FESTA DE SANTA TERESA DE JESÚS. 15 octubre 2015

Aquest poble tan estimat i apreciat per tanta gent celebra avui la festivitat de Santa Teresa de Jesús, i és una festa que ens mou a veure a aquesta Santa tan important, a acollir la seva ajuda i els seus ensenyaments, ia més, sent un dia significatiu de la vida d’aquesta parròquia, ens ha de moure a pensar què és i està cridada a ser una parròquia. Anem a considerar doncs, aquests dos aspectes: el que Santa Teresa aporta a la nostra vida i el que una parròquia, i en concret aquesta Parròquia està cridada a ser.

Santa Teresa és important per a la vida de l’Església, i d’una manera especial per a la vida de l’Església a Espanya. Per això, el Papa Francesc ens va animar a celebrar un any jubilar amb ocasió del Cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús. Obrim aquest any jubilar tal dia com avui l’any passat i ho vam concloure avui. Ha estat un any per fixar-nos més en aquesta Santa, i acollir els ensenyaments que ens ha deixat, els fets que a ella la van fer santa i que ens poden servir a nosaltres per ser, com Déu vol que siguem, sants aquí a la terra, cadascú des del seu vocació particular.

En concloure avui l’any Jubilar de Santa Teresa d’Àvila, diem amb el cant de la Mare de Déu: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva”. Dia de benedicció per a la Santa, per a l’Ordre Carmelitana i per a l’Església. El Senyor li va concedir 67 anys de vida en què la va anar portant per camins inesperats tant en la seva salut física, a punt va estar de ser enterrada viva, com en la seva salut espiritual per forjar una eternitat en el cel.

Déu escriu recte amb línies tortes. Això es percep en la memòria de la seva vida: Gestes dels Sants i llibres de cavalleries van ocupar la seva atenció en un primer moment, però seran les Cartes de Sant Jeroni a Heliodoro i la lectura de les Confessions de Sant Agustí, ajudada per experiències místiques, el que marcarà un camin decisiu en la seva vida: dedicar-se més de ple a l’oració i projectar la fundació del monestir de Sant Josep i les altres fundacions a les que va imprimir un caràcter renovador, no sense guanyar-se qualificatius com “fèmina inquieta, andariega, desobedient “, encara que en realitat va ser” la dama errant de Déu “, dona obedient i absolutament adherent a la cultura de la Contrareforma.

Les fundacions eren només la vessant exterior de l’ànima i vida de Teresa. El ressort impulsor i la força motriu residien a l’interior, al castell de la seva ànima, guiada per l’Esperit que ho sondeja tot, fins i tot el profund de Déu. No li van faltar disgustos i dificultats però Déu se li va comunicar sense taxa. No va perdre mai la calma: “Res et torbi, res et espanti … Només Déu n’hi ha prou”. Va creure en Déu i Crist, camí segur per anar al Pare. Les coses de Déu més que entendre-les, cal patir-les. També ella es preguntarà davant el misteri de Déu: “Com podré jo saber cert que no estic apartada de Vós?”.

No obstant això, ella va poder realitzar el seu itinerari místic definint la seva vida amb total obediència a la voluntat del Senyor fins al punt que pot dir: “La vostra sóc, per vós vaig néixer, què maneu fer de mi?”, I reafirmant aquesta actitud quan deia : “No em castiguis concedint el meu desig”.

El Senyor va suscitar a Santa Teresa per mostrar a la seva Església el camí de perfecció. “I què d’hora andávades vós, Senyor, grangeando i cridant perquè tota em emprés en Vós”. “No em sembla que us va quedar a Vós res per fer perquè des d’aquesta edat no fos tota la vostra”. El seu ardent desig de santedat li feia patir com si fossin un mal personal les tempestes que agitaven fortament a l’Església del seu temps, ràpida a sacrificar mil vides si les tingués, així deia ella, per tal de salvar una sola ànima perduda a causa de les heretgies.

Santa Teresa és un grat do ofert al Senyor. La seva inquietud va ser “cantar la vida els vostres Senyor”. La contemplació de la humanitat de Crist va ser una línia mestra de la seva vida d’oració: “Molt moltes vegades ho he vist per experiència, hámelo el Senyor. He vist clar que per aquesta porta hem d’entrar, si volem ens mostri la sobirana majestat grans secrets. Així que no vulguem un altre camí, encara que estiguem a la cimera de contemplació “.

La figura d’aquesta mística d’humanitat exuberant ens parla de la dedicació radical a Déu: “Qui a Déu té, res li falta, només Déu n’hi ha prou”. Quan l’home s’allunya de Déu, descobreix la seva pròpia misèria. Així la distracció fa a l’home perdre debades; les riqueses i les honres i el plaer fan dels homes esclaus. L’home es troba perdut i necessita buscar-se. Allunyat de Déu s’allunya de la seva pròpia realitat. El clima cultural, les pressions socials, els prejudicis teòrics, de tal forma dominen les consciències que encara que la consciència d’alienació, de pèrdua de sentit, de tedi o de nostàlgia sigui evident, falta sovint la llum indispensable perquè aquestes situacions es converteixin en crida per a la recerca, sabent que “tot és una nit en una mala posada”.

No acabem avui, per tal de l’Any jubilar la memòria d’aquesta Santa. Volem que ens segueixi il·luminant i ensenyant a anar per la vida amb oració, lliurament a Déu i als altres, recerca del cel.

I avui és també el Dia d’aquesta Parròquia. Un dia per a fomentar la consciència de la nostra pertinença a l’Església, concretada en la vinculació de cada un a la seva pròpia parròquia. Cada un hem estat cridats a ser membres del Poble de Déu, un poble els membres han d’estar units en l’amor recíproc i que té l’encàrrec de servir i transformar cap al bé al món, amb l’ajuda i la llum de l’Evangeli.

En tot l’any cada parròquia ens ofereix la celebració de l’Eucaristia, l’anunci de la Paraula de Déu, la pràctica dels sagraments, l’exercici de la caritat. A cada parròquia es donen les catequesis dels nens que es preparen per rebre la Primera Comunió, dels joves que es preparen per rebre el Sagrament de la Confirmació, la formació cristiana de les parelles que pensen contraure el sagrament del matrimoni en els pròxims mesos ; els catequistes i responsables d’evangelització adquireixen la seva formació per exercir de la millor manera possible el seu servei, les activitats de les Càritas a cada parròquia promouen que l’amor i l’ajuda que Déu vol donar i oferir arribi a través dels fidels.

La parròquia, un cop iniciada la nostra fe, la manté i enforteix. Formant part d’una parròquia, hem de preguntar-nos: què fem nosaltres pels altres?

Cada un de nosaltres ha rebut dons de Déu i com ens ensenya la paràbola dels talents (Mt 25, 14 i ss.) Un no ha de guardar aquests dons, sinó que els ha de fer fructificar en el sentit pel qual Déu ens els parlat . Tots hem rebut dons de Déu i per això, cadascú pot aportar alguna cosa als altres en la pròpia comunitat parròquia. És viva i gran una parròquia en la qual tots col·laboren: obrers, catequistes, membres del cor, conservadors dels edificis, membres de les associacions, etc.

Aquesta festa, ja que ha de provocar ha de provocar en cadascun una reflexió de la pertinença a la pròpia parròquia, reconèixer amb gratitud el que hem rebut de Déu i fer-lo servir i oferir-lo alservei de la comunitat parroquial. Per això és una bona ocasió de preguntar-nos: en què puc servir i ajudar?

Que la celebració, doncs, avui, un any més de la festa d’aquesta Parròquia ens ajudi a tots a aprendre més de Santa Teresa, a voler-la més i a ser membres vius de la Parròquia.

Leave a Comment