FESTA DE SANT JOSEP. Parròquia de Sant Josep de Sa Talaia.

El record i la celebració de les festes dels sants són sempre per a nosaltres un motiu de goig i un estímul. Perquè ells van saber ser fidels a la trucada de Déu. I tots nosaltres estem també convidats i anomenats per Déu a la santedat, a viure amb fidelitat la nostra vida.

A l’interior d’aquest temps quaresmal, celebrem avui la festa de sant Josep. Espòs de la Verge Mania, Mare de Déu, va rebre la missió de fer les vegades de pare de Jesús a la terra, missió que va complir amb heroica fidelitat. La seva gran santedat i la seva particular proximitat amb Jesús i María el constitueixen en gran intercesor nostre davant Déu. I és important veure que aquesta paternitat no es limita a Jesús, sinó a tota l’acarona Església i per això, primer Sant Joan XXIII i després Benedicto XVI van incorporar si nomeni en el Cànon de la Missa perquè tots els cristians ho venerem amb freqüència.

Josep pot ser para nosaltres un exemple. Podemos descobrir en la seva vida unes actituds profundes que haurien de ser també les nostres actituds.

Un home capaç d’acollir a Déu.

En primer lloc, José és un home obert al misteri de Déu, que acull la seva trucada amb esperit de disponibilitat.

Quan Déu es manifesta, sempre trastorna la nostra vida, sempre ens sorprèn. Quan Déu es fa present en la vida dels homes, la qual cosa explica, la qual cosa és decisiu no són els nostres preparatius, els nostres projectes, sinó l’acolliment que donem a la seva trucada. Quan Déu es manifesta, “tot és gràcia” i per tant, tot depèn de la fe.

Aquesta va ser l’actitud de Josep. El va saber acollir el misteri de Déu que irrompia en la seva vida. Va confiar en la Paraula de Déu.

Va confiar en ella “contra tota esperança”, acceptant el risc que sempre suposa la fe, sense veure-ho tot clar una vegada per sempre, assumint amb coratge les dificultats i les foscors del camí que emprenia. La seva confiança, la seva disponibilitat, la seva actitud de deixar-se guiar per l’el converteix per a nosaltres en un model, un punt de referència.

Davant Jesús, els homes massa plens de si mateixos, massa confiats en les seves postures, en les seves tradicions, en la seva religiositat, es van tornar d’esquena. Per contra, els homes que tenien un cor senzill, obert, disponible, un cor capaç de sorpresa i d’esperança ho van acollir. José era un d’aquests homes.

Josep, doncs, es distingeix per tenir fe, és a dir, creure en Déu, fiar-se i Déu i complir el que Déu li proposa. Les lectures que hem escoltat avui ens parlen d’aquesta fe de Sant Josep. És la fe que es lloa en la segona lectura d’avui de la Carta de Sant Pablo als Romans segons la imatge d’Abraham; ell va tenir fe i va esperar contra tota esperança i per això va ser pare de molts pobles. Amb aquesta esperança Josep va ser pare de Jesús, pare de l’Església, pare del nou poble de Déu com a imatge de la paternitat divina perquè va creure.

I amb la seva fe és obedient a Déu. Tota la seva vida és així: Va  Belén i allí neix Jesús; compleix el que li diu l’àngel d’anar-se  Egipte quan Jesús és perseguit sent nen, i així ho va fent tot: ho porta al temple, com correspon a un pare, l busca quan se separa, li ensenya el treball, etc.

Una resposta fidel i generosa a la trucada de Déu.

L’evangeli ens diu breument que Josep va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat. La seva fe es transforma i es tradueix en fidelitat. Ha acollit amb confiança la trucada de Déu i comença a seguir amb generositat els camins que Déu li assenyala.

Com María, també Josep va creure en la paraula del Senyor i va ser partícip d’ella. Com María, va creure que aquest projecte diví es realitzaria gràcies a la seva disponibilitat. I així va succeir: el Fill etern de Déu es va fer home en el si de la Verge Mare.

Com Abrahán, Josep és un home de fe: posa la seva confiança en Déu sense tenir totes les claus del camí en què es troba ficat. Al moment més amarg de la seva vida, quan està disposat a deixar a María en veure-la encinta, li diu l’àngel: “Josep, fill de David, no tinguis objecció a portar-te a María, la teva dona, perquè la criatura que hi ha en ella ve de l’Esperit Sant. Josep, havent despertat del somni, va fer el que li havia manat l’àngel del Senyor, va rebre a la seva dona i ella va donar a llum un Fill, sense que l’hagués conegut, al que va posar per nom Jesús. Senzillament.

El mateix que li succeirà en la fugida a Egipte, sense dir ni pio. Res! Allà va, callat, sacrificat, bo fins a la medul·la dels ossos, aquest és Josep. No posa dificultats. I José calla perquè es tracta de Déu. Ell ens ensenya la confiança en la bondat de Déu i ens assenyala que el camí de l’Església, el de tots els que treballem en ella, el dels sacerdots, diáconos, consagrats i consagrades, matrimonis, laics, ha de ser un camí de fe, com el de Josep.

Accepta la missió que Déu li dóna i la compleix sense soroll. No es perd en discursos. Parla el llenguatge que millor coneix, el que en definitiva importa: el llenguatge dels fets. La seva santedat radica precisament en aquesta vida anònima i lliurada, de treball i preocupació per la família, viscuda com una resposta fidel i generosa a la trucada de Déu.

Com ell, també nosaltres som anomenats.

Tots i cadascun de nosaltres som també cridats per Déu.

També nosaltres, benvolguts germans, si estem aquí és perquè som persones de fe, perquè creiem en el que el Senyor ens ha revelat. Ell també ens ha donat una vocació: la vocació sacerdotal, la vocació al matrimoni, i les altres vocacions, que es realitza pel do de la fe, perquè Déu ens ha confiat aquest ministeri, no solament a partir de la voluntat d’haver triat a aquesta o aquesta persona com a company o companya de vida, sinó el do que Déu ens ha confiat de ser custodio l’u de l’altre, l’espòs de l’esposa, l’esposa de l’espòs, ser custodiosd’uns fills. També quan les coses van malament, quan vénen les dificultats, les crisis, els problemes, quan desapareix l’esperança humana, devem acordar-nos d’Abraham i de Josep que van creure contra tota esperança humana.

Déu sosté la vocació que us ha donat de ser esposos i esposes, sosté aquesta missió. La paternitat és un element fonamental per a la nostra vida. Per això m’agradaria felicitar avui als qui el Senyor us ha donat la vocació de pares com a sant Josep.

Tenim cadascun un lloc i una missió irreemplaçables en el pla de Déu. Hem de tenir un esperit atent per saber descobrir en el nostre treball i en la nostra família, en els nostres ambients i en la nostra comunitat les trucades que Déu ens dirigeix a assumir, la nostra responsabilitat i els nostres compromisos.

Hem de tenir també un cor generós que ens faci avançar amb decisió per fer de la nostra vida una resposta fidel i generosa a la trucada de Déu.

Que Sant Josep ens beneeixi amb el seu Fill. Demanem-li que ens ensenyi a pregar, que ens concedeixi un tracte afectuós amb Jesús i amb el Jesús que està amagat en cada germà.  Que Sant Josep cuidi de la nostra fe i de les nostres virtuts, com va cuidar de la vida del seu Fill, Jesús.

Leave a Comment