Un any més tenim l’alegria de celebrar la festa de sant Mateu, titular d’aquesta Parròquia. El primer Bisbe de la nostra diòcesi, Mons. Manuel Abad i Lasierra, en establir les vint primeres parròquies, va voler dedicar una a Sant Mateu, de manera que tots els ensenyaments que ens vénen d’aquest Sant Apòstol ens servissin per als que vivim aquí. Amb aquests sentiments, doncs, tractarem de celebrar i aprofitar els beneficis que ens poden venir d’això. Va erigir la parròquia en 1785 i dos anys després el temple ja estava construït. En aquests dos anys s’utilitzava una capella provisional en una casa particular, casa Toni Cardona. L’arxiduc Lluís Salvador visitant aquest temple en 1798 la qualificava com una de les mes esveltes de tota la pagesia.
El retaule major que presideix aquesta església va ser col·locat en 1991 i prové de l’Església de Santa Creu de Pedreguer.
1. Un any més, doncs, tenim la sort i l’alegria de reunir-nos amb ocasió de la festa de Sant Mateu participant en la celebració de la Santa Missa, escoltant la Paraula de Déu, i acostar-nos a Jesús a través de la sagrada comunió i admirar la figura de Sant Mateu, persona que correspon gustosament al que Jesús li va demanar, es va dedicar a servir i ajudar els altres per mitjà de la predicació de l’Evangeli, heroi davant les coses difícils sense fer-se enrere per això; i per fer tot això bé, com correspon, és sant, és a dir, persona la història ens ensenya que va complir el que Déu esperava d’Ell, que Déu el va acollir en el cel acabada la seva etapa d’estar a la terra, i des de llavors és per a nosaltres exemple a seguir, intercessor de les nostres oracions i ajuda en els nostres bons projectes.
2. Qui va ser Sant Mateu? Va néixer a Cafarnaüm, i, quan Jesús el va cridar, exercia l’ofici de recaptador d’impostos. Va escriure l’evangeli en llengua aramea i, segons la tradició, va predicar a Orient. Jesús el va veure i, perquè ho va estimar, el eligió- Sant Beda.
Va ser per professió un publicà, o col · lector d’impostos per als Romans. Entre els Jueus, aquests publicans van ser mes infames i odiosos perquè aquesta nació els mirava com enemics de la seva privilegi de llibertat natural que Déu els havia donat, i com a persones tacades per la seva conversa freqüent i associació amb els pagans, i la esclavització sobre els seus compatriotes .
El seu ofici diu haver consistit particularment a acumular costums de comoditats que van venir pel Genesareth o Tiberíades, i un peatge que els passatgers pagaven en venir per aigua; Sant Marc diu que Sant Mateu va mantenir el seu ofici de cobrament de peatge alat del llac, on el s’asseia. Jesús, havent últimament curat 1 paralític famós, va sortir de Cafarnaüm, i camí sobre els bancs del llac o mar de Genesareth, ensenyant les persones que el seguien. Aquí l’observar a Mateu que realitzava el seu treball de cobrament de peatge a qui el dic a venir i a seguir-lo. L’home era ric, gaudia d’un sou lucratiu, era un home savi i prudent, i entenia perfectament el que seguir Jesús li costaria. Però el no va tenir miraments i deixo tots els seus interessos i relacions per fer-se un discipular del Senyor. Aquest apòstol, a la primera invitació, va trencar totes lligams; deixo les seves riqueses, el seu preocupacions del món, els seus plaers, i la seva professió. La seva conversió va ser sincera i perfecta. Sant Mateu mai retorn al seu ofici perquè era una professió perillosa, i una ocasió d’avarícia, opressió, i extorsió.
Sant Mateu, a convertir-se, per mostrar que no estava descontent amb el seu canvi, però que el mirava com el seu mes gran felicitat, va entretenir a Nostre Senyor i els seus deixebles en un gran dinar a casa seva on convido seus amics, especialment els de la seva ultima professió, com si esperava que per mitjà de la divina conversa del nostre Salvador, ells també potser siguin convertits.
Després de l’ascensió del nostre Senyor, Sant Mateu va predicar per diversos anys a Judea i als països propers fins a la dispersió dels apòstols. Una mica abans de la dispersió escriure el seu evangeli, o petita història del nostre Beneït Redemptor. Que la va compilar abans de la seva dispersió apareix no només perquè va ser escrit abans dels altres evangelis, sinó també l’Apòstol Bartomeu es va dur una còpia amb el a laIndia, i la deixo allà. Sant Mateu escric seu evangeli per satisfer els conversos de Palestina.
Sant Mateu, després d’haver fet una gran collita d’ànimes a la Judea, va anar a predicar la fe a les nacions bàrbares i incivilizadas de l’Est. Ell era una persona molt devota a la contemplació celestial i portava una vida austera, usant una dieta molt rigorosa; doncs no menjava carneen vegada satisfeia la gana amb herbes, arrels, llavors. Sant Ambròs diu que Déu li va obrir el País dels Perses. Rufinus i Sòcrates ens diuen que el porto l’evangeli a Etiòpia, significant probablement les parts Sud i Est d’Àsia. Sant Paulino esmenta que el va acabar sucurso a Parthia. Venantus Fortunatus relata que el va patir el martiri a Nudubaz, una ciutat en aquestes parts. Dorotheus diu que el va ser honorablement enterrat a Hierapolis a Porthia. Les seves relíquies van ser portades a l’Oest, papa Gregori VII, en una carta al Bisbe de Salern en 1080, testifica que van ser guardats en una església que tenia el nom de la ciutat. Encara estan en aquest lloc.
3. Què ens ensenya Sant Mateu? Doncs veient la seva història ens ensenya a viure la nostra fe amb autenticitat; a renunciar al que no és bo, a ser testimonis de l’Evangeli amb la nostra vida, a complir amb la nostra missió dins de l’Església: estendre la Paraula de Déu a tots els que ens envolten. Així mateix a complir amb la nostra missió costi el que costi, ja que a ell li va costar el martiri. A ser fidels a Jesús i la seva Església. Nosaltres som fidels a l’Església obeint al Papa i ajudant-lo en la tasca de la Nova Evangelització. A confiar en Déu i als saber-nos abandonar a les mans. A perdonar als nostres enemics, a estimar a aquell que em va ofendre, a aquell que m’ha fet patir. I com a deixeble que va ser de Jesús a ser compassius com Jesús ho és.
4. Un dels actes d’aquesta festa és venir a la Missa. Quan participem en l’Eucaristia ens acostem a aquesta resurrecció de la que Jesús ens parla, perquè li vam descobrir VIU i present enmig nostre, actuant a favor dels més desfavorits. Quan acaba l’Eucaristia, hem de sentir-nos compromesos a donar testimoni, com els apòstols, de la resurrecció del Senyor Jesús i al fet que els nostres signes parlin d’una manera nova de viure, a l’estil de Jesús, fent del servei la nostra bandera. Així reconeixeran que som deixebles seus i que això de la resurrecció no és una «carrincloneria» o un conte per tranquil·litzar les nostres consciències, sinó una realitat que vivim cada dia quan convertim la nostra vida en un servei als altres sense excepció i especialment als més pobres.
Germans i amics: Germans: alegrem-nos a la festa de Sant Mateu. Donem gràcies a Déu en aquesta eucaristia pel seu testimoni i demanem-li que sapiguem complir amb fidelitat i amb senzillesa la missió que Ell ens ha encomanat a cadascú. Santiago va rebre un encàrrec de part de Déu i el va complir amb una vida que el va portar a santedat, és a dir, al premi per haver complert tot el que li va ser encarregat. Nosaltres, cada un, ha rebut una vocació, un encàrrec, que com Ell ho complim aquí a la terra i com Ell arribarem al cel
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.