DECRET SOBRE ARANZELS

VICENTE JUAN SEGURA,

PER LA GRÀCIA DE DÉU I DE LA SEU APOSTÒLICA, BISBE D’EIVISSA

El Concili Vaticà II ens recorda que l’Església, després de l’ascensió de Crist, constitueix el seu cos a la terra, i és sagrament universal de salvació. Això vol dir que la salvació oferta per Déu en Jesucrist i en l’Esperit Sant se’ns dóna com a tal en l’Església. Tot el que Déu va realitzar en Jesucrist per a nosaltres es fa present i actual avui pels actes centrals de la vida de l’Església. És a través de l’Església que Déu actua a favor dels homes. Més, l’Església, ordenada al regne de Déu, necessita de mitjans humans per a dur endavant la seva missió enmig de la societat. Aquesta missió no és altra que complir el mandat missioner realitzat pel mateix Jesucrist: «Aneu i feu deixebles a tots els pobles» (Mt 28, 19-20).

En el compliment d’aquesta missió, l’Església és present en el nostre món en tres importants camps: fent una gran tasca en la cultura i en l’ensenyament; cuidant i atenent a les persones que més pateixen i que estan més necessitades; i promovent la dimensió espiritual i religiosa de tot home. Aquest últim aspecte, que no és altre que la funció de santificar, l’Església ho compleix de manera peculiar a través de la Sagrada Litúrgia (c. 834 §1), la qual es considera com l’exercici de la funció sacerdotal de Jesucrist.

És una venerable pràctica, de immemorial antiguitat, l’ajuda dels fidels a l’Església per atendre les seves necessitats i activitats així com al manteniment dels seus ministres. Entre les formes tradicionals d’ajuda a l’Església hi ha les col·lectes i les almoines, en totes les seves formes legítimes i honestes; i també els aranzels, que són quantitats que s’ofereixen en ocasió d’uns serveis prestats de caràcter administratiu o sacramental. L’Església no cobra pels sagraments. Els sagraments són gratuïts, ja que la gràcia de Déu no té preu que pogués pagar-se per ella i, a més, és oferta d’igual manera a tots els homes. Els Aranzels són una ajuda a les necessitats de l’Església, una ofrena que neix de la generositat i de l’amor a l’Església, sabent que ningú pot quedar privat de rebre l’assistència espiritual que necessita per motius econòmics.

Els Senyors Bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina, reunits el dia 16 de juny de 2008, de conformitat amb el que disposa el cànon 1264, vam acordar modificar, dins de la moderació que caracteritza els organismes eclesials, els aranzels establint les aportacions que han de realitzar-se amb ocasió de l’administració de sagraments i sagramentals i aquells actes de caràcter administratiu tant diocesans com parroquials. El contingut d’aquest acord va ser enviat a la Seu Apostòlica, que amb data 29 de juliol de 2008 va aprovar els nous Aranzels.

En conseqüència:

DECRETEM

Que a partir del dia 1 de gener de 2009 es va s’apliquin a la nostra Diòcesi d’Eivissa els nous Aranzels establerts pels Bisbes de la Província Eclesiàstica, les taxes han estat aprovades per la Santa Seu, els quals hauran d’aplicar-se d’acord amb les normes següents:

1.- L’administració dels sagraments, així com la prestació de qualsevol altre servei per part de l’Església, són gratuïts (c. 451). En matèria de estipendis s’ha d’evitar, doncs, la mínima aparença de negociació o lucre (c. 947) o simonia. Cal no oblidar que aquests són delictes que el Codi de Dret Canònic castiga amb penes que arriben fins a la suspensió i dubte (cc. 1385 i 1380).

2.- Cap fidel ha de quedar privat de la prestació d’un servei eclesiàstic, de manera especial de l’administració d’un sagrament, per no pagar l’Aranzel corresponent, de manera especial si està necessitat o no té recursos econòmics (cc. 848 i 1181 ).

3.- Els Aranzels que ara s’estableixen determinen la quantitat màxima que es pot rebre per la celebració d’un sagrament o per la realització d’un acte administratiu. A ningú li és lícit demanar una quantitat més gran que la fixada (cc. 848 i 952 §1). Es pot rebre una quantitat més o menys únicament en el cas que sigui oferta lliure i espontàniament.

4.- Excepte l’estipendi de la missa (c. 951), les quantitats rebudes en ocasió d’un servei eclesial, s’entenen donades a l’Església, i no al seu ministre, de manera que aquestes quantitats s’han de comptabilitzar com a ingressos en els llibres corresponents (cc. 531 i 551).

5.- Encara que pugui haver-hi altres maneres d’ajuda a l’Església, a cap fidel se li pot impedir que col·labori mitjançant aquests Aranzels, la llista, juntament amb aquest Decret, hauran de donar-se’ls a conèixer i col·locar-se en lloc visible.

6.- Els Rectors i responsables de les comunitats de fidels facin una catequesi, predicació o comunicat, en què s’expliqui el significat d’aquests Aranzels com una forma de col·laborar a les necessitats diocesanes i parroquials.

Donat a Eivissa, a vuit de desembre de dos mil vuit, Solemnitat de la Immaculada Concepció.

+ Vicente Juan Segura,

Bisbe d’Eivissa