FESTA DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SALVADOR Parròquia del Salvador de la Marina Eivissa 6 d’agost de 2016

1.   Avui, festa de la Transfiguració del Salvador, del titular d’aquesta Parròquia al barri de la Marina de Vila, ens vam reunir per celebrar aquesta festa. Un fet sempre important, i per això ens el va entregar Jesús al primer Dijous Sant de la història, és la celebració de l’Eucaristia, moment en què escoltem la Paraula de Déu per ajuda i ensenyament nostra, acostar-nos més a Jesús i reforçar aquesta presència i proximitat amb la Sagrada Comunió.

L’any 1410 es va començar a construir un temple en aquest barri de la Marina. En efecte, volta Eivissa a ser una illa cristiana, com li vam agrair ahir a la Verge de les Neus i com celebrarem el dilluns a Sant Ciriac i es va manifestar aquest cristianisme amb la construcció de temples i capelles. Ja en el segle XVI hi ha bona documentació de la vida d’aquest temple, aquest segle en què les nostres illes van tenir tantes incursions dels enemics turcs; així, per exemple en 1578, mentre per seguretat s’estaven construint les muralles de Dalt Vila va haver un saqueig en aquest barri de la Marina i aquí en aquest temple, on s’havien refugiat moltes persones, van ser captivades més de cent vint persones.

En 1785 va ser declarada parròquia pel bisbe Abad y Lasierra i a partir de 1947, fins fa dos mesos ha estat regentada pels Pares Carmelites Descalços i ara pels sacerdots de l’Institut del Verb Encarnat.

Quan la persecució religiosa dels anys 1936 a 39 també va ser destruït aquest temple i després en bon Bisbe Frit la va reconstruir i ara estem amb unes obres per consolidar-.

2.   Una mica d’història

L’Evangeli de Sant Lluc que hem escoltat ens ha presentat la Transfiguració del Salvador. Els Evangelis no van presentant a Jesús fent el bé. Així, com a part del seu ministeri a Galilea, Jesucrist va alimentar a cinc mil. Va presentar el sermó del Pa de Vida. Va declarar que Ell és l’autèntic pa de vida i que els homes haurien de preocupar-se més per les seves necessitats espirituals que per les físiques. Per causa d’aquesta doctrina, molts dels de la seva pròpia nació el van deixar i no el van seguir més. Posteriorment, en un acte de compassió, va proveir pa i peixos per a quatre mil persones.

No gaire després, Jesús va viatjar a Cesarea de Filip. Allí va fer aquesta pregunta als seus deixebles: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” (Mateu 16:15). La resposta de Pere i els comentaris posteriors del Senyor a ell i als altres deixebles, són pensaments que hem d’acollir.

Narra el sant Evangeli (Lc. 9, Mc. 6, Mt. 10) que unes setmanes abans de la seva Passió i Mort, va pujar Jesús a una muntanya a pregar, portant amb si als seus tres deixebles predilectes, Pere, Jaume i Joan. Jesús es va transfigurar a la muntanya Tabor, que es troba a la Baixa Galilea, a 588 metres sobre el nivell del mar. El

Senyor va portar amb si als tres apòstols que més li demostraven el seu amor i la seva fidelitat. Pere que era el que més treballava per Jesús; Joan, el qual tenia l’ànima més pura i més sense pecat; Santiago, el més atrevit i arriscat en declarar-se amic del Senyor, i que seria el primer apòstol a vessar la seva sang per la nostra religió. Jesús no va convidar a tots els apòstols, per no portar a Judes, que no es mereixia aquesta visió.

I mentre pregava, el seu cos es va transfigurar. Els seus vestits es van tornar més blancs que la neu, i el seu rostre més resplendent que el sol. I es van aparèixer Moisès i Elies i parlaven amb El sobre el que li anava a succeir pròximament a Jerusalem. Pere, molt emocionat va exclamar: -Senyor, si et sembla, fem aquí tres campaments, un per a Tu, un altre per a Moisès i una altra per a Elies. Però de seguida els va embolicar un núvol i es va sentir una veu del cel que deia: “Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-“.

Se celebra un moment molt especial de la vida de Jesús: quan va mostrar la seva glòria a tres dels seus apòstols. Ens va deixar un exemple sensible de la glòria que ens espera al cel.

3.    Què ens ensenya aquest esdeveniment?

Ens ensenya a seguir endavant aquí a la terra encara que haguem de patir, amb l’esperança que Ell ens espera amb la seva glòria al Cel i que val la pena qualsevol patiment per aconseguir-ho.

A entendre que el sofriment, quan s’ofereix a Déu, esdevé sacrifici i així, aquest té el poder de salvar les ànimes. Jesús va sofrir i així es va desprendre de la seva vida per salvar-nos a tots els homes.

A valorar l’oració, ja que Jesús constantment pregava amb el Pare.

A entendre que el Cel és una cosa que cal guanyar amb els detalls de la vida de cada dia. A viure el manament que Ell ens va deixar: “Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat”.

Hi haurà un judici final que es basarà en l’amor, és a dir, en quant hem avançat a estimar o deixat d’estimar els altres.

Déu dóna la seva gràcia a través de l’oració i els sagraments. La seva gràcia pot suplir totes les nostres debilitats.

La transfiguració del Senyor doncs, és un fet més de la vida de Jesús, però com tots aquests fets, són pel nostre bé, per a la nostra ensenyament, per a la nostra perfecció. Com els Apòstols, després de la Transfiguració van baixar i van començar a ser més fidels a Jesús, que també nosaltres, després de veure aquesta Transfiguració siguem més fidels a Jesús.

4.     Juntament amb aquesta reflexió sobre El Salvador, vull també compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre la parròquia. Aquí se celebra la Santa Missa cada dia, s’administra el sagrament de la Confessió, es dóna catequesi als nens, se celebren funerals, etc. Una parròquia està cridada a ser una entitat que pugui beneficiar a tots, però perquè això sigui realitat cal col·laborar tots, i com més, millor.

I com vaig dient aquest any a cada parròquia amb ocasió de la festa patronal, ha de ser un dia que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra pertinença a una parròquia i la nostra col·laboració en la vida de la parròquia. Avui us ho dic als d’aquesta Parròquia del Salvador. El Papa Francisco defineix la parròquia dient que “és la presència eclesial en el territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci de la caritat generosa, de l’adoració i celebració. A través de totes les seves activitats, la parròquia encoratja i forma als seus membres perquè siguin agents de l’evangelització. És una comunitat de comunitats “(EG, 28).

La parròquia, un cop iniciada la nostra fe, la manté i enforteix. Formant part d’una parròquia, hem de preguntar-nos: què fem nosaltres per la vida de la parròquia? En què col·laborem i què aportem?

Cada un de nosaltres ha rebut dons de Déu i com ens ensenya la paràbola dels talents (Mt 25, 14 i ss.) Un no ha de guardar aquests dons, sinó que els ha de fer fructificar en el sentit pel qual Déu ens els parlat . Tots hem rebut dons de Déu i per això, cadascú pot aportar alguna cosa als altres en la pròpia comunitat parroquial. És viva i gran una parròquia en la qual tots col·laboren, on tots ajuden i no perjudiquen, on tots s’estimen i s’afavoreixen. Aquesta festa, ja que ha de provocar en cadascun una reflexió de la pertinença a la pròpia parròquia, reconèixer amb gratitud el que hem rebut de Déu i fer-lo servir i oferir-lo al servei de la comunitat parroquial.

Per això és una bona ocasió de preguntar-nos: en què puc servir i ajudar?

Que la celebració, doncs, avui, un any més de la festa d’aquesta Parròquia ens ajudi a tots a aprendre més de la Transfiguració del Salvador ja, sentint-nos compromesos com a fidels de la Parròquia, les nostres actuacions la mantinguin viva i activa al servei de tots .

Leave a Comment