El divendres 17 de maig a les 20 hores es va celebrar, a la parròquia de "El Salvador" de la Marina (San Telm),l'eucaristia en honor de Sant Joan Baptista de La Salle i, també, pel XIV aniversari de l'ordenació del sr. bisbe, Don Vicente Juan Segura, ordenació episcopal que es va dur a terme a la S.I. Catedral d'Eivissa el dia 14 de maig del 2005.
Els germans de La Salle i el sr. bisbe van estar acompanyats per un nodrit grup de fidels entre els quals estaven professors dels col·legis diocesans de Sa Real i Can Bonet.

En l'acció de gràcies, el Gmà. Visitador auxiliar va llegir el següent comunicat:

Benvolguts amics i germans en el Senyor: Sr. Vicente, Bisbe de la diòcesi d'Eivissa, Don Ricardo, vicari d'aquesta Comunitat Cristiana de Sant Elm, sacerdots, religioses i laics que heu vingut a aquesta celebració des de diferents llocs de l'illa.

Hem volgut compartir i celebrar amb tots vosaltres el 300 aniversari de la mort de Sant Joan Baptista de La Salle, el nostre Pare Fundador ... I hem volgut estar amb vosaltres aquí, en aquesta església de "San Telm", als peus de la Verge del Carme, com a mostra de l'estima que els Germans de la Salle tenim per Maria, la Mare de Jesús, a qui veneram com "Mare i reina de les Escoles Cristianes".

Un 7 d'abril de fa exactament 300 anys, ens va deixar Joan Baptista de La Salle, un sacerdot bo, que va donar la seva vida per la causa de l'educació cristiana dels nens que deambulaven pels carrers de les grans ciutats de França.
Estem celebrant el 300 aniversari de la mort d'aquest home que l'Església va reconèixer com Sant el 1900. I ho celebram amb el lema: "Un Cor, un Compromís, una Vida".

Els tres substantius reflecteixen molt bé la manera de ser i de viure de Joan Baptista de La Salle. Un cor sensible i apassionat, capaç de percebre a Crist en els draps dels nens que freqüentava les seves aules. Un compromís vital en un projecte que per a la societat francesa d'aquell temps no era significatiu: no l'interessava l'educació de la infància i els mestres no tenien qualsevol tipus de reconeixement social. Finalment l'últim substantiu, una Vida. JBLS va viure 67 anys, una vida longeva per aquells anys temps de penúria global, una vida que va anar gastant pels camins de França, intentant crear escoles populars, fonamentades en els principis de l'Evangeli. Una vida que es va anar esgotant pel cansament i la malaltia, una vida gastada de tant donar vida. Crec que aquests tres substantius també poden aplicar-se a tots els nostres fundadors: Sant Agustí, el Beat Francesc Palau, D. Sebastià Gili Vives, P. Miquel Ferrer Bauzá ... Sense oblidar-nos de Joan d'Avila i Joan Maria Vianney, patrons de tots els sacerdots que sou aquí, en aquesta celebració. No voldria oblidar-me en aquest moment d'Acció de Gràcies del catorzè aniversari de l'Ordenació Episcopal del nostre Bisbe, Don Vicente, que tant ha fet per la nostra diòcesi i que tan proper s'ha sentit a la Comunitat de germans.

En aquest context celebratiu del Tricentenari lasal·lià voldria manifestar que la "Opció de Vida" dels Germans de La Salle, ratificada per la seva consagració religiosa, és una opció de viure en la senzillesa, viure des de l'alteritat, des d'una entrega basada en un amor universal, desinteressat i gratuït. Una vida fonamentada en una permanent disponibilitat per sortir al camí i anar a on més se'ns necessiti. Des d'aquesta disponibilitat arribar a Eivissa els primers Germans a l'agost de 1991, i els que van venir després en els anys següents.

En aquests 28 anys la Comunitat ha estat disponible per a respondre a tot el que la Diòcesi li ha demanat. I en aquesta dedicació també ha sentit la reciprocitat de l'església eivissenca i els seus feligresos, amb la seva acollida, apreci i confiança manifestada en innombrables gestos. L'estada de la Comunitat entre tots vosaltres ha suposat per als Germans que per aquí hem passat una rica experiència de eclesialitat.

Amb gran sentiment vull comunicar-vos que la Comunitat deixarà la Diòcesi a finals de juliol. Arriba el moment de la nostra partida. Han passat 28 anys des d’aquella arribada dels primers Germans per col·laborar en diverses tasques diocesanes. Els germans marxem amb el sentiment d’haver complert la Missió que se’ns va encomanar. I ho fem des del sentiment d’haver estat testimonis durant aquests anys de la revitalització de la diòcesi en el creixement vocacional, tant del clergat com d’un laïcat cada vegada més capaç i compromès. Els Germans diem adéu a la Diòcesi, però la portarem sempre al cor. I diem adéu des de la convicció de marxar per seguir donant vida en altres ambients on la Missió Lasal·liana ens requereixi, com vam prometre en la nostra consagració religiosa.

Que la «Mare de Déu de les Neus», la mare bona, vetlli per tots nosaltres i ens ajudi a perseverar en la fe, en el servei de tot el que dóna vida a les persones; i en el compromís de lluitar contra tot el que destrueix la vida, el més gran do del Creador.

Deja tu comentario