Missa Crismal a la S.I. Catedral 25 abril 2016

Ens vam reunir a aquest matí del Dijous Sant per celebrar la Santa Missa Crismal, celebració en què els sacerdots renovarem les promeses que vam fer el dia de la nostra ordenació sacerdotal i tenim aquesta celebració a la nostra Santa Església Catedral, on des del passat 13 de desembre tenim i venerem la Porta Santa de la Misericòrdia.

És bonic i conseqüent que estiguem reunits els sacerdots, vosaltres estimats germans que dia a dia, any a any, feu el bé de la transmissió de la fe, la pràctica de l’esperança i l’exercici de la caritat a Eivissa i Formentera complint així el encàrrec que, com a expressió del seu amor a les nostres Illes, us ha fet Déu.

Al costat d’aquesta bellesa es veu també la bellesa de l’assistència de vosaltres, religiosos i religioses i de vosaltres fidels de les nostres parròquies, que manifesteu així l’amor i l’estima als sacerdots, pregueu per ells i esteu cridats a col·laborar, des de la vostra vocació personal i amb les qualitats que a cadascun us ha donat el Senyor.

n aquesta celebració hem escoltat la Paraula de Déu, i després els sacerdots renovaran les seves promeses i compromisos i finalment beneïm els olis sagrats de catecúmens, malalts i el sant crisma. Anem una mica a considerar aquests tres esdeveniments. I considerant bé perquè siguin, per a cada un de nosaltres, un enriquiment i una bona ajuda per a viure aquest gran esdeveniment que és Tríduum Pasqual que celebrarem aquests dies, a partir d’aquesta tarda.

Les lectures que hem escoltat es concentren en Crist, del qual anem a celebrar aquesta tarda la seva Santa i Últim Sopar, amb la institució de la seva presència permanent en l’Eucaristia i la institució del sacerdoci. Així, en la primera lectura se’ns ha recordat per què ha vingut el Messies al món; “El Senyor m’ha enviat a curar els cors adolorits” (Is 61, 1). A aquesta missió Déu té previst afegir als seus, és a dir, a nosaltres, a tots sense excepció, però d’una manera especial a aquells que seran anomenats “Ministres del nostre Déu” als sacerdotes.Ya en l’Antic Testament, doncs, apareix assenyalat un do que Déu farà a la humanitat per protegir-la i ajudar-la: el sacerdoci. El sacerdoci és, doncs, per a tots, una expressió de l’amor que Déu té per a la humanitat.

L’Apocalipsi parla de Jesús com del “testimoni fidel” i al mateix temps com del “Primogènit d’entre els morts” i del “Príncep dels reis de la terra” (cf. Ap 1, 5). Aquest és Crist: Aquell que “ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang” (Ap 1, 5). Crist, Redemptor de l’home. Crist, Redemptor del món.

Jesucrist és així i ho va complir. En aquest sentit, l’Evangeli de Lluc que ha estat proclamat (Lc 4, 16-21) ens ho diu: Jesús, a la sinagoga de Natzaret, després d’haver proclamat el fragment d’Isaïes que també nosaltres hem proclamat, ho diu: ” avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar “(Lc 4,21). Jesús ho va complir i aquest compliment el perllonga a través d’aquells que formen part del seu cos. Units a Déu, rebent la seva gràcia i la seva benevolència, estem cridats a ser, com Jesús, protagonistes de les obres bones, no només amb paraules, sinó amb els fets, amb la nostra conducta de vida. I una expressió d’això és viure practicant la misericòrdia que Déu té amb nosaltres.

Ens ajuda a ser conscients d’això i portar-lo a la pràctica en l’Any Jubilar de la Misericòrdia que estem vivint com un do, com una gràcia.

Sigueu compassius com el vostre Pare és misericordiós.

En l’Antic Testament podem veure la misericòrdia del Pare des del primer moment: crea a la humanitat, li perdona els pecats, no busca venjança sinó restablir el tracte i la confiança mútua. Té cura al seu poble. Així és Déu. I per això, després, encarnat en Jesús de Natzaret, continua sent misericordiós com sempre predicant la misericòrdia com un distintiu de la vida cristiana, més encara, una característica fonamental i essencial de l’ésser cristià. Hi ha en la predicació de Jesús una sèrie de sentències amb les que s’instrueix en la misericòrdia als seus deixebles, que avui estem cridats a ser nosaltres; en les seves obres hi ha sempre una actitud de misericòrdia amb tots: amb pecadors, amb famolencs, amb malalts, amb dones, amb cecs, coixos, rics, pobres, etc. Té misericòrdia fins des de la creu.

Com ens ha recordat el Papa Francesc: “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. “La vida terrenal de Jesús, seguint les indicacions del Pare, és tot un desplegament d’amor i de misericòrdia davant de totes les formes de misèria humana, amb tots aquells que física o moralment tenien necessitat de pietat i compassió, d’ajuda i suport, de comprensió i de perdó, pels quals ell no només va al seu poder taumatúrgic, sinó que s’enfronta fins i tot amb la mentalitat estreta i hostil de l’ambient per tal de fer bé i curar a tots (He 10,38). Metge dels cossos, per tant, però sobretot de les ànimes (Mc 2,17; Lc 5,21), com ho demostra la seva actitud plena d’indulgència i de favor amb els pecadors, que troben en ell un «amic» ( Lc 7,34), i amb els quals no té cap inconvenient a tractar, tot i els recels de molts, arribant fins i tot a seure a la seva taula (Lc 5,27-32; 7,36-50; 15,1- 2; 19,1-10) ».

Per ser agents i practicants de les obres bones, hem rebut els Sagraments del baptisme, de la confirmació, i seguim rebent l’Eucaristia, se’ns perdonen els pecats en la confessió, s’organitza la nostra vida per formar una família amb el Sagrament del Matrimoni o vida ministerial amb el Sagrament de l’Ordenació o vida religiosa amb la professió dels vots. I comptem també amb el Sagrament de la Unció dels malalts per ser ajudats quan una malaltia preocupa la nostra vida. I a la recepció d’aquests sagraments utilitzem els olis beneïts cada any a la Missa crismal.

La benedicció dels olis i la consagració del crisma, que s’utilitzaran aquest any a les Parròquies d’Eivissa i Formentera ens ha de provocar ser conscients del compromís i dels efectes que per a la nostra vida concedeix l’haver rebut aquests Sagraments, així com ens ha de recordar a cada un el compromís que l’evangelització -a la qual tots estem llamados- sigui eficaç i arribi a tothom, de manera que rebin els sagraments nostres germans, els veïns de la nostra Illes i qui les visiten.

Un dels olis és el Sant Crisma. Amb aquest oli seran ungits els nous batejats i es designarà als que reben el sagrament de la Confirmació. També són ungits els bisbes i els sacerdots en el dia de la seva ordenació sacramental, així com la consagració dels nous temples. La importància del Sant Crisma es troba en la seva aptitud especial per raó del seu significat simbòlic. Doncs l’oli d’oliva, sent per la seva pròpia naturalesa ric, difusiu i durable, és apte per representar l’efusió abundant de la gràcia sacramental, mentre que el bàlsam, que li dóna les olors més agradables i fragants, tipifica la dolçor innata de la virtut cristiana. L’oli també els dóna força i flexibilitat a les extremitats, mentre que el bàlsam preserva de la corrupció. Així, la unció amb el crisma significa idòniament la plenitud de la gràcia i la fortalesa espiritual per les quals som capaços de resistir el contagi del pecat i produir les dolces flors de la virtut. “Doncs nosaltres som per a Déu la bona olor de Crist …” (2 Cor. 2,15).

Amb l’oli dels catecúmens s’estén l’efecte dels exorcismes, ja que els batejats es vigoritzen, reben la força divina de l’Esperit Sant, perquè puguin renunciar al mal, abans que reneixin de la font de la vida al baptisme.

L’oli dels malalts, l’ús testifica l’apòstol Sant Jaume, posa remei les malalties d’ànima i cos dels malalts, perquè puguin suportar i vèncer amb fortalesa el mal i aconseguir el perdó dels pecats. L’oli simbolitza el vigor i la força de l’Esperit Sant. Amb aquest oli l’Esperit Sant vivifica i transforma la nostra malaltia i la nostra mort en sacrifici salvador com el de Jesús.

Els sacerdots aneu a renovar les promeses del dia de l’ordenació. Renovem les promeses i els compromisos, perquè puguem, per Crist, amb Ell i en Ell, “portar la Bona Notícia”, “curar els cors adolorits”, “proclamar l’any de gràcia” i de la salvació!

Amb aquestes promeses manifestem clarament la figura del sacerdot catòlic: home d’oració, sempre unit amb Déu i en la seva presència, lliurat sempre a cura de la porció del Poble de Déu que li ha estat confiat, atent a les contaminacions que el pensament mundà pot provocar a les ànimes, advertint i defensant-les; persona dòcil i obedient a les normes del Magisteri i de la disciplina eclesiàstica, practicant i piadós en les celebracions litúrgiques, particularment en la Santa Missa; persona anhelant i desitjosa de complir la voluntat de Déu en la pròpia vida, guia moral del poble i atent al seu creixement a través del Sagrament de la Penitència i la direcció espiritual, adequat a les accions evangelitzadores; persona que en l’Eucaristia i en la devoció a la Mare de Déu i als Sants sent l’arrel i el centre de tota la seva vida.

Amb aquest estil de vida, establert per Jesús, treballem perquè els cristians no visquin desorientats o en l’error, sent per a ells guies morals i pràctics.

El cànon 275 ens diu clarament: “Els clergues, ja que tots treballen en la mateixa obra, l’edificació del Cos de Crist, estiguin units entre si amb el vincle de la fraternitat i de la pregària, i fomentin la mútua cooperació, segons les prescripcions del dret particular.

§ 2. Els clergues han de reconèixer i fomentar la missió que, per la seva banda, exerceixen els laics en l’Església i en el món. “I això es concreta en uns fets en el cànon següent:

“276 §1. Els clergues en la seva pròpia conducta, estan obligats a cercar la santedat per una raó peculiar, ja que, consagrats a Déu per un nou títol a la recepció de l’ordre, són administradors dels misteris del Senyor en servei del seu poble.

§ 2. Per poder assolir aquesta perfecció:

1 compleixin abans de res fidel i incansablement les tasques del ministeri pastoral;

2 alimentin la seva vida espiritual a la doble taula de la Sagrada Escriptura i de l’Eucaristia; per això, es convida encaridament als sacerdots a que ofereixin cada dia el sacrifici eucarístic, i als diaques a què participen diàriament en la mateixa oblació;

3 els sacerdots, i els diaques que desitgen rebre el presbiterat, tenen obligació de celebrar cada dia la litúrgia de les hores segons els seus llibres litúrgics propis i aprovats; i els diaques permanents han de resar aquella part que determini la Conferència Episcopal;

4 estan igualment obligats a assistir als recessos espirituals, segons les prescripcions del dret particular;

5 s’aconsella que facin tots els dies oració mental, accedeixin freqüentment al sagrament de la penitència, tinguin peculiar veneració a la Verge Mare de Déu i practiquin altres mitjans de santificació tant comuns com particulars.

Estimats germans sacerdots: d’aquí a uns moments, en presència dels fidels que ens volen i ens acompanyen aneu a renovar les promeses sacerdotals, les mateixes que vau fer el dia joiós de l’ordenació sacerdotal. Per alguns han passat molts anys, per altres menys. Majors o joves, la missió és la mateixa. Amb aquesta renovació revifem els sentiments que van inspirar la nostra entrega al Senyor i la seva Església, aprofundint i agradant sense parar la bellesa del “sÍ” que vam donar com a resposta a la crida a seguir el Crist d’una manera concreta, el ministeri sacerdotal.

Amb elles vam assumir el compromís i, podria dir, el gust de viure en plenitud la bellesa del nostre ministeri, en el seguiment de Crist, joiosament lliurats al servei dels altres. Sent fidels prestem un servei en favor dels altres homes i dones, en nom de Déu. Siguem conscients que el bé espiritual de nombroses persones, com potser també la salvació de molts, depèn de com les complim aquestes promeses que vam fer i avui renovem. I en aquest compliment que no ens falti el suport i l’estima, especialment en el record en la pregària, de vosaltres, estimats fidels laics i religiosos.

Que ens ajudin en això la intercessió dels nostres Patrons, la Verge de les Neus i Sant Ciriac màrtir, davant les venerades imatges celebrem aquesta Missa, renovem les promeses i els posem com a testimonis del compromís.

Amén

Leave a Comment