Els primers dies de novembre, entre sol i boires, arreu de les illes Pitiüses hem celebrat la festa de Tots sants i la commemoració dels fidels difunts. Ambdós dies, els cementeris, llocs de repòs, serenor i pau, sense perdre el seu esperit de record i de pregària, s’han vestit de festa i de color. Els qui caminam per aquesta vida terrenal hem volgut retre un homenatge als nostres avantpassats. Hem col·locat flors a balquena per endiumenjar els seus llocs de repòs.

El dia de la seva commemoració, amb un to més espiritual i respectuós ha predominat la pregària sortida del cor a Déu Pare, dador de vida. A Ell podem dirigir els versets del Càntic Espiritual de Joan Maragall:

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,/ què més ens podeu dar en una altra vida?/ …Deixau-me creure, doncs, que sou aquí. / I quan vinga aquella hora de temença / en què s’acluquin aquests ulls humans,/ obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans / per contemplar la vostra faç immensa…

 

 

Deja tu comentario