INICI DE L’ANY DE LA MISERICÒRDIA. S.I. CATEDRAL 13 DE DESEMBRE DE 2015

En el Sermó de la Muntanya, entre tantes coses, Jesús ens diu aquesta bella frase: “Sigueu perfectes com el vostre Pare és perfecte” (Mt 5,46), frase que Sant Lluc la diu posant com a sinònims ser perfecte amb ser misericordiós. Aquesta frase és una exhortació a acollir la benaurança que moments abans havia dit: «Feliços els compassius: Déu se’n compadirà» (Mt 5,7).

Aquesta benaurança, anunciada en el Sermó de la muntanya juntament amb les altres set, presenta el nou estil de vida que porta el Messies. Es tracta d’una misericòrdia activa: no basten els mers sentiments interiors, són necessàries actituds pràctiques amb vista a solucionar la necessitat del proïsme. Prové de la caritat cap al proïsme i que ha de tenir per objecte tot proïsme.

“Feliços els compassius: Déu compadirà.”. En els Evangelis escoltem amb freqüència paràboles sobre la misericòrdia. Recordem la paràbola d’aquest al que li van perdonar molt i l’estona es va posar a reclamar als altres; estava tan tancat en el seu egoisme que no tenia pietat amb els altres. I al Senyor això no li agrada ni és el que fa Ell i ens ensenya que no és el que hem de fer nosaltres. Recordem la paràbola del Bon Samarità. Recordem la Paràbola del fill pròdig. La Paràbola de l’ovella perduda el pastor va a la recerca d’aquesta ovella, que potser s’havia quedat endarrerida perquè estava coixa, i quan la troba, es la càrrega sobre les espatlles i la presenta com un trofeu.

Els compassius rebran misericòrdia, això vol dir que rebran la misericòrdia de Déu. Nosaltres, els que creiem en Jesucrist, ja hem rebut la gran misericòrdia de Déu, el do de la fe. I així quan vam mostrar misericòrdia amb els altres, fins i tot si han pecat contra nosaltres, podem certament esperar que Déu tingui misericòrdia de nosaltres. Si no podem perdonar als nostres germans ni podem mostrar misericòrdia cap a ells com esperar la misericòrdia divina?

Aquí hi ha també la misericòrdia amb els que viuen en pobresa. Suposem que un germà està travessant per un moment de pobresa; no mostrarem misericòrdia si només li diem que ho sentim, a Déu li agrada que li donem del que nosaltres tenim i per això ho hem de donar amb alegria.

Déu està escrivint totes les nostres obres al cel i després seran per a honra nostra quan anem al cel. El Pare estarà feliç de mi i jo seré el seu honra davant els altres, tot serà retribuït; Déu ens dóna d’acord amb el que fem i sembrem, no només en aquesta terra sinó també en el Regne del cel.

Hem de tenir misericòrdia dels desvalguts, dels malalts, dels desemparats, dels rebutjats i dels no creients. Molta gent del món acull els que han tingut èxit però dóna l’esquena als que han fracassat. Hi ha gent que els podrà ajudar un parell de vegades però si segueixen fracassant els donaran l’esquena i els maltractaran. Nosaltres no hem de fer igual. Hem de tenir misericòrdia d’aquells que estan malalts i pregar per ells, hem de tenir misericòrdia dels que encara no han cregut la paraula de Déu i predicar-los l’Evangeli encara ens maleeixin. Ells fan això perquè no coneixen la veritat. Si no tenim misericòrdia i no els evangelitzem no vivim com hem; no poden ser ni lliures ni feliços.

No només hem de tenir misericòrdia de les persones que estan al nostre voltant sinó de totes les ànimes del món sencer i pregar per ells. Si nosaltres vam mostrar misericòrdia com la de Déu, Ell ens donarà la seva misericòrdia. Estimem-nos els uns als altres, els que coneixen l’amor del Senyor donaran aquest mateix amor als germans.

És bo que en acabar cada dia examinem la nostra vida, I en això veiem si hem estat compassius: si hem estat compassius i no crítics o estrictes.

“Sigueu compassius com el vostre Pare és misericordiós”. En l’Antic Testament podem veure la misericòrdia del Pare des del primer moment: crea la humanitat, li perdona els pecats, no busca venjança sinó restablir el tracte i la confiança mútua. Té cura al seu poble. Així és Déu. I per això, després, encarnat en Jesús de Natzaret, continua sent misericordiós com sempre predicant la misericòrdia com un distintiu de la vida cristiana; més encara, una característica fonamental i essencial de l’ésser cristià. Hi ha en la predicació de Jesús una sèrie de sentències, algunes contundents i lapidàries, amb les que instrueix i exigeix ​​la misericòrdia als seus deixebles. En les seves obres hi ha sempre una actitud de misericòrdia amb tots: amb pecadors, amb famolencs, amb malalts, amb dones, amb cecs, coixos, rics, pobres, etc. Té misericòrdia fins des de la creu.

La vida pública de Jesús és tot un desplegament d’amor i de misericòrdia davant de totes les formes de misèria humana, amb tots aquells que física o moralment tenien necessitat de pietat i compassió, d’ajuda i suport, de comprensió i de perdó, pels que ell no només va al seu poder taumatúrgic, sinó que s’enfronta fins i tot amb la mentalitat estreta i hostil de l’ambient per tal de fer bé i curar a tots (He 10,38). Metge dels cossos, per tant, però sobretot de les ànimes (Mc 2,17; Lc 5,21), com ho demostra la seva actitud plena d’indulgència i de favor amb els pecadors, que troben en ell un «amic» ( Lc 7,34), i amb els quals no té cap inconvenient a tractar, tot i els recels de molts, arribant fins i tot a seure a la seva taula (Lc 5,27-32; 7,36-50; 15,1- 2; 19,1-10) ».

Així és Jesús i per això el Papa Francesc ens ho recorda quan ens diu: “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha arribat al seu cim en Jesús de Natzaret. El Pare, «ric de misericòrdia» (Ef. 2,4), després d’haver revelat el seu nom a Moisès com «Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, i pròdig en amor i fidelitat» (Ex 34,6) no ha cessat de donar a conèixer a diverses maneres i en tants moments de la història la seva naturalesa divina. A la «plenitud del temps» (Ga. 4,4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell va enviar el seu Fill nascut de la Mare de Déu per revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona revela la misericòrdia de Déu. “(MV, 1).

L’Evangeli que hem escoltat avui, com sempre, ens va conduint per aquest camí. En aquesta ocasió, per a poder iniciar bé l’Any de la Misericòrdia i per poder preparar-nos a la vinguda del Senyor. Als que li pregunten a Joan, Què hem de fer? El Baptista els respon de manera clara i precisa, sense fer gir de paraules: «Qui tingui dos vestits, que en doni amb el que no té i qui tingui menjar que el comparteixi.» És a dir, un no pot estar amb tantes coses supèrflues mentre a altres els falta el necessari per viure: cal procurar fer feliços a tots. Qui té poder, ha de exercir-lo de manera justa i honesta i no ser especuladors secs i rapinyaires per a benefici només personal; en l’exercici de la pròpia professió cal exercir el màxim i total respecte a la dignitat de cada persona, renunciant a l’opressió o violència, controlant la cobdícia.

El que Sant Joan, precursor de Jesús, ens diu perquè ens preparem a acollir-lo, és una cosa molt clar i concret que l’Església, és a dir nosaltres, ha de promoure, convidant als creients en primer lloc però també a tots a viure-ho veritablement . No es pot viure bé, no es pot viure com Déu té previst i ens convida i ensenya, no es pot tenir la pau i la serenitat si no s’acull a Crist i als seus ensenyaments, a viure com Ell i amb Ell. Si no va per aquí s’és esclau, esclau del propi egoisme, insensible a les necessitats dels altres, despectius amb la dignitat dels altres. Eivissa i Formentera seran millors si acullen i viuen, doncs, la misericòrdia de Déu i la recullen assumint i practicant-la.

Hem iniciat aquesta celebració entrant per la qual cosa serà aquí a Eivissa i Formentera la Porta Santa, reflecteix una imatge de les altres portes de les esglésies de la nostra diòcesi. Entrada per aquesta porta ens fa entrar a la Casa de Déu i entrant a la Casa de Déu podem descobrir la profunditat de la misericòrdia del Pare, que acull tots i busca a tots, a cadascun. Ell ens busca, ens convida. Venint aquí ens hem de donar compte de la profunditat i grandesa de la misericòrdia del Pare. Que en creuar avui la Porta Santa ens comprometem a fer nostra la misericòrdia.

Aquesta misericòrdia del Pare la podem repetir, portant a la pràctica les obres de misericòrdia. Les obres de misericòrdia són la forma més elevada d’amor al proïsme, com revela la paràbola del samarità (Lc 10,29-37). Com diu el CIC “Les obres de misericòrdia són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al nostre proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals. Instruir, aconsellar, consolar, confortar, són obres espirituals de misericòrdia, com també ho són perdonar i patir amb paciència. Les obres de misericòrdia corporals consisteixen especialment en donar de menjar al famolenc, donar sostre a qui no el té, vestir el despullat, visitar els malalts i els presos, enterrar els morts). Entre aquestes obres, l’almoina feta als pobres és un dels principals testimonis de la caritat fraterna; és també una pràctica de justícia que agrada a Déu “(2247).

El Papa Francesc ens diu: “És el meu viu desig que el poble cristià reflexioni durant el Jubileu sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Serà una manera per despertar la nostra consciència i entrar encara més en el cor de l’Evangeli …. La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia perquè puguem adonar-nos si vivim o no com a deixebles seus “.

La misericòrdia no es queda en una breu actitud de compassió: la misericòrdia s’identifica amb la sobreabundància de la caritat que, al mateix temps, porta amb si la sobreabundància de la justícia.

Practicar la misericòrdia exigeix ​​deixar lloc a la nostra vida a Déu i avorrir i esborrar el pecat.

Quantes pàgines de la Sagrada Escriptura poden ser meditades per redescobrir el rostre misericordiós del Pare! Amb les paraules del profeta Miquees també nosaltres podem repetir: Tu, oh Senyor, ets un Déu que cancel·leu la iniquitat i perdones el pecat, que no mantens per sempre el teu còlera, doncs estimes la misericòrdia. Tu, Senyor, tornaràs a compadir de nosaltres i a tenir pietat del teu poble. Destruiríeu les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats (cf.. 7,18-19).

Hem, doncs, de tornar a acostar-nos al sagrament de la Reconciliació envers aquesta experiència que existeix com Sagrament perquè Jesús el va instituir per al nostre bé, tinguem el camí per tornar al Senyor, per viure un moment d’intensa pregària i redescobrir el sentit de la pròpia vida, així experimentar en carn pròpia la grandesa de la misericòrdia. Serà per a cada un de nosaltres penitents font de veritable pau interior.

Al llarg d’aquest any anirem tenint diverses activitats per promoure i reflectir que veritablement estem vivint l’Any de la Misericòrdia, l’any que ens ensenya a que la nostra vida sigui una vida misericordiosa com és la manera de ser de Déu, de la Mare de Déu, dels Sants. Tractarem de promoure la misericòrdia amb els nens, amb els joves, amb les famílies, amb els ancians, amb els membres de les confraries, amb els malalts, entre els religiosos … amb tots.

La Mare de Déu, la nostra Patrona, és un model de misericòrdia. Aprenem d’ella que va viure la misericòrdia amb Jesús i després amb l’Església primitiva. La dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest Any Sant, perquè tots puguem redescobrir l’alegria de la tendresa de Déu. Model de misericòrdia és el nostre Patró, Sant Ciriac, persona diaconal que atenia malalts i treballava en el que se li demanava; que intercedeixi per nosaltres i ens obtingui viure i caminar sempre en el perdó de Déu i en la indestructible confiança en el seu amor. Que els que venerem Santa Maria de les Neus, a Sant Ciriac, als altres Sants de les Parròquies d’Eivissa i Formentera siguem com ells misericordiosos de Déu i misericordiosos amb els altres.

Aquest és el temps oportú per a canviar de vida! Aquest és el temps per deixar-se tocar el cor.

Leave a Comment