FESTA DE SANT VALERO. 25 DE GENER DE 2015. Parròquia de Sant Francesc Xavier de Formentera

En aquest diumenge, festa més propera al dia de Sant Valero, que com sabeu litúrgicament és el dia 29 d’aquest mes, l’Associació de la Tercera Edat de Formentera que ho té com a patró, el celebra i, com ha de ser, entre els actes que s’organitzen, està aquesta celebració eucarística dominical, és a dir la Missa.

És un cosa molt bona que a l’organitzar les activitats per afavorir la vida i les persones, i en aquest cas, de la gent gran, es tingui present i s’animi a participar a la Missa. El Papa Francisco deia recentment en una de les audiències generals dels dimecres (5 de febrer de 2014): “D’aquest sagrament de l’amor, de fet, neix tot autèntic camí de fe, de comunió i de testimoniatge. El que veiem quan ens reunim per celebrar l’Eucaristia, la Missa, ens fa ja intuir quina cosa estem per viure … Sobre la taula hi ha una creu, que indica que sobre aquell altar s’ofereix el sacrifici de Crist: és Ell l’aliment espiritual que allà es rep, sota el signe del pa i del vi. Al costat de la taula hi ha el ambó, és a dir, el lloc des del qual es proclama la Paraula de Déu: i això indica que allà ens vam reunir per escoltar al Senyor que parla mitjançant les Sagrades Escriptures i, per tant, l’aliment que es rep és també la seva Paraula.

L’Eucaristia constitueix el vèrtex de l’acció de salvació de Déu: el Senyor Jesús, fent-pa partit per a nosaltres, aboca, en efecte, sobre nosaltres tota la seva misericòrdia i el seu amor, tant que renova el nostre cor, la nostra existència i la nostra manera de relacionar-nos amb Ell i amb els germans.

Estimats amics, no agrairem mai prou al Senyor pel do que ens ha fet amb l’Eucaristia! És un do molt gran. I per això és tan important anar a missa el diumenge, anar a missa no només per resar, sinó per rebre la comunió, aquest Pa que és el Cos de Jesucrist i que ens salva, ens perdona, ens uneix al Pare. És bonic fer això! I tots els diumenges anem a missa perquè és el dia de la resurrecció del Senyor, per això el diumenge és tan important per a nosaltres.

I amb l’Eucaristia sentim aquesta pertinença a l’Església, al Poble de Déu, al Cos de Déu, a Jesucrist. I això es fa durant tota la vida “. Agraït per la invitació a participar en aquesta festa vostra, he volgut -com un regal, com una ajuda, com per donar-vos una cosa bo- recordar-vos aquestes paraules del Papa Francesc perquè tingueu estima per cada Missa, per totes les Misses, perquè sigui acció vostra la participació freqüent, cada diumenge, en la celebració de la Missa. És una cosa bona, és una cosa que fa bé als qui participen i participen bé, escoltant la Paraula de Déu i després unint-se més a Déu en la comunió.

La Paraula de Déu que avui s’ha proclamat, especialment la primera lectura, del llibre de Jonàs, i l’Evangeli de Sant Marc ens han fet una invitació explícita i clara a la conversió. Jonàs va ser enviat per Déu a la ciutat de Nínive, una ciutat on hi havia corrupció, pecats, malestar, on no hi havia fe ni pau i seguretat per a tothom. No era fàcil canviar, convertir aquesta ciutat i per això, l’hem escoltat, es resisteix a això: es tractava d’una ciutat enemiga i contrària a Déu i Jonàs té por de patir un revés, un fracàs; tem per si vida, per la seva seguretat personal. El Senyor li insisteix: “Aixeca’t, ves a Nínive, la gran ciutat i anuncia el que et diré”.

Jonàs va ser i, contra el que pensava, els ciutadans de Nínive van respondre positivament, van acollir l’anunci del profeta, van fer penitència i es van convertir.

Què ens ensenya aquesta història? L’anunci de la fe, de la salvació, s’ha de fer sempre i en totes les parts, fins i tot allà on ens pot semblar que no produirà cap efecte, on ens sembla que ningú està disposat a acollir-lo; una paraula bona, un bon exemple, una postura bona auque discreta, poden donar fruits bons i inesperats. Un cristià no ha de tenir por o respecte humà a professar obertament la seva fe de manera clara i visible. Amb la seva vida, el cristià està cridat a ser “portaveu” de Déu i del seu missatge de salvació, que és per a tothom, i que hem de fer arribar també als que estan lluny de la fe, o són incerts i dubtosos.

I en això la gent gran teniu un encàrrec especial. La gent gran, que han estat educades en la fe, l’han mantingut i la viuen, han de ser evangelitzadors de les seves pròpies famílies. La seva fe no la poden guardar per a ells mateixos, sinó que han de transmetre-les als altres. Sant Joan Pau II deia: “El primer ambient en què ha de desenvolupar-se l’acció de la gent gran és la família. La seva saviesa i la seva experiència és un tresor per als esposos joves, que, en les seves primeres dificultats de vida matrimonial es poden trobar en els pares i confidents ja grans, les persones amb qui obrir-se i aconsellar-se, mentre en l’exemple i en les cures afectuosos de els avis, els néts troben compensació a les absències, avui tan freqüents per diversos motius, dels pares “. I recentment el Papa Francesc: “« Què preciós és el valor de la família, com a lloc privilegiat per transmetre la fe! … els avis. Què importants són en la vida de la família per comunicar aquest patrimoni d’humanitat i de fe que és essencial per a tota societat “I en una altra ocasió, en una festa per la gent gran al Vaticà:” La vellesa, de manera particular, és un temps de gràcia, en què el Senyor ens renova la seva anomenat: ens crida a custodiar i transmetre la fe, ens crida a pregar, especialment a intercedir; ens crida a estar a prop de qui té necessitat … Els ancians, els avis tenen una capacitat per comprendre les situacions més difícils: una gran capacitat! I quan resen per aquestes situacions, la seva pregària és fort, és poderosa “, va afegir que” els avis, que han rebut la benedicció de veure els fills dels seus fills (cf. Sal 128, 6), se’ls ha confiat una gran tasca: transmetre l’experiència de la vida, la història d’una família, d’una comunitat, d’un poble; compartir amb senzillesa una saviesa, i la mateixa fe: el llegat més preciós! ».

Aquesta clara, doncs, aquesta missió, aquest encàrrec que teniu la gent gran: ser transmissors de la fe, de la bondat, de l’amor, als que vénen per darrere. I això sense por i sense por de no encertar, com hem escoltat que, lamentablement tenia Jonàs, encara que després ho va complir i va tenir èxit la seva missió.

L’Evangeli de Sant Marc ens ha presentat les primeres paraules de Jesús en la seva vida pública: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”.

Jesús ens vol i el que ens diu és per al nostre bé, és a favor nostre. No demana que ens convertim i, què és convertir-se? És canviar, canviar la mentalitat, canviar la nostra manera de veure i de jutjar les coses i aleshores canviar la nostra conducta de vida. La dita aquesta paraula per Jesús és una crida a fiar-nos totalment d’Ell i de les seves Paraules, del seu Evangeli; fer que l’Evangeli sigui el punt de referència, d’inspiració sempre de les nostres decisions, la norma i el fonament de la nostra conducta, la inspiració del nostre obrar.

L’Evangeli ho han cregut i seguit els sants. Els sants són exemples de persones que es fien de Jesús i confien completament en Ell. Inspirant-nos en els sants, seguint els seus exemples, els seus ensenyaments, complirem aquesta invitació que ens ha fet avui Jesús. Així ho va fer Sant Valero: tot i els afalacs i promeses d’una feliç i serena ancianitat a canvi de renunciar a la seva fe en Crist i al seu apostolat, ell no va acceptar. Valorava la fe en Déu manifestada també amb les obres més que tota la resta. És un bell exemple que convida a imitar-lo. En efecte, vivim en una època de canvis profunds. El segle XXI ha rebut una complexa herència del passat en què, com en tots els períodes de la història hi ha llums i ombres. Els anys passats ens ha deixat el testimoni de moltes guerres, algunes mundials, que han esbiaixat a vida de moltes persones. Avui encara segueixen aixecades les armes en moltes zones del planeta. Hem vist persecucions, deportacions, lluita d’ideologies, emigracions forçades, etc. I no falten persecucions i atacs, negatives d’ajuda a l’Església.

El més perillós de tots els processos foscos és el del debilitament de la fe dels cristians i la seva falta d’influència en alguns camps de la vida humana. Per això, avui es parla i es promouen atacs a la vida, com són l’avortament o l’eutanàsia, falta solidaritat, difusió del consumisme que esclavitza, etc. I si aquests mals tenen un origen clar en la manca de fe, s’imposa, pel bé de la humanitat una nova expansió de la fe, una evangelització més incisiva i capil·lar, de manera que els homes i les dones del nostre temps, fidels a la Paraula de Déu, puguin organitzar la vida d’una manera més humà, la qual cosa és el mateix que dir més d’acord amb la Llei divina establerta pel Creador.

Que Sant Valero, estimats germans de l’Associació de la Tercera Edat de Formentera que el teniu com a patró i protector, us ajudi i acompanyi amb serenitat en aquests anys i que il·luminats pel seu exemple, conserveu sempre el gust per la vida, la consciència de seva utilitat i l’alegria de gastar-la dia rere dia pel bé dels altres.

Leave a Comment