MISSA CRISMAL. Santa Església Catedral

Un any més, gràcies a Déu, celebrem en el matí del Dijous Sant la Missa crismal a la Santa Església Catedral. “Gracia i pau de part de Jesucrist, el testimoni fidel” (Ap 1,5) a tots vosaltres, estimats germans i amics sacerdots, seminaristes, religiosos i religioses i fidels laics, vinguts de tota la Diòcesi per a aquesta Missa Crismal. Salutació també i recordem en l’oració als sacerdots que per edat i, malaltia, o una altra raó no ens acompanyen aquest matí.
En aquesta celebració els sacerdots, recordant la missió que hem rebut, i responsables amb el compromís que lliurement i sempre segurs i feliços que aquest és el nostre camí i la nostra alegria, renovem les promeses que vam fer amb el  reiterat desig de continuar i millorar, quant ens sigui possible, amb l’ajuda de la gràcia de Déu i de les nostres pròpies forces,  la nostra dedicació a ser mestres, liturgos i pastors, sense deixar de ser de tots germans i amics.

També avui tenim la consagració del sant crisma i la benedicció de l’oli dels catecúmens i de l’oli dels malalts, a través dels quals, durem a terme la celebració dels Sagraments, font de gràcia per qui els rep.

La paraula crisma prové de llatí chrisma, que significa unció. Així es diu ara a l’oli i bàlsam barrejats que el bisbe consagra en aquesta missa. Amb aquest oli seran ungits els nous batejats i es signará als quals reben el sagrament de la Confirmació, que en la nostra Diòcesi són tants per la bona tasca que feu cadascun en la vostra parròquia. També són ungits els bisbes i els sacerdots en el dia de la seva ordenació sacramental. Així doncs, el Sant Crisma, que representa al mateix Esperit Sant, se’ns dóna juntament amb els seus carismes el dia del nostre bateig i de la nostra confirmació i en l’ordenació dels sacerdots i bisbes.

Amb l’oli dels catecúmens s’estén l’efecte dels exorcismes, doncs els batejats es vigoritzen, reben la força divina de l’Esperit Sant, perquè puguin renunciar al mal, abans que reneixin de la font de la vida en el bateig.

L’oli dels malalts, l’ús dels quals testifica l’apòstol Jaume, remeia les dolències d’ànima i cos dels malalts, perquè puguin suportar i vèncer amb fortalesa el mal i aconseguir el perdó dels pecats. L’oli simbolitza el vigor i la força de l’Esperit Sant. Amb aquest oli l’Esperit Sant vivifica i transforma la nostra malaltia i la nostra mort en sacrifici salvador com el de Jesús.

Participant en la consagració i benedicció dels olis, volguts fidels d’Eivissa i Formentera, recordeu la gràcia que vau rebre amb els diferents sagraments i el compromís que això comporta. És, doncs, una celebració que a tots ens ha de moure a donar gràcies i a ser cada vegada més conscients dels nostres compromisos amb Déu i amb els germans, amb nosaltres mateixos i amb l’Església.

La benedicció d’aquests olis i la consagració del crisma, que serviran aquest any per administrar els sagraments ens ha de recordar a cadascun el compromís que l’evangelizació –a la qual tots estem anomenats- sigui eficaç i arribi a tots.

Aquesta celebració, que ens commou interiorment cada any, evoca en nosaltres elements fonamentals de la nostra vida. És una celebració que ens guia a la porta mateixa del Sant Triduu Pasqual. És una celebració que ens uneix com a poble sacerdotal, profètic i real. I pels qui hem rebut la unció del crisma de manera particular el dia de la nostra ordenació sacerdotal ens ajuda a fer nostra aquella exhortación de l’apòstol Pau a Timoteu: “reaviva el do de Déu que hi ha en tu per la imposició de les meves mans” (2 tim 1,6); i ens fa conscients de pertànyer a una realitat molt bella: a aquesta Església d’Eivissa i Formentera i a aquest presbiteri diocesà, que unit al seu bisbe, avui vol renovar el seu lliurament generós al servei del poble de Déu confiats en la Paraula d’Aquell que ens va cridar, ens va capacitar per al ministeri i ens sosté diàriament amb la seva gràcia.

“L’Esperit del Senyor està sobre mi, perquè el Senyor m’ha ungit i m’ha enviat a donar la bona notícia als pobres” (Is 61, 1,3). Aquestes paraules del profeta Isaies es refereixen, abans de res, a Jesús. “Avui es compleix aquesta Escriptura que acabeu de sentir” (Lc 4, 21). Així comenta ell mateix, en la sinagoga de Natzaret, l’anunci profètic de Isaies. Totes les prefiguracions del sacerdoci de l’Antic Testament troben la seva realització en ell, únic i definitiu mediador entre Déu i els homes.

És Jesús mateix qui afirma que Ell és l’Ungit del Senyor, a qui el Pare ha enviat per anunciar la Bona nova als pobres i als afligits, per portar als homes l’alliberament dels seus pecats. Ell és el que ha vingut per proclamar el temps de la gràcia i de la misericòrdia de Déu. Acollint la trucada del Pare a assumir la condició humana, Ell ha portat el buf de la vida nova i dóna la salvació a tots els que creuen en Ell.

El mateix Senyor Jesús ha fet de tots nosaltres, els batejats, un regne de sacerdots. Pel baptisme hem estat ungits i consagrats com a casa espiritual i sacerdoci sant per oferir, a través de les obres pròpies del cristià, sacrificis espirituals. Com ungits i consagrats, tots els cristians estem cridats a deixar que el do de la nova vida de la gràcia, rebuda en el Baptisme, es desenvolupi en nosaltres mitjançant una fe viva en el Déu viu, que ve a la nostra trobada i ens ofereix la seva amistat i el seu amor en el seu Fill; una fe personal en comunió amb la fe de l’Església, que s’alimenta en l’oració i en la participació freqüent en els sagraments de l’Eucaristia i de la Reconciliació; una fe que és visqui si opera en la caritat. Tots els batejats hem estat ungits per a ser enviats a anunciar la Bona nova que és Jesucrist. La nostra vocació és ser deixebles missioners del Senyor.

En un altre nivell qualitativament diferent, el Senyor ha fet un regne de sacerdots de nosaltres, els sacerdots: per una unció especial hem estat ordenats per ser ministres de Crist i del Poble sant de Déu; és a dir, servidors que pasturen al poble sacerdotal, que anuncien la Bona nova i ofereixen el sacrifici eucarístic a Déu en nom i en la persona de Crist (cf. LG 10); som sacerdots no en profit propi, sinó per servir al sacerdoci baptismal de tot el poble de Déu.

Benvolguts sacerdots. Som servidors, no amos del Poble sant de Déu. Estem cridats a servir a tots els batejats perquè visquin el seu sacerdoci comú; és a dir, la seva unció i vocació baptismal, oferint-los en nom de Crist la Bona nova que els porti a la trobada personal i transformador amb Ell i al seu seguiment en la comunitat cristiana; som enviats per ajudar-los a descobrir o redescobrir la vocació a l’alegria de l’amor de Déu i d’estimar a Déu i als germans; estem ungits i enviats per acompanyar-los personalment en la seva existència i vida cristiana concretes: en les alegries i en les penes, en els gojos, en les dificultats i en les crisis; ells necessiten i reclamen el nostre testimoniatge i suport per fer de la seva vida una ofrena a Déu i un lliurament als altres en la vocació concreta de cadascun; en una paraula, estem cridats a servir-los perquè siguin deixebles missioners del Senyor.

El nostre primer servei serà ajudar als propis batejats a conèixer Déu i la seva Paraula per portar-los a la trobada personal amb Crist en l’oració, que vivifiqui el do del seu baptisme. Sóc coneixedor com vosaltres de les dificultats internes i externes en el procés de la iniciació cristiana i en la creixement en la fe de nens, adolescents i joves; com també conec com vosaltres de les dificultats dels nostres joves no casats i dels matrimonis i famílies ja constituïts per acollir i viure la vocació al matrimoni i a la família cristiana. Em preocupa -i ens preocupa-, especialment, l’allunyament de la fe i vida cristiana i de l’Església de molts adolescents, joves i adults. Això no ens pot ser indiferent. Malgrat totes les aparences al jove i a l’home d’avui li segueix interpel·lant la veritat i el sentit de vida que els hi ofereix Jesucrist. El jove -l’home- d’avui s’assembla moltes vegades a aquella samaritana que desitja omplir el seu càntir i la seva vida de l’aigua viva; però ni sap el que busca, ni coneix l’aigua viva i, així, segueix envoltant-se de ‘marits’ que, en realitat, no són el seu (cf. Jn 4,17). Com a pastors necessitem ser propers i conèixer als nostres adolescents i joves; i hem d’estimar-los -mai menysprear-los- amb l’afecte del bon Pastor, sent testimonis trasparents d’Ell, per oferir-los amb veritable passió a Déu i a Crist, el Camí, la Veritat i la Vida.

Estimats germans sacerdots. En breus moments anem renovar les nostres promeses sacerdotales. Es tracta d’un ritu que cobra el seu ple valor i sentit precisament com a expressió del camí de santedat, de fidelitat i de cremor apostòlica, al que el Senyor ens ha cridat per la senda del sacerdoci i del servei pastoral. Cadascun de nosaltres recorre aquest camí de manera molt personal, només coneguda per Déu, que escruta i penetra els cors. Amb tot, en la litúrgia d’avui, l’Església ens brinda la consoladora oportunitat d’unir-nos i sostenir-nos uns a uns altres al moment en què, a les preguntes del Bisbe, contestem tots a l’una: “Sí, vull”. Aquesta solidaritat fraterna no pot per menys que transformar-se en un compromís concret de ser propers els uns als altres, en les circumstàncies ordinàries de la vida i del ministeri. No ens pot ser indiferent cap germà sacerdot.

Per ser servidors de la unció baptismal dels fidels, els pastors hem de donar un testimoniatge coherent de vida, hem de viure amb fidelitat el do i misteri que hem rebut. La nostra fidelitat reclama no només conservar i perdurar en el temps, sinó mantenir l’esperit fi i atent per créixer en fidelitat. La fidelitat al ministeri, sempre delicada, s’ha tornat més difícil, si cap, en els nostres dies; i, sobretot, s’ha tornat més difícil fer-ho amb frescor i finura. No donem cabuda en la nostra vida a qualsevol forma de fingiment! Evitem caure en la rutina, la mediocritat o la tebiesa, que maten tota classe d’amor! Acollim la invitació del Senyor a viure amb radicalitat evangèlica el do i el ministeri rebuts! Siguem responsables en la nostra tasca, seriosos en la nostra vida afectiva, preocupats per l’oració, atents a les necessitats de la comunitat cristiana i fidels a la missió d’anunciar a tots l’Evangeli!

Déu és sempre fidel. Ens ha cridat, ungit i enviat. I no es penedeix d’això. Acollim la seva fidelitat amb la nostra. La fidelitat que li oferim al Senyor, abans que resposta nostra a Déu, és fruit de la fidelitat de Déu cap a nosaltres. No és tant fruit de la nostra perseverança com a regal de la gràcia (S. Agustín).

Per això, seguint la invitació del salm 88, cantem una vegada i una altra les misericòrdies del Senyor: cantem el seu amor misericordiós amb redoblada alegria en aquest matí, en què celebrem la festa de tot el Poble de Déu en contemplar avui el misteri de la unció, que marca la vida de tot cristià des del dia del seu baptisme; i en què celebrem festa, també i de manera especial, de tots nosaltres, germans en el sacerdoci, ungits i ordenats preveres per al servei del poble cristià.

! Quants motius per donar avui gràcies a Déu per la seva misericòrdia Com no rememorar tants dons rebuts, tanta misericòrdia vessada al llarg dels anys de la nostra existència: “He ungit  David el meu serf perquè la meva mà estigui sempre amb Ell. La meva fidelitat i misericòrdia ho acompanyaran. Ell m’invocarà, Tu ets el meu Pare” (Sal 88). Aquestes paraules també s’apliquen a nosaltres. Déu ens ha ungit, ens ha consagrat, ens ha fet seus: la seva fidelitat i la seva misericòrdia ens acompanyen. És la llum de la nostra vida, és el nostre descans i la font de la nostra esperança.

En donar gràcies a Déu pel do del vostre sacerdoci, avui li donem gràcies també, benvolguts sacerdots, per vosaltres: per la vostra fidelitat humil, pel vostre treball abnegat, pel vostre cansament pastoral, per la vostra generositat silenciosa i, també, pels vostres sofriments pastorals. Només Déu sap el ben immens que tot sacerdot fidel, bo i lliurat fa a les nostres comunitats, encara que no sempre sigui reconegut. Expliqueu en aquest matí amb el reconeixement, el suport, l’afecte, la gratitud i l’oració del vostre bisbe i dels fidels perquè són moltes i bones les obres que dueu a terme en les vostres parròquies.

Que a tots ens sostingui la santíssima Mare de Déu, Mare del Senyor i Mare dels sacerdots. Que Ella ens obtingui a nosaltres, fràgils atuells de fang, la gràcia d’omplir-nos de la unció divina. Dòcils a l’Esperit del Senyor, serem ministres fidels del seu Evangeli i del Poble sant de Déu. Amén.

Leave a Comment