HOMILIA A LA NIT SANTA DE NADAL Santa Església Catedral 24 desembre 2016

Hem escoltat una vegada més en aquesta nit la narració de l’Evangeli de Sant Lluc que ens explica el naixement del nostre Salvador Jesucrist. “« No tingueu por, doncs us anuncio una gran alegria, que ho serà per a tot el poble: us ha nascut avui, a la ciutat de David, un salvador, que és el Crist Senyor ” Aquestes paraules de l’Àngel, aquestes llavors als pastors i ara a nosaltres, les hem escoltat amb emoció i impressió sempre nova, tot i que ja les coneixem en tots els seus particulars: Maria i Josep que han anat a fer el cens i el Nen Jesús neix a una cova i ve col·locat dins d’un pessebre.

Maria el va enviar a bolquers i l’Àngel comença a anunciar-: “Avui ha nascut el Salvador”. Davant aquest avís els pastors corren per arribar-hi i el àngels en la gruta canten: Glòria a Déu al cel ia la terra pau als homes que estima el Senyor. És una escena estupenda, porta d’inspiració, una història plena de tant encant i sempre commovedora.

I això, com tantes coses que ens expliquen pot suscitar unes preguntes en la nostra ment: ¿El naixement de Jesús és una bella llegenda o un conte? És una història inventada mancada de fonament històric? La resposta a això és certament no. L’estil de tota aquesta narració, tan sobri i mesurat, sense èmfasi ni retòrica, i els detalls, els aclariments de caràcter geogràfic i històric que en ella es troben ens fan veure que no és una faula, sinó un fet històric substancial, que ens presenta un fet realment havia passat.

A confirma això, l’escriurà Sant Joan en el seu 1Jn 1,14: “I aquell Verb va ser fet carn, i va habitar entre nosaltres (i vam veure la seva glòria, glòria com del unigènit del Pare), ple de gràcia i de veritat.”. I l’apòstol sant Pere, volent respondre als incrèduls i desconfiats de tots els temps afirmarà: “Perquè no us hem donat a conèixer el poder i la vinguda de nostre Senyor Jesucrist seguint faules artificioses, sinó com havent vist amb els nostres propis ulls la seva majestat .

Jn 1,17 Doncs quan ell va rebre de Déu Pare honra i glòria, li va ser enviada des de la magnífica glòria una veu que deia: Aquest és el meu Fill estimat, en el qual m’he complagut.

Jn. 1,18 I nosaltres vam sentir aquesta veu enviada del cel, quan estàvem amb ell a la muntanya santa “(2 Pe 1, 16-18).

I també Sant Pau amb una expressió molt incisiva i concreta dirà: “Quan es va complir la plenitud dels temps, Déu va enviar al seu fill, nascut d’una dona” (Ga 4,4). Jesucrist, doncs, no és una llegenda, un mite, un naixement imaginat per algun ingenu: Jesús és un personatge que va néixer a Betlem, que viurà a Palestina, que va ser condemnat a mort, però que després va ressuscitar, com estava previst en les Sagrades escriptures, i testimoniat això pels Apòstols. Aquest nen que va néixer avui a Betlem i veritablement el Rei Messies, el Salvador promès, el Príncep de la Pau, el Fill de Déu, aquell que ens fa present la vida eterna de Déu Pare.

Llavors, si el Nadal no és una faula o una llegenda, és l’esdeveniment més important de la història: Déu es fa home, la divinitat es vesteix de la humanitat i es fa visible. I així vol establir una relació d’amistat i proximitat amb cada persona, perquè cada persona recuperem la dignitat de fill de Déu. No podem, doncs, ignorar aquest esdeveniment. I contemplant Jesús, Déu veritable, en l’inici de la seva vida a la terra podem entendre el significat de la nostra vida a la terra. Com diu Sant Joan a l’inici del seu Evangeli: És la llum veritable que il·lumina cada home que ve al món.

Què ens vaig poder, doncs, aportar el Naixement del Senyor? Ens revela abans que res la dignitat de la persona humana: si el Fill de Déu s’ha fet home per salvar criatura humana vol dir que als ulls de Déu aquesta té un valor inestimable, una dignitat sublim; si no fos així, no s’hagués fet home, persona. Déu estima i estima, doncs a la humanitat amb un amor prodigiós i extraordinari.

Ens revela, a més, que cada persona està cridada a una comunió de vida i amor amb Déu, ja aquí en aquesta terra: en efecte, el Fill de Déu per nosaltres es va fer pobre perquè nosaltres fóssim rics de vida divina i quants li acullen en la fe esdevenen fills de Déu i participis de la seva naturalesa divina. El Nadal ens revela també que estem tots en camí cap a una meta ben prea, i això és la vida eterna, com ens ha dit la segona lectura: “mentre esperem la feliç esperança i la manifestació de la glòria del nostre gran Déu i Salvador, Crist Jesús “.

Per tot aquest visquem aquesta nit amb entusiasme i emoció. El Nadal ho mereix: és l’esdeveniment més gran i important de la història humana! No tinguem por deixar-nos conquerir per Jesucrist: Ell ha vingut a rescatar-nos de la nostra necessitat. Dénnosle, doncs, tot el nostre amor, com ens convida sant Pau, menyspreant la impietat i els desigs mundans, comprometent-nos a viure amb sobrietat, amb justícia i pietat, de manera que puguem formar un poble sant que es distingeixi per les bones obres.

I això és necessari. El món, per desgràcia no és com l’ha definit el Profeta Isaïes a la primera lectura, un món pacífic en el qual les persones del mateix se senten i es tracten com a germans i regni la justícia i la pau. El nostre món està encara, per desgràcia, dividit per odis i profunds contrastos, en el qual la dignitat de l’home ve trepitjada i menyspreada de moltes maneres, la violència i la injustícia semblen domina, encara hi ha persones que maten a altres persones, com Caín va matar al seu germà Abel. Aquestes maldats i atrocitats seran presents mentre les persones que no vulguin obrir el seu cor a aquest Jesús que des del bressol de Betlem ens ensenya a practicar l’amor i no l’odi, la humilitat i no l’orgull, el respecte i no la insolència. A viure en fraternitat, en concòrdia, en misericòrdia i no en guerra fraterna. El món no pot anar bé mentre no s’aculli la gràcia que Déu.

Nadal ha de ser, doncs, acollir Jesús, obrir-li el nostre cor, acceptar el seu do de gràcia i salvació, renunciant a tot el dolent, i sent protagonista d’amor, de fraternitat, de compartiment, d’atenció a tots, especialment els més necessitats.

Rebem, doncs, amb alegria, el que ens ofereix Jesús des Betlem i preguem perquè totes les persones, a les quals sense excepció estima Déu fins al punt de donar-los el seu Fill únic obrin de veritat el seu cor a Crist, que es revela i és així, l’única salvació del món.

Leave a Comment