FESTA DE SANT FRANCESC JAVIER. 3 desembre 2015.

Avui celebrem la festa de Sant Francesc Xavier, un sant i un mestre. Un sant, és a dir, algú que va viure la seva vida d’acord amb els ensenyaments de Jesús, els ensenyaments que ens fan bé, que ens ajuden a nosaltres i fan possible que siguem persones que ajuden els altres. I a més, és el dia de la festa d’aquesta Parròquia, la qual cosa ens ha d’ajudar a pensar més i millor el que és una parròquia, a sentir-nos membres de la mateixa i actuar en conseqüència.

Sant Francesc Xavier és sant. Déu a cada persona ens dóna el seu amor i llibertat. Responent a l’amor de Déu va utilitzar la llibertat per viure com Déu ens ensenya i com evangelitzador va ensenyar a molta gent a viure així. Nascut al castell de Javier (Navarra) l’any 1506. Mentre estudiava filosofia i teologia a París va conèixer a Ignasi de Loiola, qui li va reclutar per al seu projecte de fundar una nova ordre: Francisco va fer els seus primers vots a París (1534), es ordenar sacerdot a Venècia (1537) i va participar en la fundació de la Companyia de Jesús a Roma (1539). Des de llavors es va consagrar a l’activitat missionera: a 1541 va ser enviat a l’Índia com a llegat pontifici, amb la missió d’evangelitzar les terres situades a l’est del cap de Bona Esperança, responent a una petició de Juan III de Portugal. Instal·lat en 1542 a Goa (capital de l’Índia portuguesa), va desplegar una intensa activitat cuidant malalts, visitant presos, predicant el cristianisme, convertint nadius, negociant amb les autoritats locals i defensant la justícia davant els abusos dels colons. El seu apostolat es va estendre pel sud de l’Índia, Ceilan, Malacca, les Illes Moluques i Japó. Quan es disposava a entrar a la Xina per continuar la seva tasca, va morir de pulmonia a les portes de Canton. Va ser canonitzat el 1622 i declarat patró de les missions de l’Església catòlica.

Voldria destacar en aquesta ocasió l’exemple de Sant Francesc Xavier com evangelitzador perquè això ens mogui a tots nosaltres a ser evangelitzadors, que és un gran servei que es presta a la humanitat. Com diu el Papa Francisco “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels que es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria … vull dirigir-me als fidels cristians per convidar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta alegria “(EG, 1).

Ser batejats ens porta a ser col·laboradors dels projectes de Déu. En les últimes paraules de Jesús als apòstols, instants abans d’ascendir als cels Jesús va voler deixar molt clar el decisiu que seria la difusió de l’Evangeli per al bé temporal i etern dels homes. Les últimes paraules de Jesús, abans de la seva Ascensió al cel, són per enviar per tot el món als seus Apòstols. Començava així la tasca d’evangelització universal, que encara reclama més i més treballadors, ja que, encara que molts coneixen Crist, també són molts els que no han tingut oportunitat de conèixer-o viuen com si no li haguessin conegut.

Jesús impulsa als seus apòstols llavors i avui a nosaltres a evangelitzar tots. Déu que estima a tots, espera l’amor de tots. De tot home, de tota dona, espera amor nostre creador i Pare. Gran és, per tant, la responsabilitat de tots ja ens sabem fills de Déu.

Tots, doncs, dones i homes capacitats pel baptisme i enfortits per la confirmació estem cridats a estendre el Regne de Déu en el nostre món. Alguna vegada podrem notar el cansament o la falta de resultats positius immediats en el treball apostòlic.

També de vegades notem incomprensió i fins agressiva rebel·lia. I llavors, què fer? ¿Desanimar-nos, deixar de fer-ho? No és això. Així li va tocar viure també a sant Francesc Xavier i als apòstols de tots els temps.

No ens han de faltar les forces ni l’alegria en el servei de Déu: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”, va dir Jesús als seus apòstols i ens repeteix ara a cadascun. No hem de témer per sentir-nos sols, gairebé els únics en la tasca sobrenatural de difondre l’Evangeli.

Amb l’exemple i l’ajuda de Sant Francesc Xavier siguem evangelitzadors. Ser evangelitzador allà on estiguem: evangelitzador en la pròpia família, a l’escola, a la feina, entre els mateixos amics, al teu ambient social, en el viatge o al descans. La nostra vida ha de ser una missió contínua, perquè així ens ho demana Crist amb el seu mandat, perquè així ho requereix l’extensió del Regne de Déu, de l’Església, les delicades circumstàncies socials, etc.

Com evangelitzadors hem de deixar de banda el pecat, la mediocritat, la indiferència. Davant els nostres ulls s’estén el gran camp del món, i hem de procurar que aquest món sigui capaç de donar molts fruits i fruits bons. Com el nostre Sant Patró, doncs, siguem evangelitzadors, a Formentera i on sigui.

I avui és també el Dia d’aquesta Parròquia. Un dia per a fomentar la consciència de la nostra pertinença a l’Església, concretada en la vinculació de cada un a la seva pròpia parròquia. Cada un hem estat cridats a ser membres del Poble de Déu, un poble els membres han d’estar units en l’amor recíproc i que té l’encàrrec de servir i transformar cap al bé al món, amb l’ajuda i la llum de l’Evangeli.

El Papa Francisco defineix la parròquia dient que “és la presència eclesial en el territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci de la caritat generosa, de l’adoració i celebració. A través de totes les seves activitats, la parròquia encoratja i forma als seus membres perquè siguin agents de l’evangelització. És una comunitat de comunitats “(EG, 28).

El servei que està cridat a donar una parròquia és decisiu i insubstituïble. En tot l’any cada parròquia ens ofereix la celebració de l’Eucaristia, l’anunci de la Paraula de Déu, la pràctica dels sagraments, l’exercici de la caritat. A cada parròquia es donen les catequesis dels nens que es preparen per rebre la Primera Comunió, dels joves que es preparen per rebre el Sagrament de la Confirmació, la formació cristiana de les parelles que pensen contraure el sagrament del matrimoni en els pròxims mesos ; els catequistes i responsables d’evangelització adquireixen la seva formació per exercir de la millor manera possible el seu servei, les activitats de les Càritas a cada parròquia promouen que l’amor i l’ajuda que Déu vol donar i oferir arribi a través dels fidels.

La parròquia, un cop iniciada la nostra fe, la manté i enforteix. Formant part d’una parròquia, hem de preguntar-nos: què fem nosaltres per la vida de la parròquia? En què col·laborem i què aportem?.

Cada un de nosaltres ha rebut dons de Déu i com ens ensenya la paràbola dels talents (Mt 25, 14 i ss.) Un no ha de guardar aquests dons, sinó que els ha de fer fructificar en el sentit pel qual Déu ens els parlat . Tots hem rebut dons de Déu i per això, cadascú pot aportar alguna cosa als altres en la pròpia comunitat parroquial. És viva i gran una parròquia en la qual tots col·laboren: obrers, catequistes, membres del cor, conservadors dels edificis, membres de les associacions, etc.

Aquesta festa, ja que ha de provocar en cadascun una reflexió de la pertinença a la pròpia parròquia, reconèixer amb gratitud el que hem rebut de Déu i fer-lo servir i oferir-lo al servei de la comunitat parroquial. Per això és una bona ocasió de preguntar-nos: en què puc servir i ajudar?

Que la celebració, doncs, avui, un any més de la festa d’aquesta Parròquia ens ajudi a tots a aprendre més de Sant Francesc Xavier.

Leave a Comment