FESTA DE SANT JOAN Parròquia de Sant Joan de Labritja 24 juny 2016

Un any més, tenim la sort i l’alegria de reunir-nos amb ocasió de la festa de Sant Joan per celebrar la Santa Missa, escoltar la Paraula de Déu, acostar-nos a Jesús a través de la sagrada comunió i admirar la figura de Sant Joan, un personatge gran i important: Jesús va dir d’ell que era el major home nascut d’una dona, va ser un gran evangelitzador, animant les persones a dirigir-se cap Jesús, però no només això: una persona dedicada gustosament a servir i ajudar els altres, heroi davant les coses difícils sense fer-se enrere per això; i per fer tot això bé, com correspon, és sant, és a dir, persona la història ens ensenya que va complir el que Déu esperava d’Ell, que Déu el va acollir en el cel acabada la seva etapa d’estar a la terra, i des de llavors és per a nosaltres exemple a seguir, intercessor de les nostres oracions i ajuda en els nostres bons projectes.

Ens vam reunir en aquest temple parroquial dedicat a aquesta figura de Sant Joan, una església que va ser autoritzada a construir el 1726 per l’Arquebisbe Manuel de Samaniego i Jaca, primer Arquebisbe de Tarragona (1721-1728) i després de Burgos (1728-1741) , que visitant en 1726 les nostres Illes Pitiüses, que llavors pertanyien a Tarragona, va acollir la petició que li van fer els veïns de Labirtja i de la Venda des Marins, que van exposar que quedaven distants per assistir ells als cultes religiosos a Sant Miquel oa Santa Eulàlia. Amb l’aportació de tots en 1732 ja estava construït aquest temple, considerat vicària de la Parròquia de Santa Maria, de Vila i en 1785 va ser declarada Parròquia pel Bisbe Manuel Abad y Lasierra.

I el tempo va ser dedicat a un dels més granis homes creients, cristians i evangelitzadors, una persona amb una vida exemplar, amb una intensa pietat religiosa, un prudència i servei generós.

Sant Joan va néixer sis mesos abans que el seu cosí Jesús de Natzaret, com podem veure en l’Evangeli de Sant Lluc. Així, avui, sis mesos abans del Nadal vam celebrar la festa del Naixement de Joan. L’Església primitiva, organitzant el calendari dels cristians per a la celebració dels grans esdeveniments, el record dels sants i la potenciació de la vida religiosa va col·locar la celebració del naixement de Jesús a l’hivern i el naixement de Sant Joan al solstici d’estiu . Quan es van organitzar aquestes celebracions religioses en aquesta època ja havia festes populars, i sent coses bones quan es viuen i celebren bé, com correspon, es van incorporar i van assumir per la vida cristiana. I així, estan units el record i la celebració de Sant Joan Baptista, la festa popular de l’inici de l’estiu, les fogueres, la felicitació de tots aquells que celebren el seu onomàstic … Com diu un refrany: «Tot és bo per al que està en gràcia de Déu i compleix la seva Paraula.

Anem a fixar-nos en aquest home, a qui se li va posar de nom Joan, paraula que significa «fidel a Déu, persona a la qual Déu concedeix el seu favor», un sant que va jugar un paper important en la vida de Jesús i que ha estat tan popular entre el poble cristià en aquests XXI segles. Important perquè l’Església ens ho posa davant en dues ocasions de l’any: el seu naixement, avui, i el seu martiri el 29 d’agost. ¡En el calendari general de l’Església només se celebren tres naixements: el de Jesús, el de la Mare de Déu i el de Joan! I el mateix veiem amb Jesús: el seu naixement al desembre i la seva passió per Pasqua. I a la Verge seu naixement el 8 de setembre i la seva mort i Asunción el 15 d’agost.

Lluc, en el seu Evangeli, abans de parlar-nos de la seva vida i de la seva predicació, ens parla del seu naixement, que és el que avui ha estat proclamat i el que avui celebrem.

Déu va mostrar el seu amor, com ho fa amb tots sense excepció, amb els pares de Joan: Zacaries i Isabel. Ells volien tenir un fill i no ho aconseguien. Però Déu li ho va assegurar i els va ajudar.

Per això, en les lectures i en les oracions de la Missa d’avui se’ns parla de «alegria». Si sempre el naixement d’un nen és causa d’alegria, ho va ser especialment en aquest cas perquè amb ell es prepara i d’alguna manera s’inicia la gran revelació d’amor de Déu que és Jesucrist, expressió de la misericòrdia del Pare. Així, està festa ha de ser per a nosaltres una festa d’alegria: el record i la celebració del Naixement de Joan ha de ser per a nosaltres ocasió de recordar i celebrar que «Déu concedeix el seu favor», que Déu ens mostra i comunica el seu amor cap nosaltres. El Déu creador, el Déu salvador és sempre un Déu que comunica amor i misericòrdia.

A Sant Joan el distingim d’altres amb aquest nom afegint el qualificatiu de «Baptista». Bautista perquè batejava, amb un ritu que animava a la conversió cap a Déu. La necessitat de la conversió és també una necessitat nostra, cosa que hem de buscar, és a dir, que hem de ser conscient que Jesús està amb nosaltres.

Aquesta festa, doncs, de Sant Joan Baptista ha d’ajudar-nos a obrir cada vegada més el nostre cor, tota la nostra vida, a favor de Déu, l’amor de Déu que se’ns manifesta en tantes coses, especialment en Jesús, que està present i actuant en l’Eucaristia perquè nosaltres fem un pas més per viure en comunió profunda amb Ell.

En la seva vida de predicador al desert va preparar al poble jueu al fet que acollís el Messies, que fossin els seus deixebles, que complissin la seva paraula. No va parar ni es va fer enrere davant les dificultats, els problemes, les persecucions -una d’elles va causar la seva martiri- i res d’això va poder fer callar la seva veu profètica. Les seves paraules arribaven a l’interior de les persones i els deia: «Convertiu». Amb els seus ensenyaments cap a prendre consciència de la maldat del pecat, preparant els cors dels seus deixebles per al perdó.

A Sant Joan li diem el «Precursor», és a dir, el que porta les persones feia Jesús, facilitant la trobada. Amb senzillesa els deia: «No sóc jo el que vosaltres penseu». Després de í ve un altre de qui no sóc digne de deslligar la sandàlia dels doncs. I al final, va desaparèixer en el seu martiri sense fer soroll o convençut que «convé que Ell, Jesús, creixi i jo minvi » .

Celebrant, ja que avui si festa, i mirant-nos en la seva figura podríem plantejar-nos avui unes preguntes molt serioses. Perquè també cada un de nosaltres ha rebut una missió que no pot ser reemplaçada per ningú més. El do de la fe que hem rebut és al mateix temps una responsabilitat.

¿Fins a quin punt sabem aproximar-nos a les angoixes i aspiracions dels que estan al nostre costat? Potser moltes vegades estem allunyats dels altres i llavors la nostra paraula resulta freda i impersonal, incapaç de trobar cap ressò en els qui ens envolten, incapaç de fer efecte, com un ganivet mal afilat.

Com més barreres hi hagi entre nosaltres i els altres, més difícil ens serà contagiar alguna cosa, i menys encara la fe.

¿Som conscients que la nostra missió, com la de Joan, és la de facilitar als altres la trobada amb Jesús o bé donem una impressió excessiva de predicar-nos a nosaltres mateixos? Quina és la nostra postura quan la situació es torna adversa? ¿Som capaços en aquests moments de mantenir una actitud valenta, constant i decidida o ens tirem enrere deixant per a una altra ocasió més propícia i menys compromesa? Com duem a terme, en definitiva, la missió que ens ha estat confiada?

Germans: alegrem-nos a la festa de sant Joan. Donem gràcies a Déu en aquesta eucaristia pel seu testimoni i demanem-li que sapiguem complir amb fidelitat i amb senzillesa la missió que Ell ens ha encomanat. Sant Joan va rebre un encàrrec de part de Déu i avui celebrem l’inici de la seva vida, una vida que el va portar a santedat, és a dir, al premi per haver complert tot el que li va ser encarregat. Nosaltres, cada un, ha rebut una vocació, un encàrrec, que com Ell ho complim aquí a la terra i com Ell arribarem al cel.

Deja tu comentario