FESTA DE SANTA INÉS. 21 de gener de 2.015. Parròquia de Santa Agnès, màrtir

Santa Agnès, (291-304) titular d’aquesta Parròquia i Patrona d’aquest poble és una màrtir cristiana, mestra com santa per a tots i exemple especial per als adolescents i joves.

La seva vida es compta en les actes. Va ser perseguida durant el govern de Dioclecià i va ser tancada en un prostíbul, on segons la llegenda la seva santedat es va confirmar. Els detalls del seu martiri arriben a nosaltres a través d’una obra anomenada Actes escrita al segle V, és a dir, més d’un segle després d’ocorreguts els fets que relata.

Segons aquest text, Inés era una bella jove provinent d’una noble família romana. Va tenir diversos pretendents, als quals va rebutjar per declarar-se fidel amant de Crist Entre ells s’explicava el fill del prefecte de Roma, qui la va denunciar al seu pare per ser cristiana. Veiem com era dolent, imperfecte aquest amor del jove per Inés: de dir que estava enamorat d’ella a convertir-se en el seu perseguidor o denunciant. En aquells temps, els cristians es trobaven sota la persecució de Dioclecià i se’ls condemnava amb la mort si es negaven a sacrificar als déus romans.

Va ser jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on, miraculosament va romandre verge. Segons les Actes de la seva artirio, encara que va ser exposada nua, els cabells li creixien de manera que tapaven el seu cos. L’únic home que va intentar desflorar va quedar cec, però Inés ho va guarir a través dels seus pregàries. Més tard va ser condemnada a mort, i, quan anava a ser decapitada, el botxí va intentar que abjurase, al que ella va respondre: “Injúria seria per a mi Espòs que jo pretengués agradar a un altre. Em lliuraré només a Aquell que primer em va triar. Què esperes, botxí? Mori aquest cos que pot ser estimat per ulls que detesto “(Últimes paraules de Santa Agnès).

Va ser sepultada en la Via Nomentana. Pocs dies després de la seva mort es va trobar la seva millor amiga i germana de llet, una noia de la seva edat anomenada Santa Emerenciana, resant al costat de la tomba; ella va increpar els romans per matar la seva amiga i va ser morta a cops de pedra per la turba.

Existe a Roma una Plaça, la més visitada pels turistes després del Vaticà, que es diu Plaça Navona. És una plaça on es feien els jocs atlètics, musicals, eqüestres i navals, doncs s’omplia la plaça d’aigua perquè poguessin navegar les barques. En aquesta plaça hi ha la bella Basílica de Santa Agnès in Agonia. Aquesta església està construïda, en el lloc en què s’aixecaven les grades de l’estadi Domicià, sota les quals, segons la tradició, es trobava el bordell en el qual [[Inés (màrtir) | santa Agnès]] va ser forçada a despullar-se en públic ia renunciar a la seva fe cristiana, sent coberta de forma miraculosa pels seus cabells que li van créixer de forma sobtada. El temple actual el va fer construir Innocenci X en 1652. L’arquitecte Francesco Borromini la va acabar, amb una esplèndida façana que acull la cúpula i en aquesta façana hi ha una estàtua de Erccole Ferrada que representa Santa Agnès enmig del seu martiri.

En una de les capelles d’aquesta Basílica es conserva el cap de Santa Agnès. I en aquesta Basílica hi ha totes les setmanes actes religiosos dedicats especialment als joves, ja que, com sabem Santa Agnès pot ser considerada mestra i patrona per als joves. Es va voler, doncs, difondre la imatge, la vida, els exemples i ensenyaments de Santa Agnès.

Aquí a Eivissa la presència de Santa Agnès és veterana: es remunta als primers segles. Als afores de Sant Antoni, a 1,5 km. del centre, camí de Santa Agnès, al peu d’un turó, es troba la capella subterrània de Santa Agnès, considerada per alguns historiadors com l’església més antiga d’Eivissa. Com han assenyalat alguns historiadors els primers cristians celebraven el culte al seu interior ja en els segles III i IV: efectivament en aquells temps Eivissa i Formentera eren ja cristianes i tenien bisbe, com expliquen les cròniques. Des del principi de la vida cristiana, doncs, a les nostres Illes, Santa Agnès era venerada i d’ella s’aprenia per a la vida cristiana.

Per això, en aquesta línia, quan el Bisbe Abad i Lasierra, primer Bisbe de la nova etapa de la diòcesi, quan va erigir les noves parròquies en 1785, va dedicar una -aquesta en concret- a Santa Agnès, perquè la seva vida, els seus exemples i ensenyaments continuaran ajudant en caminar de la nostra Església. Es inici, doncs, la construcció del temple parroquial, que es va acabar en 1812 i els porxos alguns anys després, en 185. La vida parroquial, però, va començar de seguida i es celebrava la Santa Missa en aquells anys a Can Jordi.

Amb aquests sentiments, doncs, celebrem, un any més, aquesta festa.

I per celebrar-la, en aquest ambient festiu d’aquest poble, en aquesta Missa hem escoltat la Paraula de Déu que ens vol ajudar a organitzar la nostra vida com correspon. En efecte, la Paraula de Déu no és una paraula supèrflua, sinó 01:00 paraula que, per l’amor que ENS te, Déu la DIU a nosaltres i per a nosaltres, per al Nostre Bé. El Be està, doncs, en acollir la Paraula de Déu. Déu és dóna a Conèixer al Diàleg que vol Tenir amb nosaltres. «Déu invisible, mogut d’amor, parla ALS homes com a amics i conviu amb ELLS per convidar-i rebre’ls en su companyia» (Dei Verbum, 2). Aixi doncs, creats a imatge i Semblança de Déu amor, NOMÉS Podem comprendre’ns a nosaltres MATEIXOS a l’Acolliment del Verb i en la docilitat a l’obra de l’Esperit Sant.

La Primera lectura ha estat 1 Cor 1, 26-31. Pau vol arribar a desfer els partits i divisions que malauradament s’han instal·lat a la comunitat de Corint. convida als corintis a prendre consciència del que succeeix en la seva pròpia comunitat i aprenguin així a descobrir el que és veritablement important per a respondre a la crida de Déu. Per això en aquest text se’ns ensenya la preferència de Déu pel petit, el senzill, l’humil. Crist Jesús és la nostra saviesa, justícia, santedat i redempció. En comparació amb Ell res pot aparèixer com a alternativa, substitutiu o complement; molt menys com una cosa que ens allunyi d’Ell. Hem de posar la nostra sencera seguretat en Ell, de lliurar-nos a Ell i als homes els que Ell està. Riquesa, poder, força, saber … sovint són font d’autosuficiència, orgull, menyspreu dels altres, quan no explotació i abús d’ells.

Santa Agnès, traïda per qui deia estar enamorada d’ella, menyspreada i condemnada; podia semblar, des de la debilitat de la seva joventut, una fracassada; però, és la veritable vencedora. On són aquells poderosos que la van destruir? Segurament a l’infern. On és aquella jove Inés? Al cel, a la glòria. On volem anar nosaltres? Doncs ens queda clar el camí.

L’Evangeli de Sant Mateu (Mt 16, 24-27) que hem escoltat ens ha presentant a Jesús dient als seus que hem de ser, pensar i actuar, viure i obrar com Jesús; en això es realitza el que siguem deixebles, seguidors seus.

Santa Agnès deixebla de Jesús. Aquest Evangeli ens dóna algunes pistes del que és ser deixeble: en concret en aquest cas seguir al mestre. El Mestre és Jesús, Vida, Veritat i Camí. I el deixeble ha de compartir amb Jesús la seva entrega i sacrifici per poder participar també de la seva glòria. La història de Jesús no acaba a la creu, sinó que va a la resurrecció. La vida del veritable deixeble també.

“Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi”. I això vol dir:

-renegar a si mateix, és a dir, no acceptar ni reconèixer com a legítim el desordre interior que hi ha a la nostra naturalesa a causa del pecat original; no consentir les tendències desordenades de les passions: la supèrbia, l’avarícia, la luxúria, en una paraula, l’egoisme, sinó esforçar-se, amb l’ajuda de Déu, a crear un ordre i equilibri interior, fent que triomfi l’amor sobre l’egoisme .

– Prendre la pròpia creu: de la mateixa manera que Jesús ha portat la seva, el cristià està cridat a portar la pròpia, unint-se així a Jesús i col·laborant així a la redempció.

– Seguir Jesús, és a dir, no només mirar-lo, saber coses sobre Ell, seguir els seus passos, caminar per on ha caminat Ell i com ha caminat Ell, imitar els seus exemples, la seva conducta, els seus pensaments: uniformar la nostra vida amb la seva.

SANTA INÉS ens ensenya que la fe veritable apaga totes les pors. Que cal seguir Jesús per sobre de tot, passi el que passi. Santa Agnès, avui i sempre des de la glòria ens ho recierda. Si a la nostra diòcesi, doncs, des de fa segles la tenim parell venerar-la i aprendre d’ella, que el seu ensenyament sigui un dels components del nostre ser i estar aquí.

Leave a Comment