FESTA DE LA PURÍSSIMA A LA DIÒCESI

Record   com a la meva infantesa apreníem  la cançó: «Más bella que la luna, sin sombra ni arrebol. / Sois santa cual niguna y pura más que el sol. / Vos sois sin mancilla la paloma del Señor, / la rara maravilla de nuestro creador.» Arribat el dia de la festa la cantàvem a la processó que organitzaven les Filles de Maria. Cosa semblant succeí el vespre del set de desembre quan a les 20’00 en punt, repicant les campanes de Dalt el Puig i les de Ntra. Sra. de Lourdes de Santa Eulària, començaren a sortir, amb un ciri encès en la mà, els nens i nenes de primera comunió, acompanyats dels seus pares, els adolescents de confirmació, els obrers portant l’estàtua de la Immaculada, els components de la Delegació de Joventut i animadors d’aquesta joiosa processó en honor de la Puríssima. Darrere seguia el Sr. bisbe i un bon grapat de mossènyers i cristians compromesos de totes les edats que hi participaven amb el jovent de llurs parròquies, camí de missa. Obrint els pas la policia local, la comitiva resava el sant rosari i lloava Maria amb cançons apropiades. Tancava el seguici Protecció Civil».

Com els cristians d’Efes que segles abans havien acollit els pares conciliars, Sta. Eulària fou el centre marià d’Eivissa i Formentera. Tots i totes arribats al cim cantaven els lloors a Maria: » Salve, salve, cantaban Maria. / Que más pura que tu solo Dios. / Y en el cielo una voz repetía / ¡Más que tú, solo Dios, solo Dios!

I perquè consti en els arxius corresponents, a la sortida de l’Església jubilar, els obrers ens obsequiaren  amb un got de xocolata ardent com els nostres cors.

 

      

Deja tu comentario