Avui, en aquest espai ens vam reunir per celebrar una festa en honor del Sagrat Cor. Aquest lloc té una història, i una història passada però que, coneguda i recordada ens serveix per al nostre bé. A la nostra Diòcesi tenim un gran i extraordinari monument al Cor de Jesús que el Bisbe Antonio Cardona Riera, conegut localment com el Bisbe Frit, va promoure la seva construcció i va ser inaugurat el 1947 a la muntanya que era coneguda com Puig de na Ribas. Durant la persecució religiosa de 1936 a la nostra Diòcesi van ser assassinats 21 sacerdots, dels quals hem dut a terme el procés de beatificació per martiri. El Bisbe Cardona quan anaven a assassinar va poder fugir d’una forma insòlita i des Dalt Vila es va dirigir cap a Puig d’en Valls i des d’allà fins a Puig de na Ribas on va ser ajudat per uns veïns de la zona que el van amagar durant dies, de vegades fins i tot en un pou per ocultar-ho, fins que es va resoldre aquest trist assumpte. Agraït, doncs, a Déu i als veïns que el van ajudar en la seva persecució va erigir allí aquest monument que té 23 metres d’altura i l’estàtua va ser obra de l’escultor valencià Antonio Sanjuán.
Vull destacar que amb alegria i responsabilitat hem començat, des del passat mes de desembre, l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Amb alegria pel que és i ens produeix la misericòrdia divina; amb responsabilitat perquè, hem de ser misericordiosos com Déu és misericordiós amb nosaltres i, alhora, ser instruments eficaços perquè tots els nostres germans gaudeixin de la misericòrdia de Déu i siguin misericordiosos. Quina belles seran Eivissa i Formentera si coneixen, gaudeixen, viuen i transmeten la misericòrdia de Déu! I, en gran part, això és responsabilitat nostra.
Déu ens ha promès que ens donarà Pastors segons el seu cor. Així ho llegim en Jeremies 3, 15. I així, complint aquest encàrrec que li ha donat Déu, el Papa Francesc ens ha fet un regal meravellós i assenyalat una tasca fenomenal convocant aquest Jubileu que ens recorda que el Cor de Jesús és el rostre, l’expressió de la Misericòrdia de Déu. No hi ha dubte que contemplant el Cor de Jesús, un Cor que va ser traspassat i del que va brollar sang i aigua, descobrim en Ell una font inesgotable de Misericòrdia: l’amor i la tendresa de Déu brollen del Cor de Jesús, un Cor que es va fer carn com la nostra, indicant-nos així que nosaltres podem i hem de ser d’aquesta manera.
El fet que tinguem aquesta trobada el nostre en aquest dia, festa del Sagrat Cor, dins el mes dedicat al Sagrat Cor ens podem preguntar: ¿què és la devoció al Sagrat Cor de Jesús? Podem veure que ha existit des dels primers temps de l’Església, meditant en el Cor obert de Jesús d’on va sortir sang i aigua (Jo 19,34). El Cor de Jesús simbolitza i expressa l’amor misericordiós cap a nosaltres, un amor totalment desinteressat cap a si mateix: no és en benefici seu sinó en benefici cap a nosaltres.
Amb el seu exemple i amb la seva acció el Cor de Jesús fa néixer l’Església i obre les portes del cel. Així, amb el seu regnat estableix la civilització de l’amor, vencent a l’odi, les males passions i les pulsions de violència.
La paraula devoció sabeu que vol dir dedicar-se, lliurar-se a la persona estimada. Devoció, doncs al Cor de Jesús és lliurar-se, apropar-se a Jesús mateix que ens manifesta el seu amor per nosaltres i ens mostra el seu cor com a símbol d’aquest amor. I acostar-se a Jesús de forma eficaç, clara i conscient en la nostra vida a la terra és una cosa gran, feliç, meravellós.
L’Església, entre les moltes coses que ens presenta i ofereix per al nostre bé ens convida i anima a aquest lliurament i proximitat a Jesús, coneixent-lo més i millor, honrándole i servint-li, la qual cosa és una perfecció i un enviament cap a la pràctica de la caritat i l’amor als altres.
Només cal fer una ullada ràpida i veiem que al món hi ha tristesa, hi ha guerres i persecucions, que provoquen tantes emigracions, conflictes, desengany, desencant. En una societat en què de vegades falta tant d’amor, a la descobrim de vegades tantes agressions, tantes persecucions, mentre veiem a tantes persones que són víctimes de la manca d’amor i respecte dels seus germans, recórrer a l’amor de Déu manifestat en el sagrat Cor pot ser l’ajuda que necessitem per viure bé i col·laborar al fet que els altres puguin viure bé per la pràctica i la difusió de l’amor que veiem en el Cor de Jesús. Tots els cristians, i començant i animant això nosaltres, els sacerdots, estem cridats de forma especial a viure generant entusiasme i misericòrdia en el nostre món, i fer això des de l’alegria, la responsabilitat i el convenciment que el Cor de Jesús ens estima.
El mes de juny està dedicat al Sagrat Cor. Celebrant avui la seva festa voldria que això ens mogués a tots a ser propagadors, continuadors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús als nostres fidels. Quan un entri moltes de les nostres parròquies, allà hi ha la imatge del Sagrat Cor. ¿És una decoració només? Seria un error gran per part nostra que fos així.
Tant de bo que nosaltres, i els nostres fidels animats per nosaltres, ens dirigírem contínuament a Ell amb les oracions populars: «Jesús, mans i humil de cor, feu el nostre cor semblant al Teu»; «Sagrat Cor de Jesús, en vós confio».
Amb la devoció, que com he dit abans, és dedicar-se i lliurar-se a la persona estimada, al Sagrat Cor de Jesús es pot omplir la nostra vida d’alegria i il·lusió, de ganes d’evangelitzar, de ganes de servir i ajudar els altres. El nostre món, sigui conscient o no, té necessitat de Crist, i per això és tasca de tots els creients portar el món cap a Crist, apropar als homes i les dones del nostre ambient al cor de Crist. Que aquesta devoció al Cor de Jesús sigui una de les nostres característiques.
I ara una mica de reflexió sobre l’any jubilar. La contemplació del Cor de Jesús ens fa descobrir una font inesgotable de misericòrdia: l’amor i la tendresa de Déu brollen del Cor de Jesús, que és la misericòrdia encarnada.
Aquesta misericòrdia de Jesús, feta per encàrrec del Pare, no és una teoria, sinó una cosa que és la vida, l’activitat, la paraula de Jesús. Jesús no va passar mai de llarg sinó que davant qualsevol amb qui es troba, s’atura i atén en el que necessita. Així, les curacions dels malalts, donar la vista al cec de Jericó, als dos cecs de Cafarnaüm, al de Betsaida, el cec de naixement a Jerusalem. I en la doctrina ensenya la misericòrdia, com en la paràbola del bon samarità.
Aquest any, doncs, de la Misericòrdia ha de ser un temps en què veient com estima el Cor de Jesús, així estimi el nostre cor: és el que hem de demanar en la pregària: Jesús, mans i humil de Cor, feu el nostre cor semblant al teu «.
Jesús és misericordiós perquè és benèvol i humil. Tenim, doncs, molta tasca en aquest any. No perdem el temps. Posem-nos en mans a l’obra. Nosaltres, els sacerdots, hem de procurar es les mans, els peus, els ulls de Jesús enmig dels nostres germans: visquem així la realitat, i així sigui un any especialment de gràcia.
Els cristians ho tenim clar com ha de ser el nostre amor cap als altres: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat; en això coneixeran tots que sou els meus deixebles «(Jn 13,34) El mes de juny és un temps en què l’Església ens ho proposa i encoratja per al nostre bé i el bé de tots. Però, passat el mes de juny ja s’acaba això fins l’any que ve? Doncs certament no: reforçant això en aquest mes ha de ser un dels distintius i característiques de la nostra vida. I és el mateix Jesús qui ens ho diu i encamina cap a això.
En efecte, prosseguint amb la devoció que tants cristians anaven promovent, Crist va escollir a una humil monja visitandina del Monestir de Paray-le-Monial, Santa Margarida Maria de Alacoque (1647-1690), per revelar els desitjos del seu Cor i per confiar la tasca d’impartir nova vida a la devoció. Aquestes revelacions van ser molt nombroses i són notables.
D’elles vull fixar-me i compartir amb vosaltres una d’ella: la promesa dels primers divendres de mes. En una ocasió, en l’aparició del 16 de juny de 1675, descobrint el seu cor li va dir: «Heus aquí aquest Cor que ha estimat tant als homes, que no ha omès res fins esgotar-se i consumir-se per manifestar-los el seu amor, i per tot reconeixement no rep de la major part més que ingratituds, menyspreus, irreverències i tebiors que tenen per a mi en aquest sagrament d’amor «, Amb aquesta observació li encarrega a la religiosa que promogui el culte al seu Cor i la missió d’enriquir al món s’assabenti amb els tresors d’aquesta devoció santificadora, aquesta devoció l’objecte i fi és honorar al Cor adorable de Jesucrist, com a símbol de l’amor d’un Déu per a nosaltres; i la vista d’aquest Sagrat Cor, abrasat d’amor pels homes, i al mateix temps menyspreat d’aquests, ens ha de moure a estimar-lo nosaltres i a reparar la ingratitud de què és objecte.
Per fomentar sempre això, bo és no limitar-nos a un mes a l’any sinó que això ho tinguem present tots els mesos i així començar cada mes amb aquest propòsit, d’acord amb la promesa que ens fa Jesús de la comunió en els primers divendres de mes , seguits, per aconseguir a més la gràcia de la penitència final. Aquest és el testo d’aquesta promesa que un divendres, durant la Comunió, Jesús digué a la seva devota serventa: «Jo et prometo, en l’excessiva misericòrdia del meu Cor, que el meu amor totpoderós concedirà a tots els que combreguin nou primers divendres de mes seguits la gràcia final de la penitència; no moriran en pecat ni sense rebre els sagraments, i el meu diví Cor els serà asil segur en aquell últim moment. »
Deja tu comentario
You must be logged in to post a comment.