FESTA DE SANT PAU Parròquia de Sant Pau 29 juny 2018

Un any més, gràcies a Déu, tenim la sort i l’alegria de reunir-nos en aquest temple dedicat a Sant Pau, celebrant la festa d’aquest sant apòstol juntament amb Sant Pere. És una festa que, ben celebrada ens pot aportar moltes coses bones a la nostra vida i les nostres activitats com a cristians. La solemnitat de sant Pere i sant Pau és una de les més antigues de l’any litúrgic. Ella apareix en el santoral fins i tot abans que la festa de Nadal. Al segle IV ja existia el costum de celebrar tres misses una a la basílica vaticana, una altra a sant Pau extramurs i una altra a les catacumbes de sant Sebastià, on es van amagar les relíquies dels apòstols durant algun temps. Al principi es va considerar que el 29 de juny fos el dia en què, l’any 67, Pedro va sofrir el martiri al turó  del vaticà i Pau a la localitat denominada «Tre fontane». En realitat, si bé el fet del martiri és una dada històrica inqüestionable que va tenir lloc a Roma en l’època de Neró, no és tan segur, en canvi, el dia i l’any de la mort dels dos apòstols, però sembla que es situa entre el 67 i el 64.

La solemnitat de sant Pere i sant Pau ens permet contemplar l’estreta amistat que s’estableix entre Jesucrist i aquests dos homes escollits per a missions molt importants. Sant, Pere rep la visita a la presó d’un àngel enviat per Déu que el convida a posar-se en peu i seguir-lo. Pere haurà que reprendre la seva missió al capdavant de l’Església naixent (1L). Pau, en la carta a Timoteu fa un record emocionat de la seva entrega a Crist: «he lliurat un bon combat». Sap que Déu el va escollir des del si de la seva mare per revelar-li a Crist i per cridar-ho a anunciar-ho a tots els pobles. Ara al final de la seva carrera, reconeix amb gratitud que Crist el va ajudar i li va donar forces (2L).

En Pere i en Pau allò que més ressalta és la seva íntima amistat amb el mestre. Tots dos van tenir experiència de l’amor de Déu en Crist Jesús. Aquesta experiència els va acompanyar durant tota la seva vida un cop convertits i els va donar una viva consciència de la seva missió. Té, doncs, raó Pere en concloure amb emoció: «Senyor, Tu saps tot, Tu saps que jo t’estimo» (EV).

Aquesta solemnitat celebra a les dues columnes de l’Església. D’una banda, Pere és l’home triat per Crist per a ser «la roca» de l’Església: «Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església» (Mt 16,16). Pere, home fràgil i apassionat, accepta humilment la seva missió i afronta presons i maltractaments pel nom de Jesús. (Cf. Ac 5,41). Predica amb «parresia», amb valor, ple de l’Esperit Sant (cf. Ac 4,8). Pere és l’amic entranyable de Crist, l’home elegit que es penedeix d’haver negat al seu mestre, l’home impetuós i generós que reconeix el Déu fet home, el Messies promès: «Tu ets el Crist, el Fill de Déu viu» ( cf. Mt 16,16). Els Fets dels apòstols narren en aquesta solemnitat l’alliberament de Pere de les presons herodianes. «Amb aquesta intervenció extraordinària, Déu va ajudar al seu apòstol perquè pogués prosseguir la seva missió. Missió no fàcil, que implicava un itinerari complex i ardu. Missió que es conclourà amb el martiri «quan siguis vell altre et cenyirà per portar-te on no vols» (Jn 21,18) precisament aquí, a Roma, on encara avui la tomba de Pere és meta d’incessants peregrinacions de totes les parts del món.

«Pau, per la seva banda, va ser conquerit per la gràcia divina en el camí de Damasc i de perseguidor dels cristians es va convertir en Apòstol dels gentils. Després de trobar-se amb Jesús en el seu camí, es va lliurar sense reserves a la causa de l’Evangeli. També a Pau se li reservava com a meta llunyana Roma, capital de l’Imperi, on, juntament amb Pere, predicaria a Crist, únic Senyor i Salvador del món. Per la fe, també ell vessaria un dia la seva sang precisament aquí, unint per sempre el seu nom al de Pere en la història de la Roma cristiana «(Joan Pau II, 29 d juny de 2002). Pau és l’apòstol fogós i incansable que recorre el món conegut a l’època per anunciar la bona nova de la salvació en Crist Jesús.

Sant Pau, doncs, de ser perseguidor dels cristians, passa a ser cristià i apòstol evangelitzador. Un ensenyament per a tots nosaltres: ser cristians en tot i ser evangelitzadors.

Així, doncs, veient avui especialment la figura de Sant Pau ens convida a la conversió i l’apostolat. Convertir-se significa trobar-se amb Crist en el camí de la pròpia vida, deixar-se envoltar per la seva resplendor, escoltar la seva paraula, conèixer la seva voluntat. La conseqüència d’aquesta trobada, per a cada un de nosaltres com per Sant Pau, és el testimoni, deixant-nos transformar per la gràcia per complir el mandat missioner de Crist: «Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli a tota la creació».

En què va consistir la conversió de Sant Pau? Essencialment en la trobada amb Crist Ressuscitat. Un esdeveniment que va canviar radicalment la seva vida, fent que de perseguidor de Crist, de l’Església de Crist, passés a ser apòstol: «el Ressuscitat va parlar a sant Pau, el va anomenar l’apostolat, va fer d’ell un veritable apòstol, testimoni de la Resurrecció, amb l’encàrrec específic d’anunciar l’Evangeli als pagans, al món grecoromà «(Benet XVI,» Audiència «, 2008.09.03).

Podem dir que Sant Pau va experimentar una autèntica mort i una autèntica resurrecció: mor a tot el que era fins llavors per renéixer com una criatura nova en Crist: «Tot el que per a mi era guany el vaig considerar pèrdua comparat amb Crist; més encara, tot l’estimo pèrdua comparat amb l’excel·lència del coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell el vaig perdre tot, i tot l’estimo escombraries per tal de guanyar Crist i existir en ell «(Fl 3,7-8).

Aquesta festa ens crida a fer una experiència similar; a tornar a trobar-nos realment amb el Senyor. Ell surt al nostre encontre – com va sortir a la trobada de Saule en el camí de Damasc – en la lectura de la Sagrada Escriptura, en l’oració, en la vida litúrgica de l’Església. Com deia el Papa Benet XVI, «podem tocar el cor de Crist i sentir que ell toca el nostre. Només en aquesta relació personal amb Crist, només en aquesta trobada amb el Ressuscitat ens convertim realment en cristians «. A Sant Pau, la trobada amb el Senyor el va portar a l’Església: «Aixeca’t, segueix fins a Damasc, i allà et diran el que has de fer».

També per a cada un de nosaltres la immediatesa de la trobada amb Crist és sempre una «immediatesa mediata», que passa per la mediació de l’Església, sagrament universal de salvació. Ella «és el projecte visible de l’amor de Déu cap a la humanitat» (Pau VI, Discurs 22 juny 1973). Volem trobar-nos amb Crist? Acudim a la seva Església, mitjançant la qual el Senyor comunica de manera eficaç la seva gràcia salvadora.

La trobada amb Crist es tradueix existencialment en testimoni i en apostolat. Sant Pau va ser escollit «per anunciar l’Evangeli de Déu» (Rm 1,1) i va respondre amb un lliurament total a aquesta missió, sense estalviar-se perills, dificultats o persecucions: «Ni la mort ni la vida -va escriure als Romans: ni els àngels ni els principats ni el present ni el futur ni les potestats ni l’altura ni la profunditat ni tot el creat no podrà separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Crist Jesús Senyor nostre «(Rm 8, 38-39).

Tampoc nosaltres podem «estalviar» a l’hora del compromís. Déu ens vol completament cristians, a casa i fora d’ella, en la nostra família i en el nostre treball, en la vida privada i en la vida pública. I hem d’estar disposats a «pagar» el tribut que pugui costar-nos la fidelitat a Crist en qualsevol circumstància. Potser el tribut de veure’ns condemnats a una certa marginalitat social, d’haver de nedar contra corrent, de tenir d’apostar per una vida alternativa que, de vegades, contraposarà als criteris acceptats per la cultura dominant els criteris d’una saviesa nova que brollen de la Creu del Salvador: «com en els inicis, també avui Crist necessita apòstols disposats a sacrificar-se. Necessita testimonis i màrtirs com sant Pau «, ens recordava el Papa (» Homilia «, 28.VI.2007).

Som conscients de la nostra debilitat, i també que la nostra força prové de Crist. Humilment vam acudir a la seva misericòrdia i al perdó generós que ens atorga mitjançant el sagrament de la Penitència. Per la intercessió de Sant Pau demanem a Déu que Crist sigui la nostra vida i que res ni ningú ens separi del seu amor. Amén.