FESTA DE SANT JOAN diumenge 24 de juny de 2018

Avui, dia 24 de juny, a l’Església catòlica celebrem la festa del naixement de Sant Joan, el cosí de Jesús, fill de Marta, cosina de la Mare de Déu, i de Zacarías, sacerdot del temple de Jerusalem.

En la nostra Diòcesi aquesta festa té un celebració especial en la Parròquia que porta el nom de Sant Joan, un temple que va ser autoritzat en 1726 pel Bisbe Manuel de Samariego, que llavors era Bisbe de Tarragona, diòcesi de la qual depenia en aquell temps Eivissa, doncs els veïns de la zona de Labritja li van exposar que allí havia crescut la població i que era difícil anar als temples de San Miquel o de Santa Eulalia. En 1732 estava ja construït aquest temple. En ser formada la Diòcesi d’Eivissa, el seu primer Bisbe, Mons. Manuel Abad i Lasierra la va declarar parròquia en 1785 i així segueix des de llavors.

Sant Joan Baptista Est és l’únic sant al que se li celebra la festa el dia del seu naixement. El motiu és que va ser santificat per la presència de Jesús, que ell va acollir, estant encara en el si matern. Quan l’àngel li anuncia a la Mare de Déu el naixement de Crist, festa que celebrem cada any el 25 de maig, l’àngel li va dir també que al seua parenta Isabel estava ja embarassada de sis mesos, Amb això queda clar que Juan havia de néixer sis mesos abans que Jesús. D’aquí la festa d’avui, el naixement de Juan el Baptista.

Sant Joan Baptista va néixer sis mesos abans de Jesucrist (d’avui en sis mesos – en la nit del 24 de desembre – estarem celebrant el naixement del nostre Redemptor, Jesús).
És important la primera lectura que hem escoltat avui i el salm responsorial d’aquesta festa. En efecte, en la primera lectura, presa del llibre de Isaías, hem escoltat: “Estava jo en el ventre, i el Senyor em va cridar; en les entranyes maternes, i va pronunciar el meu nom. Va fer de la meva boca una espasa afilada, em va amagar en l’ombra de la seva mà; em va fer fletxa brunyida, em va guardar en el seu buirac i em va dir: «Tu ets el meu servent, de qui estic orgullós.» (Is 49, 2.4). I el salm responsorial ens diu una altra vegada aquest concepte que Déu ens estima i coneix des del si matern: “Tu has creat les meves entranyes, m’has teixit en el si matern”.

Aquestes frases ens donen l’ocasió de tocar un problema delicat, que s’aguditza en aquests temps, a causa de la difusió de l’avortament, moren sense haver viscut a la terra i sense haver rebut el baptisme. Què dir d’ells? Són santificats en el si matern? Hi ha salvació per a ells?

Cert que hi ha salvació per a ells, perquè han estat creats per Déu, lliurant-los a un home i una dona que no ho han acollit com correspon, com per exemple ens han acollit a cadascun dels que estem aquí el nostre pare i la nostra mare. Déu ens ofereix el baptisme i la vida ordinàriament cristiana perquè ens salvem, Però Déu pot salvar també per camins extraordinaris, quan una persona, sense culpa per la seva banda, és privada de la vida a la terra i del baptisme. Ho ha fet per exemple amb els Sants Innocents, morts sense el baptisme, i que van ser morts pel Rei de Terra Santa que volia eliminar ja a Jesús en assabentar-se pels Reis Mags del seu naixement i la festa del qual celebrem el 28 de desembre.

El capítol primer de l’evangeli de Sant Lluc ens explica de la següent manera el naixement de Juan: Zacarías era un sacerdot jueu que estava casat amb Santa Isabel, i no tenien fills perquè ella era estèril. Sent ja vells, un dia quan estava ell en el Temple, se li va aparèixer un àngel dempeus a la dreta de l’altar.
En veure-ho es va espantar, però l’àngel li va dir: «No tinguis por, Zacarías, doncs el teu prec hs estat escoltat; doncs vinc a dir-te que la teva dona va a tenir un fill, que serà el seu precursor, a qui posaràs per nom Juan. No beurà vi ni cosa que pugui embriagar i ja des del ventre de la seva mare serà ple de l’Esperit Sant, i convertirà a molts per a Déu«.

Però Zacarías va respondre a l’àngel: «Com podré assegurar-me que això és veritat, doncs la meva dona ja és vella i jo també?».

L’àngel li va dir: «Jo sóc Gabriel, que assisteixo al tron de Déu, de qui he estat enviat a portar-te aquesta nova. Mes puix que tu no has donat crèdit a les meves paraules, quedaràs mut i no tornaràs a parlar fins que tot això es compleixi«.

Sis mesos després, el mateix àngel es va aparèixer a la Santíssima Verge comunicant-li que anava a ser Mare del Fill de Déu, i també li va donar la notícia de l’embaràs de la seva cosina Isabel.

Plena de goig va córrer a posar-se a la disposició de la seva cosina per ajudar-li en aquells moments. I havent entrat a la seva casa la va saludar. En aquell moment, el nen Juan va saltar d’alegria en el ventre de la seva mare, perquè acabava de rebre la gràcia de l’Esperit Sant al contacte del Fill de Déu que estava en el ventre de la Verge.

També Santa Isabel es va sentir plena de l’Esperit Sant i, amb esperit profètic, va exclamar: «Beneïda tu ets entre totes les dones i beneït és el fruit del teu ventre. D’on em ve a mi tanta gràcia que la Mare del meu Senyor vengui a veure’m? Doncs en aquest instant que la veu de la teva salutación va arribar a les meves entranyes, la criatura que hi ha en el meu ventre es va posar a donar salts de goig. Oh, benaventurada ets Tu que has cregut! Perquè sens falta es compliran totes les coses que se t’han dit de part del Senyor». I va romandre la Verge a casa de la seva cosina aproximadament tres mesos; fins que va néixer Sant Joan.
De la infància de Sant Joan poc sabem. Va viure tota la seva joventut dedicat gaire més a la penitència i a l’oració. Solament li preocupava el Regne de Déu.

La vida de sant Juan Bautista està plagada d’ensenyaments pràctics que no caduquen al pas del temps. Des del seu naixement fins a la seva mort, el pas de Juan per la Terra és exemplar i, avui, dues lliçons de vida ressonen amb especial força: la seva valentia i humilitat.

Quan Juan, que no havia vist abans a Jesús, perquè vivien molt lluny, i tenia més o menys trenta anys, es va anar a la ribera del Jordá, conduït per l’Esperit Sant, per predicar un baptisme de penitència. Una cosa important en Sant Joan: a tots, a tota classe de persones, parlava de Déu i els animava a viure d’acord amb les indicacions de Déu, que no són ordes, sinó ajudes i coses bones per a la nostra vida.

A ell l’Esperit Sant li va dir que el veuria al Jordà a Jesús, i li va donar aquest senyal perquè ho reconegués: «Aquell sobre qui veiessis que em poso en forma de colom, Aquest és«.
Havent arribat al Jordà, es va posar a predicar a la gent dient-los: Feu fruits dignes de penitència i no estigueu confiats dient: Tenim per pare a Abraham, perquè jo us asseguro que Déu és capaç de fer néixer d’aquestes pedres fills d’Abraham. Mireu que ja està la destral posada a l’arrel dels arbres, i tot arbre que no doni bon fruit, serà tallat i llançat al foc».

I la gent li van preguntar: «Què és el que hem de fer?». I contestava: «El que tingui dues túniques que reparteixi amb qui no tingui cap; i el que tingui aliments que faci el mateix»…
«Jo a la veritat us batejo amb aigua per moure-us a la penitència; però el que ha de venir després de mi és més poderós que jo, i jo no sóc digne ni tan sols de fermar la corretja de les seves sandàlies. Ell és el que ha de batejar-vos en l’Esperit Sant…»

Els jueus van començar a sospitar si ell era el Crist que havia de venir i van enviar a uns sacerdots a preguntar-li «Tu qui ets?» Ell va confessar clarament: «Jo no sóc el Crist». Van insistir: «Doncs com bateges?» Va respondre Juan, dient: «Jo bateig amb aigua, però enmig de vosaltres està Un a qui vosaltres no coneixeu. Ell és el que ha de venir després de mi…»

Per aquest temps va venir Jesús de Galilea al Jordá a la recerca de Juan per ser batejat. Juan es resistia a això dient: «Jo haig de ser batejat per Tu i Tu véns a mi! A la qual cosa va respondre Jesús, dient: «Deixa’m fer això ara, així és com convé que nosaltres complim tota justícia». Llavors Juan va condescendir amb Ell.

Havent estat batejat Jesús, al moment de sortir de l’aigua, i mentre feia oració, es van obrir els cels i es va veure a l’Esperit de Déu que baixava en forma de coloma i va romandre sobre El. I en aquell moment es va sentir una veu del cel que deia: «Est és el meu Fill molt estimat, en qui tinc totes les meves complacencias».

L’endemà va veure Juan a Jesús que venia a la seva trobada, i en veure-ho va dir als que estaven amb ell: «Heus aquí l’anyell de Déu, que lleva el pecat del món. És aquell de qui jo us vaig dir: Darrere de mi vindrà un home, que s’ha posat davant de mi, perquè existia abans que jo».

Llavors Juan va testificar, dient: «He vist a l’Esperit en forma de colom descendir del cel i posar-se sobre Ell. Jo no el coneixia, però el que em va enviar a batejar amb aigua, em va dir: Aquell sobre qui veiessis que baixa l’Esperit Sant i posa sobre Ell, aquest és el que ha de batejar amb l’Esperit Sant. Jo ho he vist, i per això dono testimoniatge que Ell és el Fill de Déu».

Herodíes era la dona de Filip, germà de Herodes. Herodíes es va divorciar del seu espòs i es va casar amb Herodes, i llavors Juan va anar a trobar-lo i li va recriminar dient: «No t’és lícit tenir per dona a la que és del teu germà»; i li tirava en cara les coses dolentes que havia fet.

Llavors Herodes, instigat per l’adúltera, va manar gent fins a el Jordà per portar-ho pres, volent matar-li, mes no es va atrevir sabent que era home just i sant, i li protegia, doncs estava molt perplex i preocupat pel que li deia.

Herodías l’odiava a mort i només desitjava trobar l’ocasió de llevar-ho d’enmig, doncs tal vegada temia que a Herodes la consciència el traicionàs i l’acomiadés seguint el consell de Juan.

Sense comprendre-ho, ella anava a ser l’ocasió del primer màrtir que va morir en defensa de la indisolubilidad del matrimoni i en contra del divorci.

Estant Juan a la presó i veient que alguns dels seus deixebles tenien dubtes respecte a Jesús, els va manar a Ell perquè El mateix els enfortís en la fe. Arribant aquests on Jesús estava, li van preguntar dient: «Juan el Baptista ens ha enviat a preguntar-te si ets Tu el que havia de venir, o n’esperem a un altre».

En aquell moment va guarir Jesús a molts malalts. I, responent, els va dir: «Aneu i expliqueu a Juan les coses que heu vist i sentit: Els cecs veuen, els coixos caminen, els sords senten, els morts ressusciten, i als pobres se’ls anuncia l’Evangeli…»

Així que van anar els deixebles de Juan, va començar Jesús a dir: «Què vau sortir a veure en el desert? Alguna canya sacsejada pel vent? o què vau sortir a veure? Algun profeta? Si, certament, Jo us ho asseguro; i més que un profeta. Doncs d’Ell és de qui està escrit: Mira que jo t’envio el meu missatger davant de Tu perquè et prepari el camí. Per tant us dic: Entre els nascuts de dona, ningú ha estat major que Juan el Baptista…»

Va arribar l’aniversari de Herodesi va celebrar un gran banquet, convidant a molts personatges importants. I al final del banquet va entrar la filla de Herodíasi va ballar en presència de tots, de manera que va agradar molt als convidats i principalment al propi Herodes.

Llavors el rei va jurar a la noia: «Demana’m el que vulguis i t’ho donaré, encara que sigui la meitat del meu regne».
Ella va sortir fora i va preguntar a la seva mare: «Què li demanaré?» L’adúltera, que va veure l’ocasió d’aconseguir al rei el que tant anhelava, li va contestar: «Demana-li el cap de Juan el Baptista». La noia va entrar de nou i de seguida va dir al rei: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Juan el Baptista».

Llavors es va adonar el rei del seu error, i es va poder molt trist perquè temia matar al Baptista; però a causa del jurament, no va voler desdenyar-la, i, cridant al seu guàrdia personal, va ordenar que anessin a la presó, ho decapitessin i li lliuressin a la noia el cap de Juan en la forma que ella ho havia sol·licitat.

Juan era valent, i veritablement humil. No busca la glòria pròpia, sinó la glòria de Déu. Tant de bo que aprofitem la solemnitat del seu naixement reflexionem sobretot allò que hem deixat de fer per temor, comoditat o ignorància.
Aquesta valentia de sant Juan Baptista -que no s’entén sense l’amor a Déu- avui es troba a faltar en l’oficina, l’escola, fins i tot en la llar. En tots els llocs urgeix recordar que el treball ha de fer-se bé, que no valen els petits nyaps ni els retards; cal recordar la importància de tractar als altres amb afecte, sense ofendre a ningú. Aquesta tasca és missió principal pels qui ens diem cristians.

Fruit d’aquesta actitud serà el veritable apostolado que donem amb el nostre exemple, un apostolado humil i eficaç com el qual ens ensenya el Baptista. “Convé que Ell creixi i jo disminueixi”, aquesta convicció ha de portar-nos al fet que tota la nostra vida sigui una constant lluita per acostar-nos més a Déu i portar més ànimes a Ell.

Juan Bautista: demana-li a Jesús que ens enviï molts profetes i sants com tu.