Notícies Enllaços
 
 
 
     
  Noticias  
 






 
     
Untitled Document
 
   
Juliol
   
 
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
 
            1 2  
  3 4 5 6 7 8 9  
  10 11 12 13 14 15 16  
  17 18 19 20 21 22 23  
  24 25 26 27 28 29 30  
  31              
     
 
     
 
HISTÒRIA

El Cristianisme arribà a les illes d?Eivissa i Formentera els primers segles de l?era cristiana. La cova de Santa Agnès, a Sant Antoni de Portmany, les breus notícies dels bisbes Opilió i Vicent (segles V i VI, respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen.

Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominació musulmana.

El 8 d?agost de l?any 1235 varen ser conquistades pel sagristà de la seu de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgrí, associat amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, i l?infant Pere de Portugal. Es va restaurar el Cristianisme i s?erigí l?única parròquia d?Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la diòcesi de Tarragona.

El 30 d?abril de 1782 el papa Pius VI signà la butlla per la qual fou instituïda la diòcesi d?Eivissa, per a les illes d?Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d?Eivissa, títol que acabava de rebre l?antiga vila. La nova diòcesi es considerà subjecta a l?arquebisbat de Tarragona. El 1783 Manuel Abad y Lasierra, monjo benedictí, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot allò que la butlla de Pius VI manifestava.

El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el govern espanyol decidí, per qüestions econòmiques, que fossin suprimides algunes diòcesis espanyoles, entre elles la d?Eivissa, que havia de ser agregada a la de Mallorca. Com que la diòcesi de Mallorca pertanyia a l?arquebisbat de València, la diòcesi suprimida d?Evissa passaria així a formar part del mencionat arquebisbat. En 1852 es dugué a terme la supressió acordada, però mai no es va realitzar l?agregació total a Mallorca, segurament per la posició contrària que mantengueren els seus bisbes.

Primerament, Eivissa va regir-se per governadors eclesiàstics nomenats per l?arquebisbe de Tarragona (1852-1855), i després per vicaris capitulars elegits pel capítol de la que era oficialment col?legiata de Santa Maria, encara que continuava dient-se catedral (1855-1927).

En 1927 les peticions constants dels eivissencs i formenterers, ajudades per la posició dels bisbes de Mallorca i de l?eivissenc bisbe de Sió, patriarca de les Índies i capellà de la reina, aconseguiren que la suprimida diòcesi obtengués el títol d?administració apostòlica.

En 1928 arribà el primer bisbe administrador apostòlic, Salvi Huix Miralpeix, que hagué d?ordenar la nova administració apostòlica. Se celebrà el primer i únic sínode diocesà d?Eivissa i Formentera (1929).

L?any 1949, gràcies als esforços del bisbe Antoni Cardona, segon bisbe administrador apostòlic, es va atènyer la restauració de la diòcesi pleno iure, per mans del Sant Pare Pius XII, convertint-se en el setè bisbe titular. Així, la diòcesi d?Eivissa restà assignada a l?arquebisbat de València.

 
     

 

 

  © 2007 Obispado de Ibiza. C/Pedro Frances, 12- 07800 Eivissa |
Telf 971 31 27 73   Fax: 971 31 27 76   obibiza@obispadodeibiza.es
Página web creada por Neointeractiva s.l