d’amb el títol de les Neus,  

que sempre has preservat la fe del poble d’aquestes dignes Illes,

a les teves mans poso les seves alegries i esperances,

les tristeses i sofriments de tots els teus fills.

 

Implora sobre mi i els sacerdots de la nostra Diòcesi
els dons de l’Esperit,  

perquè, fidels a les seves promeses sacerdotales,  

siguin infatigables missatgers de la Bona Nova,  

especialment entre els més pobres i necessitats.  

 

Infon en els religiosos i religioses  

l’exemple del teu lliurament total a Déu,  

perquè en el servei abnegat als germans  

els acompanyin en els seus treballs i necessitats.  

Mare de l’Església, encoratja als fidels laics,  

compromesos en la Nova Evangelización,  

perquè, amb la promoció humana i la evangelización de la cultura,  

siguin autèntics apòstols en el Tercer Mil·lenni. 

Protegeix a totes les famílies d’Eivissa i Formentera  

perquè siguin veritables esglésies domèstiques,  

on es custodiï el tresor de la fe i de la vida,  

s’ensenyi i es practiqui sempre la caritat fraterna. 

 

Ajuda als catòlics a ser sal i llum pels altres,  

com a autèntics testimonis de Crist, presència salvadora

del Senyor, font de pau, d’alegria i d’esperança. 

Reina i Mare Santa de les Neus,  

il·lumina als qui regeixen les destinacions d’Eivissa i Formentera,  

perquè treballin pel progrés de tots,  

salvaguardant els valors morals i socials cristians.
 

Ajuda a tots i cadascun dels teus fills i filles,  

perquè amb Crist, el nostre Senyor i Germà, 

caminin junts cap al Pare en la unitat de l’Esperit Sant.
Amén. 

Leave a Comment