Notícies Enllaços
 
 
 
     
  Noticias  
 






 
     
Untitled Document
 
   
Maig
   
 
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
 
  1 2 3 4 5 6 7  
  8 9 10 11 12 13 14  
  15 16 17 18 19 20 21  
  22 23 24 25 26 27 28  
  29 30 31          
     
 
     
 
S.E. CATEDRAL DE SANTA MARIA
  Una de les primeres obligacions que s'imposaren els conquistadors cristians de les Pitiüses va ser la fundació de la parròquia de Santa Maria d'Eivissa, d'acord amb el conveni previ a la conquesta, signat per Guillem de Montgrí, Pere de Portugal i Nunó Sanç, el 1234. La primera diligència que s'havien compromès a dur a terme si conquerien les illes era la dotació d'una parròquia a la vila d'Eivissa, dedicada a Déu i a la seua Mare. Acabada la conquista, ho acompliren al peu de la lletra, i, en la mencionada dotació, signada a la Ciutat de Mallorca el dia 17 de setembre de 1235, es dóna per suposat que existia un temple o un edifici que s'hi destinava provisionalment, en el solar on poc després es va aixecar el temple que avui és la catedral. Les dades que en donen, en referir la situació de la pabordia, ho assenyalen ben clar:

"Pel jurament que tenim fet de dotar bé i honoríficament l'església de Santa Maria d'Eivissa, assignam a la dita església i als seus ministres i servidors totes aquelles cases que hi ha enfront de la dita església, vers ponent, fins al carrer que va a l'Almudaina, i per la banda de tramuntana confina amb el carrer públic que puja a la plaça situada just davant la porta de la dita església".

Al llarg de segles, s'ha pensat que el primer temple provisional era una mesquita però això no és clar del tot. Les excavacions arqueològiques no ho asseguren, i, a més a més, se sap documentalment que Nunó Sanç establí a Pere Bonanat de Barcelona una casa, junt amb una placeta i una mesquita a la vila Superior, el 1238. Tot i que la fundació de la dita parròquia és immediata a la conquesta, el temple nou no podia construir-se tan aviat, sobretot perquè el repoblament no era cosa d'uns dies. No sembla que fins al s XIV Eivissa tengués prou pobladors per començar l'obra. El temple inicial coincidia amb l'absis actual de la catedral, la fisomia del qual es conserva, junt amb la torre, tot d'estil gòtic. L'edifici es construí damunt la roca, per a la qual cosa hagueren d'enderrocar l'angle de gregal dels murs medievals. El 1435 la parròquia tenia cinc capelles: la de Santa Tecla i Sant Antoni, al centre, les de Sant Jaume i de Sant Miquel, a la banda de la mar, i les de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista i de Sant Pere i Sant Pau, al costat del campanar. A la darreria del s XV sembla que va començar-se la nau, i va acabar-se amb la capella Fonda (1538), a càrrec de la família Francolí.
Al segle XVIII es va aprofitar el mal estat del temple, principalment de les seues cobertes, per realitzar una gran reforma de l'edifici. Les obres foren dirigides per Jaume Espinosa i Pere Ferro, "obrers de la Vila", i es van concloure al 1728. Uns anys després, es començaren feines de reforma interiors del temple catedral. Es féu créixer el presbiteri i el cor es traslladà, des del mig de la nau, darrere l'altar major.

L'any 1782 el papa Pius VI erigí la seu episcopal d'Eivissa; l'església de Santa Maria adquireix així el rang de catedral. El 5 de febrer de 1784 prengué possessió del seu càrrec el primer bisbe de la diòcesi, Manuel Abad y Lasierra.

Al llarg dels s XIX i XX la catedral no va patir grans canvis, llevat de reformes concretes, que afectaren sobretot l'interior de l'edifici, es conservà en línies generals el mateix aspecte que té actualment. Aquest edifici és el resultat de diverses ampliacions i remodelacions de la primitiva construcció, bé que s'hi han diferenciat diverses fases constructives que modificaren l'amplitud i la capacitat del temple, a més dels canvis d'estil i ornamentals que es produïren en cadascuna de les intervencions.

Entre les obres d'art més antigues i valuoses de la catedral de Santa Maria s'han de mencionar dues taules gòtiques de sant Antoni i santa Tecla, de Francesc Comes (s XIV); una custòdia gòtica d'argent daurat, de Francesc Martí (1399); dues taules gòtiques del s XV de Sant Jaume i Sant Macià, de Valentí Montoliu (?); la Santa Generació, del mestre de Calvià (1515-1520); el retaule de Sant Gregori i les Ànimes, d'origen valencià o genovès (s XVI); així com una imatge en relleu de la Mare de Déu del Roser, anònim, del s XVI/XVII. Es necessari fer referència també a l'important conjunt de campanes dels segles XVI i XVII, restaurades recientment i que es conserva a la tercera planta del campanar.
 

CAPÍTOL DE CANONGES

Mons. Lluc Ramon Torres, Degà-President

MM. II. Mns.
Joan Riera Boned
Joan Planells Ripoll
Antoni Torres Costa, secretari
Vicent Tur Ribas
Francesc Xavier Torres Peters
Vicent Ribas Prats
Pere Miquel López Muñoz
Enrique Torres Riera
José Martínez Franco

Festes: - 5 d'agost, Santa Maria d'Eivissa, titular.
- 8 d'agost, Sant Ciriac, "Dia de la Conquista".
- 31 de gener, Dedicació del temple.

Adreça: Plaça de la Catedral, s/n. 07800 - Eivissa

HORARI DE MISES

Tots els dijous, a les 10'00 plegaries de Laudes, Misa Capitular del Cabildo i plegaries de l'Hora Intermitga
Tots els Diumenges i Festius a les 10.30 del dematí

 

 
     

 

 

  © 2007 Obispado de Ibiza. C/Pedro Frances, 12- 07800 Eivissa |
Telf 971 31 27 73   Fax: 971 31 27 76   obibiza@obispadodeibiza.es
Página web creada por Neointeractiva s.l