Festa de Santa Agnès 21 de gener del 2016.

Avui, un any més, celebrem la festa de Santa Agnès, titular d’aquesta Parròquia. Una santa que ha d’influir per bé en la vida de la nostra diòcesi. En efecte, l’any 1785 el llavors Bisbe d’Eivissa que va anar creant noves parròquies, va decretar la creació d’aquesta parròquia amb el seu corresponent temple dedicada a Santa Agnès, una santa que des de feia molts segles comptava amb molta devoció en aquesta zona. Les obres del temple que avui ens acullen es van concloure en 1801, i els porxos, acabats entre els anys 1825-1830.

Nosaltres, en aquest any hem col·laborat a la bellesa d’aquest temple amb la inauguració del retaule que hem beneït i que és una contribució més a la seva bellesa interior, que ha de ser expressió del nostre amor al temple com a lloc que ens proporciona una major unió amb Déu, amb la Verge, amb els sants i així, ser compassius amb tots i caritatius amb els que ho necessiten.

Els sants, com m’agrada dir moltes vegades, són persones que han viscut d’acord amb els ensenyaments de l’Evangeli, convertint-se així en mestres i models per a la humanitat i conclosa la seva peregrinació en aquesta terra, són poderosos intercessors a favor nostre. Anem a recordar, doncs, algunes coses de Santa Agnès perquè la seva curta vida a la terra influeixi en la nostra, en la de cada un, i ell intercedeixi per nosaltres des del cel.

Coneixem alguns detalls de la seva vida. Era de la noble família romana Clodia. Va néixer prop de l’any 290. Va rebre molt bona educació cristiana i es va consagrar a Crist amb vot de virginitat. Tornant un dia del col·legi, la nena es va trobar amb el fill de l’alcalde de Roma, el qual es va enamorar d’ella i li va prometre grans regals a canvi de la promesa de matrimoni. Ella va respondre: «He estat sol·licitada per un altre Amant. Jo estimo Crist. Seré la dona de Aquell la Mare és Verge; l’estimaré i seguiré sent casta».

El fill recorre al seu pare, l’alcalde, i la denúncia per ser cristiana. En aquells temps, els cristians es trobaven sota la persecució de Dioclecià i se’ls condemnava amb la mort si es negaven a sacrificar als déus romans.

Va ser jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on miraculosament va romandre verge. L’únic home que va intentar abusar d’ella va quedar cec, però Inés ho va guarir a través dels seus pregàries. Més tard va ser condemnada a mort, primer en una foguera si no renegava de la seva religió; però com que no tenia por a les flames la van condemnar a morir degollada. Quan anava a ser decapitada, el botxí va intentar que abjurase, al que ella va respondre: «Injúria seria per a mi Espòs que jo pretengués agradar a un altre. Em lliuraré només a Aquell que primer em va triar. Què esperes, botxí? Mori aquest cos que pot ser estimat per ulls que detesto «.

Va ser sepultada en la Via Nomentana, en una tomba familiar. Pocs dies després de la seva mort es va trobar la seva millor amiga i germana de llet, una noia de la seva edat anomenada Emerenciana, resant al costat de la tomba; quan Emerenciana, trist i furiosa per la mort de la seva germana, va increpar els romans per haver matat a Inés, va ser assassinada a cops de pedra per la torba. Santa Emerenciana, la festa és demà, és la Patrona de Terol.

La vida de Santa Agnès -la vida d’oració, de confiança en Déu, de caritat- és un ensenyament per a nosaltres en el nostre segle XXI, com ho ha estat sempre. El seu martiri un ensenyament que hem de romandre fidels a Déu, que és el Pare de la misericòrdia, en el que Ell ens demani, passi el que passi. Primer Déu i després la resta.

Sant Inés va ser cristiana perquè va ser educada així per la seva família, com toca, i com correspon a un cristià escoltava la Paraula de Déu i la posava en pràctica. I aquest ensenyament ha de ser una cosa que hem d’imitar. Cada diumenge, reunint-nos per a la celebració de la Santa Missa, en cada ocasió que tenim de llegir i meditar la Paraula de Déu, sigui en reunió amb altres persones o senzillament sols però interessats, podem anar veient com organitzar i disposar la nostra vida.

Avui hem escoltat un fragment de l’Evangeli de Sant Mateu, 13, 44-46, en què Jesús dóna uns savis i bons consells que va seguir Santa Agnès.

Què volia dir Jesús amb les dues paràboles del tresor amagat i de la perla preciosa? Més o menys això. El tresor amagat, la perla preciosa, no és altra cosa sinó Jesús. És com si Jesús amb aquestes paràboles voldria dir: la salvació ha arribat a vosaltres per iniciativa de Déu, preneu la decisió, aferradla, no la deixeu escapar. Aquest és temps de decisió.

Les dues paràboles ens mostren que val molt la pena fer un gran esforç per aconseguir alguna cosa molt valuós, com l’Evangeli, com l’amor de Crist, com el Regne de Déu. Des de la fe podem veure que la valoració de la possessió de Déu, que és el tresor que ens parla Jesús, no pot tenir cap comparació.

Però per posseir a Déu, hem de despullar-nos de tot, especialment del que empresona el nostre cor, del que ens impedeix la possessió de Déu. Si buidem el cor del que no és bo, aquest podrà ser ocupat per Déu.

Serem capaços de deixar moltes coses per aconseguir un gran tresor? Ja hem trobat el nostre gran tresor que és Jesucrist. En aquest sentit, és el que hem de buscar i fer que no ho perdem. Jesús li dóna sentit i direcció a les nostres vides, en qui trobem la pau i el consol que caminàvem buscant. Ara ens correspon mantenir aquest tresor, aquesta perla que s’ha convertit en l’element central de la nostra existència.

No és fàcil tenir cura d’un tresor, perquè ens ataquen les pors i la inseguretat si no som responsables i diligents. També ens correspon compartir aquest tresor, el qual no es pot quedar amagat.

Hi ha persones ja han trobat el tresor, però segueixen buscant com si aquest tresor no fos suficient, o com si no estiguessin segurs que aquest és el veritable TRESOR. El món d’avui està ple de grans distraccions, de noves filosofies, de noves maneres de creure, d’altres petits tresors. És hora de reconèixer i valorar el que tenim i cridar-li al món que tenim el més gran dels tresors. Jesús, el nostre tresor, es manté fidel, esperant-nos encara que ens allunyem.

Davant aquesta paraula avui escoltada demanem a Déu: «Senyor estimat, ajudeu-me a no seguir buscant en altres camps o en altres mars, ja que tu formes part de la meva vida. En tu he trobat el que sempre buscava i desitjo mantenir-me fidel, acurat, vigilant. Dóna’m la capacitat de compartir la meva gran tresor amb els altres. Confio en tu, Senyor. Així ho va fer Santa Agnès, així ho he de fer jo «.

I avui és també el Dia d’aquesta Parròquia. Un dia per a fomentar la consciència de la nostra pertinença a l’Església, concretada en la vinculació de cada un a la seva pròpia parròquia. Cada un hem estat cridats a ser membres del Poble de Déu, un poble els membres han d’estar units en l’amor recíproc i que té l’encàrrec de servir i transformar cap al bé al món, amb l’ajuda i la llum de l’Evangeli.

El servei que està cridat a donar una parròquia és decisiu i insubstituïble. En tot l’any cada parròquia ens ofereix la celebració de l’Eucaristia, l’anunci de la Paraula de Déu, la pràctica dels sagraments, l’exercici de la caritat. A cada parròquia es donen les catequesis dels nens que es preparen per rebre la Primera Comunió, dels joves que es preparen per rebre el Sagrament de la Confirmació, la formació cristiana de les parelles que pensen contraure el sagrament del matrimoni en els pròxims mesos ; els catequistes i responsables d’evangelització adquireixen la seva formació per exercir de la millor manera possible el seu servei, les activitats de les Càritas a cada parròquia promouen que l’amor i l’ajuda que Déu vol donar i oferir arribi a través dels fidels.

La parròquia, un cop iniciada la nostra fe, la manté i enforteix. Formant part d’una parròquia, hem de preguntar-nos: què fem nosaltres per la vida de la parròquia? En què col·laborem i què aportem?

Aquesta festa, ja que ha de provocar en cadascun una reflexió de la pertinença a la pròpia parròquia, reconèixer amb gratitud el que hem rebut de Déu i fer-lo servir i oferir-lo al servei de la comunitat parroquial. Per això és una bona ocasió de preguntar-nos: en què puc servir i ajudar?

Que la celebració, doncs, avui, un any més de la festa d’aquesta Parròquia ens ajudi a tots a aprendre més de Santa Agnès, a estimar més i a ser membres vius de la Parròquia