CELEBRACIÓ DE LA INSTITUCIÓ DEL DEL MINISTERI DE L’ACOLITAT A DOS SEMINARISTES. 4 de gener de 2015. Parròquia de Nostra Senyora del Roser

Les lectures que s’han proclamat aquest diumenge volen fer dues finalitats: primer fer-nos repensar, meditar, aprofundir més encara amb la ment i el cor el Misteri del Verb Encarnat, perquè després nosaltres ho reproduïm en el nostre comportament en la vida; i segon de presentar davant dels nostres ulls el designi meravellós de Déu pel que fa a la humanitat, que és un projecte de salvació que Déu ha portat a terme per mitjà de Jesucrist.

Jesucrist és la Saviesa del Pare. En l’Antic Testament aquesta saviesa venia manifestada a la Sagrada Escriptura, que com llum divina volia il·luminar i guiar al Poble d’Israel. En el Nou Testament aquesta saviesa es manifesta més plenament: La saviesa divina, com ens ensenyen els autors inspirats per l’Esperit Sant, és Jesucrist, el Fill unigènit del Pare (Jn 1,14.18), encarnat o fet home.

Déu s’ha revelat en Crist, el Pare ha enviat al món el seu Fill únic en la condició humana; es tracta d’un Déu que s’acosta al món, entra en el món, que es solidaritza amb el món.

Si el Nadal ens presenta com Déu ve cap als homes -i ve amb amor-, si Déu s’ha dirigit a l’home, a l’home li correspon dirigir-se de la mateixa manera cap a Déu. Déu s’ha fet home perquè l’home pugui ser fill de Déu, veritable i realment fill de Déu, no només simbòlicament.

Déu s’ha fet home perquè l’home pugui arribar a Déu. Déu s’ha fet home, ha assumit la nostra condició humana, la nostra manera de ser, perquè nosaltres siguem capaços de ser com Ell, és a dir, capaços de viure, de pensar, d’estimar, de gaudir com Ell. Ho ha it clarament Sant Pau a la 2ª lectura: “Ell ens ha destinat a la persona de Crist, per pura iniciativa seva, a ser els seus fills”.

Déu ha vingut, i davant d’aquesta vinguda celebrada aquests dies ens hem de preguntar:

-¿Hem estat il·luminats en aquests dies, hem entès alguna cosa bona sobre el Nadal? Què ha estat per a nosaltres: una celebració exterior, una simple festa, o ha estat un moment de gràcia, una experiència profunda de Crist?

– ¿Què cosa pot dir, revelar al món, i en concret a la nostra societat en aquestes Illes, el fet que hàgim celebrat el Nadal, que Crist ha vingut, que hem acollit la seva presència. Donem testimoni, luminados per Crist, amb les nostres obres, amb la nostra caritat i amb una vida plena de virtuts, de la nostra missió i el nostre compromís de cristians. Avui tenim aquí davant nostre dos membres d’aquesta Església diocesana d’Eivissa i Formentera que estan responent, des de fa anys, a la crida de Crist a seguir-lo en el camí del sacerdoci i que aquesta tarda són instituïts acòlits. La crida que Jesús dirigeix ​​a tots de seguir-té per a ells un efecte particular. Ells han rebut una trucada especial i amb la seva vida van declarant la seva voluntat de correspondre a la mateixa amb generositat i alegria. Conclouen avui la recepció dels ministeris laïcals i d’aquí a uns mesos rebran el diaconat i després el presbiterat. Jesús crida a tots, i aquesta crida general ha de ser contestada per tots. Jesús crida a estar amb ell, a escoltar-lo. La trobada amb Crist, estimats José Maria i Vicent, vosaltres ho sabeu, es concreta en una experiència personal íntima i profunda amb la persona de Jesús, orientant cap a Ell vostra vida, fent de l’Evangeli la vostra regla, la vostra manera de pensar, fent que el vostre estil de vida s’assembli el més possible al seu. En una paraula, en viure com a deixebles, com a veritables deixebles. Això vol dir que tenim el compromís de ser com Ell. No podem tenir dos models de vida; unes estones el nostre, altres estones el de Crist. Viure sempre com a seguidors de Crist, summe i etern sacerdot. Preparant-se per al sacerdoci, valoreu bé i aneu complint les virtuts recomanades per l’Església als seus ministres, l’estil de vida que els correspon: la bondat de l’ànim, la gentilesa del tracte, la sinceritat, la rectitud, la fermesa del animo, la fidelitat de la paraula donada, la constància, la justícia.
Davant les fallades i els defectes, no acostumar-se a ells, sinó demaneu al Senyor que us lliure d’això i comprometeu-a superar-los, experimentant així la misericòrdia de Déu amb vosaltres. I no oblideu mai que com a deixebles de Crist crucificat, la vida us reservarà proves, fatigues i humiliacions. Sapigueu acollir-les amb paciència, afrontadlas amb serenitat i superadlas amb la força de l’Esperit Sant. Com seminaristes que sou us aneu preparant per viure com consagrats a Déu per sempre. Per això cal que us comprometeu a ser cada dia més “homes espirituals”, és a dir, persones que orienten la seva vida al Pare, s’ofereixen a Crist i eleven pregàries d’intercessió a favor de la humanitat, concretada en aquell espai on serviu. Per a això, alimenteu la vostra fe amb l’escolta de la Paraula de Déu, escoltant-assíduament, interioritzant, assaborint-, convençuts d’ella. Que la llum de de la Paraula de Déu sigui la llum que il·lumina els vostres passos. Per a això, reserveu cada dia un temps per a la pregària personal, ja que escoltant a Déu podreu acollir la seva voluntat sobre la vostra vida. Benvolguts Vicente i José María: En ser elegits per al ministeri d’acòlits, aneu a participar d’una manera peculiar en les celebracions litúrgiques de l’Església, de la vida és cimera i font l’Eucaristia, mitjançant la qual s’edifica i creix el poble de Déu. A vosaltres, doncs, des d’ara, se us confia la missió d’ajudar els preveres i diaques en el seu ministeri, i distribuir com a ministres extraordinaris, la Sagrada Comunió als fidels, fins i tot portar-la als malalts. Per la vostra dedicació especial al ministeri eucarístic, heu viure més intensament del sacrifici del Senyor i procurar identificar-vos més plenament amb Ell i procurar identificar-vos més plenament amb Ell; procureu, doncs, anar captant el sentit íntim i espiritual de les accions que realitzeu, de manera que cada dia us oferiu vosaltres mateixos al Senyor com a sacrifici espiritual que Déu accepta per Jesucrist. En els vostres ministeri tingueu present que, des la mateixa manera que participeu amb els vostres germans d’un mateix pa, també formeu amb ells un sol cos. Estimeu, doncs, amb amor sincer a aquest Cos místic de Crist, és a dir, al poble de Déu, i estimeu-lo sobretot en els seus membres necessitats i malalts; així portareu a la pràctica aquell manament que el Senyor va donar als seus Apòstols en l’últim sopar: “Estimeu-vos uns mútuament, com jo us he estimat”.
Estimats germans i germanes, aquests dos joves que avui acompañaos tots amb amistat i pregària tenen bones intencions i clar el seu propòsit, però ser fidels a Crist ia l’Evangeli tota la vida no és poc, ens exigeix ​​molt. Acompanyem-, ja que amb el nostre afecte, amb els nostres consells, amb les nostres oracions. I que la Mare de Déu, a la qual invoquem en les lletanies del Sant Rosari amb títol de Reina dels Apòstols, que a Eivissa i Formentera venerem amb el títol de Mare de Déu de les Neus, a ella que dijous passat hem venerat com a Mare de Déu i el Concili Vaticà II amb el Beat Pau VI va declarar Mare de l’Església, els custodiï i protegeixi en els seus bons propòsits.

Leave a Comment