FESTA DE LA SANTA CREU Parròquia de Santa Creu Eivissa 14 de setembre de 2016

1. Ens reunim en aquesta tarda a la celebració de la festa de la Santa Creu, titular d’aquesta parròquia del centre d’aquesta ciutat. Quan el Bisbe Mons. Antoni Cardona Riera va fer construir aquest temple en els anys quaranta del segle passat, la va dedicar a la Santa Creu. I amb aquesta dedicació per a tots els fidels i per als que la visiten la contemplació de la Santa Creu és una bona ajuda i ensenyament per a la nostra vida.

Aquest any, la celebració de la festa de la Santa Cruz té lloc dins de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, que estem celebrant des del passat mes de desembre. I com ens ensenya el Papa Francesc, Déu és amor, Ell ens ha estimat primer i ens estima sempre. I la creu és una expressió més de l’amor de Déu.

Quan nosaltres llegim la paraula de Déu en la Bíblia, quan l’escoltem en les celebracions de la Missa, quan se’ns parla sobre ella, es veu sempre que Déu és amor, que Déu estima, que Déu no busca el mal per a ningú, sinó el bé per a tothom, sense excloure ningú. Doncs, bé, la Creu és una expressió meravellosa i estupenda d’aquest amor de Déu.

2. Quan entrem en aquesta temple i dirigim la nostra mirada cap al lloc principal, l’altar, veiem la imatge de la Creu que el presideix i la Creu ens deixa per a nosaltres un missatge meravellós, el missatge que Déu és amor, que actua amb misericòrdia i la cara principal, la manifestació més clara d’aquesta misericòrdia és la vida i l’actuació de Jesús: “a la« plenitud del temps »(Ga 4,4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell va enviar a el seu Fill nascut de la Mare de Déu per revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Qui el veu a Ell veu el Pare (cfr. Jn 14,9). Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona revela la misericòrdia de Déu “(Butlla de Convocació del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, 1).

Mirant, doncs, la Creu, ens ve al cap, al pensament les paraules que el protagonista principal de la Creu, Jesús va pronunciar en les hores en què va estar clavada en ella. Són unes paraules que recorden i compleixen el que Jesús havia dit i fet en els gairebé tres anys anteriors a la seva presència a la creu.

En efecte, Jesús va passar pel món fent el bé i mai el mal, buscant sempre el bé de cada persona, sense excloure ningú, practicant el veritable i bon amor, la misericòrdia i això ens alegra cada vegada que el contemplem. I a la Creu Jesús no canvia, sinó que segueix sent el mateix: el que perdona, el que facilita l’anar a la vida eterna, el que ens confia a la protecció del Pare, el qual gaudint de la presència i de la companyia de Maria ens la dóna a tots com a Mare nostra.

Mirar la Creu de Jesús, ja que és tot un ensenyament per a la nostra vida, un ensenyament que ens recorda i aclareix qui és Jesús i què feia Jesús i què com hem de ser nosaltres i què és el que hem de fer. Mirar la Creu, doncs, cada vegada que entrem en aquesta Parròquia, cada vegada que la veiem per aquí, cada vegada que la contemplem a casa nostra, en els nostres llocs de treball, en les creus que amb devoció portem sobre el nostre cos ens moguin a ser com Jesús: Déu es va fer home, es va fer persona en Jesús ensenyant-nos així a les persones com hem d’actuar, com hem de ser, i acollint doncs aquest ensenyament complim la indicació de Jesús: “estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat “; “” Sigueu compassius com el vostre Pare celestial és misericordiós “.

3. Què amor, que misericòrdia va tenir Jesús a la Creu? Aquest amor i aquesta misericòrdia hem de practicar-la també nosaltres per efectivament estimar els uns als altres com Ell ens ha estimat. Jesús va a la creu condemnat pel mal; podria haver-se oposat, ja que és Déu i té tot el poder; però no trobo enrere, davant d’aquesta condemna injusta que li van posar perquè Ell no havia fet mal a cap sinó a tots bé, ho accepta i ens ensenya que no tinguem por de res, que siguem forts fent el que haguem de fer pel bé dels altres, especialment els més necessitats.

I juntament amb això, les Paraules que Jesús diu des de la Creu:

Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan: no demana que els castigui, sinó que els perdoni.

T’ho asseguro: avui seràs amb mi al Paradís (Lluc, 23: 43. És la resposta de Crist a la súplica “recordeu-vos de mi, quan vinguis al teu regne” del lladre penedit. Amb això s’interpreta que li assegura la salvació sense que per a això hagi obstacle en els seus pecats anteriors, per la fe que ha posat en Jesucrist.

Dona, Aquí tens el teu fill. […] Fill, aquí tens la teva mare.

Pare, a les teves mans confio el meu esperit. És l’última frase que s’atribueix a Jesucrist, i s’interpreta com un exemple de la confiança que ha de tenir un cristià davant l’entrada en el món espiritual: les acaballes.

Que la festa de la Santa Creu dins de l’Any de la Misericòrdia ens faci aprendre amb claredat i força el que la Creu va ser per a Jesús i, en conseqüència, el que la Creu ha de ser per a nosaltres. Que entrant cada vegada en aquest temple i veient la Creu, això ens mogui a complir en la nostra vida el que va complir Jesús en la seva vida terrenal i en la creu. La conclusió d’això va ser la resurrecció, la vida eterna, l’entrada al Cel. Si nosaltres ho fem també tindrem aquest compliment. Que aquesta festa ens mogui a això.

En acabar la Missa sortirem en processó perquè aquest missatge no es quedi aquí dins, sinó que arribi a altres persones. Que les persones que ens vegin, doncs, vegin que tractem d’actuar i fer les coses com les va fer Jesús; en cas contrari la processó seria una hipocresia: que portant, ja que la Creu i honrant donem aquest bon missatge de la Creu als nostres germans ara i sempre

Leave a Comment