FESTA DE SANTA MARIA DE JESUS. 8 setembre 2015

Aquest poble, que té el nom de la Mare de Déu, Mare de Jesús, celebra avui, dia en què tota l’Església celebra la festivitat del Naixement de la Mare de Déu, la seva festa patronal, i és una festa que ens mou a veure Maria , a aprendre d’ella, i que la parròquia que porta el seu nom, es reafirmi com a parròquia, Considerarem doncs, aquests dos aspectes: el que Maria és i ens ensenya, i el que una parròquia, i en concret està parròquia aquesta crida a ser.

Què ens aporta el naixement de la Mare de Déu? L’oració de l’inici de la Missa ens ha dit “Concedeix, Senyor, als teus fills el do de la vostra gràcia, perquè, quants hem rebut les primícies de la salvació per la maternitat de la Mare de Déu, aconseguim augment de pau a la festa de la seva Naixement “. És a dir, les primícies de la salvació l’hem rebut de la persona de la Mare de Déu en la seva maternitat. I va ser mare de Déu perquè va néixer d’aquesta manera, per obra de l’Esperit Sant en el si de Maria.

Maria va néixer immaculada, és a dir que va néixer sense el pecat original i el seu cos preservat de la descomposició i gloriós com el de Jesucrist. Amb aquesta condició Ella ha pogut ser la que ha portat al seu si el Senyor.

Però no ha estat unida al Senyor només en el temps de la maternitat, sinó sempre; Déu ha volgut que estigués unida al seu Fill en l’obra de la redempció. Sempre ha estat adherida a Ell; amb Ell va estar al Calvari, d’Ell ha rebut l’Esperit Sant. El Naixement de la Verge, doncs, és l’inici del que la gràcia de Déu fa.

I això, ¿en què pot influir en nosaltres? El Concili Vaticà II de manera sublim ens diu que “la santa Església venera amb amor especial la benaurada Mare de Déu, la Verge Maria, unida amb lligam indissoluble a l’obra salvadora de l’el seu Fill; en Ella, l’Església admira i exalça el fruit més esplèndid de la Redempció i la contempla joiosament, com una puríssima imatge del que ella mateixa, tota sencera, anhela i espera ser “(Sacrosantum Concilium, 103) I també:” La Mare de Jesús, de la mateixa manera que, glorificada ja en el cel en cos i en ànima, és imatge i principi de l’Església que haurà de tenir el seu compliment en la vida futura, així a la terra precedeix amb la seva llum al peregrina Poble de Déu com a signe d’esperança ferma i de consol fins que arribi el dia del Senyor “(Lumen Pentium, 68).

La Verge, doncs, és ja allò que l’Església, cada un de nosaltres, està cridada a ser. Veient-la a Ella podem aprendre com hem de ser, què és el que ens espera, perquè la vida amb Jesús porta a la vida eterna, tenint confiança que aquest és també el nostre destí.

Ella, doncs, ens anima a:

– Tenir fe, com Ella, a creure en la Paraula de Déu, com li reconeix Santa Isabel quan el rep i li diu: “Feliç tu que has cregut” i així serveix per a nosaltres que serem feliços si creiem.

– Complir, com Ella, la voluntat de Déu en tot. Ella li va respondre a l’Àngel Gabriel: “Que es compleixin en mi les teves paraules”, dient, doncs que estava disponible al que Déu volgués. Ens ensenya així que complir la voluntat de Déu és la nostra pau, és la nostra glòria.

– A fer, com Ella, de cada dia de la nostra vida un lliurament a Déu i als germans, 1 agrair a Déu tot el bé que ens ha fet i el que ens seguirà fent, servint, alhora, als germans.

En aquest dia, doncs, veient a la Verge, renovem el desig que hem demanat a l’oració de l’inici de la Missa: “Concedeix, Senyor, als teus fills el do de la vostra gràcia, perquè, quants hem rebut les primícies de la salvació per la maternitat de la Mare de Déu, aconseguim augment de pau a la festa del seu Naixement “.

I avui és també el Dia d’aquesta Parròquia. Un dia per a fomentar la consciència de la nostra pertinença a l’Església, concretada en la vinculació de cada un a la seva pròpia parròquia. Cada un hem estat cridats a ser membres del Poble de Déu, un poble els membres han d’estar units en l’amor recíproc i que té l’encàrrec de servir i transformar cap al bé al món, amb l’ajuda i la llum de l’Evangeli.

En tot l’any cada parròquia ens ofereix la celebració de l’Eucaristia, l’anunci de la Paraula de Déu, la pràctica dels sagraments, l’exercici de la caritat. A cada parròquia es donen les catequesis dels nens que es preparen per rebre la Primera Comunió, dels joves que es preparen per rebre el Sagrament de la Confirmació, la formació cristiana de les parelles que pensen contraure el sagrament del matrimoni en els pròxims mesos ; els catequistes i responsables d’evangelització adquireixen la seva formació per exercir de la millor manera possible el seu servei, les activitats de les Càritas a cada parròquia promouen que l’amor i l’ajuda que Déu vol donar i oferir arribi a través dels fidels.

La parròquia, un cop iniciada la nostra fe, la manté i enforteix. Formant part d’una parròquia, hem de preguntar-nos: què fem nosaltres pels altres?  Cada un de nosaltres ha rebut dons de Déu i com ens ensenya la paràbola dels talents (Mt 25, 14 i ss.) Un no ha de guardar aquests dons, sinó que els ha de fer fructificar en el sentit pel qual Déu ens els parlat .

Tots hem rebut dons de Déu i per això, cadascú pot aportar alguna cosa als altres en la pròpia comunitat parròquia. És viva i gran una parròquia en la qual tots col·laboren: obrers, catequistes, membres del cor, conservadors dels edificis, membres de les associacions, etc.

Aquesta festa, ja que ha de provocar ha de provocar en cadascun una reflexió de la pertinença a la pròpia parròquia, reconèixer amb gratitud el que hem rebut de Déu i fer-lo servir i oferir-lo alservei de la comunitat parroquial. Per això és una bona ocasió de preguntar-nos: en què puc servir i ajudar?

Que la celebració, doncs, avui, un any més de la festa d’aquesta Parròquia ens ajudi a tots a aprendre més de la Verge, a voler-la més i a ser membres vius de la Parròquia

Leave a Comment