CRIDADA UNIVERSAL A LA SANTEDAT SEGONS EL Concili Vaticà II

El P. Félix del Valle, sacerdot diocesà de Toledo, el dilluns 16 d’abril, va impartir, dins del pla de Formació Permanent, dues conferències. Una a la casa d’Espiritualitat de Sta. Teresa, dirigida als sacerdots. La segona, a la tarda, al Saló de Jesús, a un nodrit grup de fidels cristians compromesos en la seva formació. Glossà, el P. Félix, la crida a la Santedat a partir de la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium nºs 40 i 41. Va començar per eliminar el tòpic que els cridats a la santedat són la vida religiosa i sacerdotal. La crida a la Vida de Perfecció, va dir, es fonamenta en el Baptisme de manera que tots els batejats, tots els cristians som cridats a ser sants.

Va seguir glossant un petit vocabulari i aclarint alguns conceptes com que canonització vol dir que s’inscriu en el cànon. En els primers segles només els màrtirs s’inscrivien en el Cànon. El primer inscrit en aquest registre, sense ser màrtir, va ser el seglar Isidre, actualment patró de Madrid.

Una definició de sant és tot batejat que es deixa guiar per l’Esperit Sant. Va documentar aquesta afirmació amb algunes cites extretes del NT. Primer Jesucrist: Si algú m’estima, el meu Pare l’estimarà i vindrà i habitarà en ell. Sant Pere: Ser sant és participar de la vida divina. I finalment, entre d’altres, Sant Pau: ¿No sabeu que sou un temple de Déu?

I va acabar constatant que la santedat és un do de Déu, no un mereixement propi. Després d’un interessant col·loqui en què van participar algunes dones, com les de la bíblia, passarem a l’Església per visitar el recentment restaurat retaule.

Leave a Comment