LA PARRÒQUIA DE SANT AGUSTÍ COMPLEIX 200 ANYS

L’últim cap de setmana de novembre es va celebrar el bicentenari de la Parròquia amb diversos esdeveniments que van treure més d’un somriure entre els quals es trobava: la conferència impartida per D. Francesc Xavier Torres Peters, delegat de patrimoni de la diòcesi, sobre la construcció de el temple; l’eucaristia seguida de la tradicional “ball pagès”, una obra de teatre, un aperitiu, i el concert de música medieval que va tenir lloc a la mateixa parròquia.

Ens endinsem en la seva història …

La creació de la parròquia va ser per decret de l’bisbe Mons. Manuel Abad y Lasierra l’any 1785, però la construcció de l’Església va trigar per desavinences sorgides entre els veïns; sembla que el primer bisbe havia escollit la finca de can Pere Rafal per construir-la i el següent bisbe, Mons. Eustaqui d’Azara, marcarà finalment el lloc on es troba en l’actualitat. La disputa provenia de dues famílies que volien tenir la nova construcció dins de la seva propietat. Finalment van donar el terreny amb la condició que la façana de l’Església quedés de cara als seus habitatges, raó per la qual el temple té una orientació atípica (amb vistes cap al nord-oest de l’illa). Can Pere Rafal ja havia servit com un temple provisional mentre no arribava a fer-se l’actual Església. El temple actual va ser dissenyat per l’enginyer Pedro Groíllez de Servier en l’any 1791, molt aviat van començar les obres al Puig des Vedrà, però fins a 1806 no es va produir la benedicció de l’altar i de l’presbiteri. Va ser l’any 1819 quan es va acabar. La meitat de el temple s’aixeca sobre roca i l’altra meitat sobre sòl argilós. Per aquest motiu es van construir primer els dos contraforts de la façana dreta i, als anys seixanta, es van introduir unes plaques de ferro en els murs laterals units per tensors que impedeixen que el temple s’obri. Les seves formes són senzilles, amb una única volta de mig punt. Posseeix algunes capelles laterals que es van afegir a el temple a mitjan el segle XIX. Destaca l’absència de porxo extern (que no es va fer per dificultats econòmiques i falta de mà d’obra), la qual cosa configura una imatge molt identificativa que fa a la resta de les Esglésies de l’illa.