HOMILIA AL 144 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANETES DELS ANCIANS DESEMPARATS València, Casa Mare de la Congregació 27 gener 2017

Amb aquesta Eucaristia solemne, donem gràcies a Déu pel 144 aniversari de la fundació de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats que la història fixa el dia 27 de gener de 1873, a Barbastre, encara que poc després es va traslladar la seu de la casa Mare a aquesta casa l’11 de maig d’aquest mateix any. Donem gràcies a Déu per la seva misericòrdia expressada en aquest servei que la Congregació en el seu nom presta amb l’ajuda i atenció a la gent gran en quatre continents: Europa, Amèrica, Àfrica ia Àsia, a les Filipines. A Moçambic vaig ser jo el promotor que fossin allà i hi ha dues comunitats que no només han atès ancians sinó que també han fomentat vocacions. La de Filipines va ser inaugurada avui fa 7 anys. El pas del temps no disminueix sinó manté i augmenta la vitalitat de la Congregació.

Salutació a les Mares del Consell General i a totes les Germanetes d’aquesta Comunitat Local, que amb generositat es prodiguen en atendre els residents en aquesta Casa Mare, així com a les Germanes estudiants, a les Junioras, a les Novícies i a les Postulants. Salutació també als sacerdots concelebrants que avui s’uneixen a aquesta celebració amb alegria i agraïment. Salutació a tot el personal que treballa en aquesta Casa, als benefactors i a les persones que per la seva proximitat i amistat amb les Germanetes són presents en aquesta celebració. I salutació de manera especial als residents, que són la raó de ser de la mateixa, els destinataris de tot el que es fa aquí, els hereus d’aquells en els que van pensar els fundadors quan fa 140 van donar els passos necessaris per iniciar la Congregació .

L’any passat, des del 8 de desembre de 2015 fins al 20 de novembre de 2016 hem estat vivint l’Any Jubilar de la Misericòrdia, una esplèndida iniciativa que ens ha proposat el Papa Francesc perquè siguem més conscients de la misericòrdia de Déu, que Jesús amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona ens l’ha revelat. I coneixent-la, hem de complir les paraules de Jesús a l’Evangeli de Lluc 6,36: “Sigueu compassius com el vostre Pare celestial és misericordiós”

I així l’Any de la Misericòrdia ha d’haver provocat en tots nosaltres, en tots sense excepció, ser compassius. L’Any Jubilar de la Misericòrdia va acabar però, com ens ha dit el Papa Francesc a l’última catequesi d’aquest jubileu: “no es tanca el cor misericordiós de Déu, no s’apaga la seva tendresa envers nosaltres pecadors, no cessen de brollar dels rius de la seva gràcia. De la mateixa manera, mai es poden tancar els nostres cors i no podem deixar de complir les nostres obres de misericòrdia envers els necessitats. Que l’experiència de la misericòrdia de Déu, que hem viscut en aquest any jubilar romangui en vosaltres com a inspiració de la caritat cap al proïsme “.

Ha acabat l’Any Jubilar, però no acaba la misericòrdia, perquè és una actitud que ha d’estar present en el cor de cada un, creat a imatge i semblança de Déu. Si aquest any ha estat positiu, si ens ha acostat al cor de Déu i els altres amb cor samarità, a partir d’ara mateix pot ser una oportunitat meravellosa per ser testimonis de l’esperança i la misericòrdia enmig del món. La misericòrdia que hem rebut del Senyor donem-als altres.  Així, doncs, amb l’experiència i els ensenyaments que hem rebut en aquest Any Jubilar de la Misericòrdia que no quedin clausurades, sinó que sigui engrandides i millor desenvolupades en la nostra vida i activitats les obres de misericòrdia, de manera que es produeixin bons fruits en les nostres obres i els nostres cors.

La Misericòrdia de Déu actua de moltes maneres, però una d’aquestes maneres és fer arribar el seu amor i misericòrdia per mitjà d’algunes persones, que són instruments del camí de la seva misericòrdia. I unes persones que han estat instruments d’aquest venir la misericòrdia de Déu han estat el Venerable Saturnino López Novoa, que amb l’ajuda i col·laboració d’altres bons sacerdots, en tal dia com avui l’any 1877, després d’haver dedicat el millor dels seus energies al servei dels necessitats, va fundar aquesta Congregació. I amb ells un grup de dones, guiades per Teresa de Jesús Jornet i Ibars que van acollir les indicacions d’ells i es van posar a servir a ancians.

Don Saturnino va néixer a Sigüenza en 1839. Fill d’una família cristiana, va perdre a la seva mare als cinc anys. Criat en la seva joventut a Berlanga (Soria), va ingressar al Seminari de Sigüenza, encara que després de traslladar a Barbastre, on el seu oncle Basilio va ser Vicari Capitular i Deán. Ordenat sacerdot el 1855, des d’aquest any fins a 1863 va exercir els càrrecs de professor de Teologia al seminari, secretari de cambra i govern de la diòcesi i rector de Barbastre. En ser el seu oncle Basilio nomenat bisbe d’Osca, el va acompanyar ell en qualitat de secretari de cambra i canonge. Amb la revolució va ser desterrat el bisbe d’Osca a Saragossa i allí el va acompanyar el seu secretari. En ocasió del concili Vaticà I també el va seguir a Roma fins a la mort del prelat.• De tornada a Osca, es consagra a la fundació de les Germanetes dels Ancians, que realitza el 27 de Gener de 1873, amb Teresa Jornet i Ibars a la qual nomena Superiora General de la Congregació. Des de llavors fins a la seva mort, la direcció i desenvolupament de l’institut ocupa preferentment la seva atenció, promovent l’extensió de la nova Congregació. Una afecció pneumònica va causar la seva mort ocorreguda a Osca el 12 de Març de 1905. Les seves restes mortals es van traslladar a la casa mare de les Germanetes, a València, el 7 de Maig de 1912. Destaca en Saturnino López Novoa seu profund esperit eclesial. Sota la seva guia la incipient Congregació es va engrandint i van arribant noves peticions. Com sempre passa, els començaments van ser durs ia aquelles germanetes no els van faltar contratemps, patiments i dures proves, però elles, plenes de fervor i fe, van saber superar-les i continuar portant alleujament i consol als afligits, cooperant així a la seva salvació, tal primari de tota acció apostòlica.

Saturnino López Novoa va encarnar el model de sacerdot pastoral, actiu i emprenedor, lliurat a la formació religiosa i amb una gran sensibilitat social, buscant sempre el Crist ocult en els més necessitats. En el seu cor d’apòstol cremava el foc de l’Esperit que el va impulsar a llançar-se sense por a les tasques més arriscades. És una colossal figura de l’Església a Espanya, tan actual com digna d’imitació.• D’ell es va escriure en la seva nota necrològica: “malgrat la seva humilitat i del retraïment en què vivia, l’exemplaritat de la seva vida sacerdotal, la seva esplendidesa generosa, les fundacions que immortalitzen el seu nom, fan d’ell una interessant i important figura … .amb les seves almoines va eixugar moltes llàgrimes, i va socórrer moltes misèries. ”

Al costat de Don Saturnino apareix un grup de bones dones entre les quals hi havia Teresa de Jesús Jornet i Ibars, persona que havia estudiat, havia servit en diversos llocs, entre ells el meu Diòcesi d’Eivissa ajudant al seu oncle el Beat Francesc Palau, i amb les seves bones qualitats és l’altra protagonista del gran esdeveniment pel qual avui donem gràcies a Déu.

La nostra Santa passar casualment per Barbastre, on es va trobar amb el sacerdot Pere Llacera, amic de Don Saturnino. Llacera va comprendre de seguida els excepcionals dons que adornaven a la Teresa i li va proposar el projecte que portava en ment Don Saturnino. Accepta i l’11 d’octubre de 1872 Teresa torna a Barbastre acompanyada per la seva germana Maria i la seva amiga Mercedes Calçada. Són el nucli de la nova fundació. Sota la direcció de Don Saturnino, Mare Teresa Jornet porta endavant, com Superiora General, el govern de les Cases que es van fundant i la guia de les religioses. En aquesta tasca, la màxima és “Tenir cura dels cossos per salvar les ànimes”, i animada per la seva fe i la seva fidelitat a l’Evangeli, veure en els ancians pobres i abandonats, la figura de Crist. Per això, les seves energies eren dedicades al fet que, sense faltar-res del material, demanessin lliurar-se de les escòries del pecat, que a tots ens pot acorralar, a recuperar, si l’havien perdut, la gràcia, i amb la gràcia la dignitat de fills de Déu.

Déu es va servir de la generositat, de la bondat, de la disponibilitat d’aquestes dues ànimes grans per complir el designi diví de la seva misericòrdia: la realització d’una gran obra a l’Església per al servei de l’ancianitat. Des de llavors fins als nostres dies, el camí obert pel Venerable Servent de Déu Saturnino López Novoa i Santa Teresa Jornet ha estat seguit per més d’una desena de milers de Germanetes que han trobat així un camí de felicitat, de fidelitat a una trucada de lliurament total i definitiva a Déu en els necessitats, preocupant-se de assistir a la gent gran, fent suportable la seva vida i, sobretot, cuidant els seus cossos per salvar les seves ànimes.

Des de llavors les Germanetes membres actius i generosos de Congregació han eixugat moltes llàgrimes, han socorregut a molta gent, ha resolt tants problemes familiars. Crec no exagerar si dic que sense la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats en món no seria el mateix; jo ho he vist amb les obres que he conegut a l’Àfrica ia Espanya ia Itàlia.
D’una banda, ha estat i és el providencial camí perquè joves hagin vist en el seu carisma i en el seu esperit motius suficients per a la seva vida i han professat entre elles, trobant així un camí de felicitat i servei. 103 Cases hi havia quan el 1897 va morir Santa Teresa Jornet; Gairebé 200 hi ha avui. Dins dels murs d’aquestes cases hi ha hagut i continuarà havent-hi molts actes d’acollida, de cura, d’atenció a tantes persones que ho requereixen i que, sense les Germanetes no serien possibles; molta entrega, molt sacrifici, molta abnegació i oblació. Sense la Congregació tot aquest espai hagués quedat buit.

Per això, en aquest dia, agraint a Déu, donador de tot bé, la misericòrdia que ha tingut a través dels membres de la Congregació, vagin també dues paraules a les Germanetes: Gràcies i endavant. En compartir la vostra acció de gràcies a Déu us felicito per aquest feliç aniversari i mitjançant el vostre a totes les altres esteses per gairebé tot el món. Gràcies per tot el que des de la Congregació s’ha fet per fer proper i visible l’amor i la misericòrdia de Déu. I gràcies, com no, pel seu testimoni. El bé que vostès, com religioses han fet, fan i faran a l’Església va molt més enllà d’unes determinades obres concretes. En els nostres dies, quan davant l’avanç del culte al cos que acaba per destruir la persona, el testimoni valent de la seva castedat consagrada és expressió d’un cor que coneix la bellesa i la recompensa de l’amor a Déu; davant la set de diners del nostre món, la seva vida sòbria i disponible al servei dels necessitats ens recorda a tots que Déu és l’única riquesa que no mor; davant l’individualisme i el relativisme, que porten a la persona a convertir-se en l’única norma de si mateixa, la seva vida fraterna en comunitat, capaç d’organitzar-se i ser viscuda, per això, en obediència, confirma quin Déu és Senyor.
El missatge que surt de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats és una valenta crida al seguiment responsable, ferm i decidit de Jesucrist, convertint l’amor en el centre neuràlgic de la seva existència. Així, fidels al llegat del dels Fundadors continueu sembrant aquesta existència que és moderna, que defensa la veritat del valor de la vida humana, busqueu la unitat en l’amor; que els necessitats trobin en vosaltres ajuda, sembrant per tot arreu un clima de serenitat i alegria. Aquest va ser mòbil que va inspirar l’existència d’aquest Don Saturnino i de la Santa Mare, en el missatge trobaran sembri descobrir un model de vida vàlid per estimular el seu compromís, sempre actual perquè està basat en l’amor i l’amor no s’acabarà mai perquè és de Déu.

Totes comunitats cristianes dels llocs on esteu establertes han alegrar també avui i felicitar-les pel seu testimoni de vida, per la seva entrega decidida i generosa als altres. I amb tota la força que neix del seu cor creient us diu que segueix comptant amb vosaltres. Que la celebració d’avui sigui ajuda per fer créixer més encara, a vencent les dificultats, aquesta missió a la que porteu ja 144 anys dedicades.

Leave a Comment