FESTA DE SANTA MARIA DE LES NEUS. 5 agost 2015

Us saludo cordialment a tots vosaltres, que com és tradició secular entre nosaltres, els fills i habitants d’Eivissa i Formentera, heu acudit en gran nombre a aquesta celebració. A vosaltres, benvolguts germans sacerdots, col·laboradors en la fascinant tasca del conduir el poble cristià per les sendes de l’amor i de la pau, presentant-li el missatge de l’Evangeli, font de la veritat i de la vida. Un Evangeli que va ser viscut extraordinàriament per la Mare de Jesús, Maria de Natzaret.

A les autoritats civils i militars; a la Corporació Municipal de Vila; al Molt Honorable Senyor President del Consell Insular d’Eivissa i Consellers; als alcaldes i regidors dels altres municipis d’aquesta illa; al Sr. Delegat Insular del Govern; als parlamentaris, a les autoritats militars i del Cos Nacional de Policia.

Salutació a tots els fidels de diferents parròquies de la nostra diòcesi, amb els obrers de les parròquies, que amb la seva presència i amb les banderes són portadors fins aquí l’afecte i de l’amor dels fidels de tots i cadascun dels pobles cap a la Verge Maria.

A tots, doncs, la meva salutació que em fa veure-us com a germans i amics, una salutació que per la meva part avui i sempre està ple d’estima i afecte, actituds sempre creixents amb el pas dels anys. És una sort per a mi, que agraeixo a Déu ser ja onzena vegada la que amb vosaltres i per a vosaltres celebro aquesta festa que per a mi és una ajuda i un estímul per al progrés espiritual i la pràctica de l’amor.

Sabem i afirmem que Déu és amor i les seves intervencions en la història de la humanitat són sempre expressions d’aquest amor. En conseqüència, Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.

Les nostres Illes d’Eivissa i Formentera van rebre en els primers temps la fe cristiana i aquesta fe va ser organitzant la vida dels seus habitants. Restes de llocs religiosos, com és la capella de Santa Agnès a la zona de Sant Antoni, les dades sobre els bisbes d’Eivissa dels primers segles, són elements que ens ho confirmen. I si per diversos motius la fe cristiana va ser allunyada de les nostres Illes, Déu, que ens estima, va intervenir fa ja més de set segles, gairebé vuit, perquè les nostres Illes d’Eivissa i Formentera recuperessin la fe cristiana.

Tenint lloc aquesta celebració a la festa litúrgica de la Mare de Déu sota l’advocació de les Neus -festa que a Roma es va originar al segle IV, sota el papat del Papa Liberi, també com una intervenció divina amb amor cap al poble romà- hem vist que Déu volia doncs confirmar, assegurar i perllongar aquesta intervenció posant-nos com a Mare, Mestra i exemple a la Mare de Déu sota aquesta advocació.

A les nostres illes d’Eivissa i Formentera fa ja més de set segles, com cantem en els goigs, els conqueridors cristians catalans van posar la seva operació sota la protecció de la Mare de Déu i li van agrair la seva intervenció. Amb la tornada d’Eivissa i Formentera el 1235 al cristianisme, element constitutiu i multisecular de la seva identitat, va ser tinguda des de llavors la Mare de Déu sota aquesta advocació romana, com a Mare i Protectora de Ses Illes Pitiüses. I aquesta església, que en 1782 va ser elevada al rang de Catedral, és la casa on nosaltres vam rebre, acollim a la Verge: és el nostre santuari marià.

Acudir avui i sempre davant la Mare de Déu de les Neus a casa, que és la nostra casa, és no només una expressió de la identitat secular pitiüsa, sinó també una possibilitat de rebre la seva benedicció i la seva ajuda per a la nostra vida, per a les nostres activitats, per les nostres opcions, per als nostres desitjos. No acudir, ni aprofitar el seu amor i la seva ajuda és, així de clar, un pas cap al fracàs, cap a la negació, cap al buit.

Amb la nostra adhesió, devoció, a imitació de la Mare de Déu, que nosaltres venerem amb aquest bell títol de les Neus, de Santa Maria, podem aprofitar i servir-nos de la benedicció i l’ajuda de Déu per afavorir, fomentar i conservar la nostra fe, animar la nostra esperança i exercitar la caritat. Una fe que és necessària per viure al món com s’ha de viure; una fe que és font imprescindible per a ser alegres i coherents. Com ens diu el Papa Francisco “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels que es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria. “(EG, 1). Sense les actuacions pròpies de la fe, no es va per bon camí; amb actuacions contràries a la fe es camina per un camí equivocat. La història ens ensenya i ens li demostra de forma ben clara.

La Verge de les Neus és un regal més, un regal extraordinari de l’amor de Déu a Eivissa i Formentera. L’Evangeli de Sant Joan que hem proclamat en aquesta celebració ens ha presentat Jesús, ple d’amor des de la Creu per a la nostra salvació, que ens dóna com a mare nostra a qui va ser Mare seva.

a) Maria estava present al costat de la Creu. En el Nou Testament se’ns diu que la Verge va estar present en cada un dels tres moments constitutius del misteri cristià: l’Encarnació a Natzaret, el Misteri Pasqual i la vinguda de l’Esperit Sant en la Pentecosta.

Maria al peu de la Creu: la Creu, el Calvari és el moment que s’inicia el lliurament i la glorificació de Jesús, perquè si no hagués mort, no hi hauria ressuscitat. A la mort de Jesús a la Creu se’ns revela la identitat i la glòria de Jesús. En aquell moment, al Calvari es passa de l’antiga a la nova Pasqua, de l’antiga a la Nova Aliança. Presentant-nos a Maria al peu de la Creu ens la posa al cor mateix del misteri pasqual. I l’acció de Maria no acaba aquí: sinó que assisteix a la glorificació de Jesús. Maria ha vist la glòria de Déu, que és l’amor. I Maria ens ho diu. Aquí, a les Pitiüses, ens diu quant ens estima Déu.

b) “Dona, aquí tens el teu fill” “Fill, aquí tens la teva mare”. En aquest moment el deixeble Joan representa a tots els deixebles de Jesús, a tots nosaltres. I així, tots són lliurats per Jesús a Maria com a fills seus, de la mateixa manera que Maria va ser donada a tots com a Mare. Quin regal grandiós de Déu! Quin regal de Jesús amb els seus Paraules, amb la seva gràcia. Jesús en la seva passió dóna tot: ens va donar el seu cos canviant el pa natural en el seu cos en l’Eucaristia, ens dóna la seva Mare canviant-la de mare d’un en mare de tots. Acollim, doncs, aquest regal de Jesús.

c) “I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva”. Aquí se’ns presenta les relacions de Maria: amb Jesús és mare i deixebla; amb l’Església, amb nosaltres, és Mare i mestra, és a dir, protectora i model exemplar. El Beat Pau VI, en la cloenda de la III sessió del Concili Vaticà II va atribuir a Maria el títol de Mare de l’Església. Aquestes són les seves paraules: “Per això, a glòria de la Mare de Déu i per a consol nostre, declarem a Maria Santíssima Mare de l’Església, és a dir, de tot el poble cristià, tant dels fidels com dels Pastors, que en diem mare amadísima; i establim que amb aquest títol el poble cristià, des d’ara en endavant, tribute encara més honor a la Mare de Déu i li dirigeixi les seves súpliques “. (Al·locució de Pau VI en la cloenda de la II Sessió del Concili Vaticà II, 30 21 de novembre de 1964).

El deixeble la va acollir a casa seva. Dos sentits té aquesta frase: la va portar a casa seva, i en aquest sentit amb els meus sacerdots he potenciat que la seva imatge estigui a les nostres cases i en aquests dies exposada a la vista de tots i això ho seguirem animant en els anys posteriors. I també vol dir: la va tenir entre les coses que li són més estimades. Que sigui així entre nosaltres, que entre les coses més estimades, estigui la Mare de Déu, que a Eivissa i Formentera anomenem Santa Maria, la Mare de Déu de les Neus.

Davant la Verge, aprenguem tot això celebrant la seva festa. I vull concloure aquesta reflexió citant un poema que el 30 de juliol de 2009, estant aquí a la Catedral Don José Planells Boned, gran sacerdot eivissenc mort l’any passat i el record en mi i en molts està viu, va escriure i ens va llegar ensenyant-nos, com a sacerdot, a estar i aprendre de la Mare de Déu:

“Vos, Verge Santa Maria,

que presidiu aquest temple,

ens atrau eixa bellesa

de ser Mare de Déu

i també la nostra mare.

Ho son germains de Jesús

com ell ho ha proclamat.

Per aixó, els predecesors

exaltaren vostres  dons

amb la formosor de l’art

que orna aquest ámbit sagrat,

per sentir-nos devots i cantar

al so de l’orgue

els salms de nostra lloança.

Han passat ja molts segles

vivint a la vostra empara

com a poble pitiús.

Ara que els costums canvien

no ens deixeu mai de la mà

que el carácter marià

marqui sempre nostra história.

M’agrada estar als vostres peus

i resar amb humilitat,

curau la meua feblesa,

les flaquedats dels germans.

Féu fugir al temptador,

sense aquesta ajuda bona

que del Fill aconseguiu

no podríem subsistir”.

Leave a Comment