El dilluns, 18 de juny, a la tarda, als locals de l’Extensió Universitària de Sant Dámaso, a Eivissa, el ponent, D. Juan de Dios Larrú Ramos dirigí la paraula a un nombrós grup de laics sobre «La Vocació a l’Amor i el Camí de la Promesa.» El matí havia estat reunit amb el clergat de la diòcesi parlant del mateix tema. Aquestes trobades estan organitzades per la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.

Juan de Dios és prevere, religiós, de la Congregació dels Deixebles dels Cors de Jesús i de Maria. Doctor en Teologia Moral i Professor de Moral Fonamental i d’Ètica a la universitat eclesiàstica de Sant Dámaso, a Madrid.

Començà exposant que l’amor humà és el centre de la persona. Nostre genoma és estimar i ser estimat. Aquesta estima implica llibertat i comunió amb l’altre persona amb la que em relaciono. El cicle  vital de la majoria de les persones són:  Ser fill, viure envoltat de germans dins el si de la família. Arribat el moment de la maduresa emocional, convertir-se en espòs i, finalment, viure la paternitat.

Nostre cos és una promesa de felicitat que ens porta a la resurrecció mitjançant la terra i la fecunditat. El cos, dintre de les coordenades de l’espai i el temps, a semblança de la Trinitat, forma una família nuclear amb perills constants que avui amenacen la família i el seu àmbit perquè vivim en una societat consumista, que ens deshumanitza. Abusant de les noves tecnologies ens tornam persones solitàries, no donam pas a la transcendència i menys per un ser religiós. Motiu pel qual necessitem tornar a la pastoral sacramental, celebrativa, començant pel baptisme, i fonamentant el cos humà com a primer temple trinitari. A partir d’aquests postulats hem d’apostar per famílies generadores de felicitat. Generar espais per a compartir amb els més propers, cuidar les relacions intrafamiliars, educar en valors, acompanyar, tenir moments d’oració i d’encontre familiar sense oblidar que som sers necessitats de relacions més amples amb la societat.

Deja tu comentario