MISSA DE DIJOUS SANT

1.-Avui en tota l’Església ens vam reunir per celebrar la institució de l’Eucaristia per part del nostre Senyor Jesucrist en la vigília de la seva passió. L’Eucaristia és l’aliment espiritual amb el qual la persona es nodreix per enfortir el seu esperit, de manera que sigui forta i eficient per mantenir la lluita contra el pecat. Aquest aliment és el Cos i la Sang de Jesús i té el poder de transformar-nos en Ell. Al banquet eucarístic hem de venir nets, purs, lliures de tota taca del pecat. I això ens ve presentat en l’Evangeli del lavatori dels peus que prepara la institució de l’Eucaristia. En aquest episodi Jesús, el Senyor i Mestre, «Jesús es posa a rentar els peus als deixebles», Amb aquest gest simbòlic Ell ens vol indicar la necessitat de ser purs, nets, davant a aquell que està realment present en cada celebració eucarística : només així es pot tenir part amb Ell. no podem, no devem, doncs, acostar-nos a la taula del Senyor si no hem netejat el nostre interior, alliberant-lo de tota taca, encara que sigui petita, i si no estem oberts a la caritat fraterna, al servei recíproc.

2. En aquest text de l’Evangeli se’ns posa per a cada creient un sever examen de consciència sobre com has d’acostar a l’Eucaristia: si es va amb les degudes disposicions interiors, o si al contrari es va amb superficialitat i amb distracció. D’aquesta actitud, en efecte, depenen també els fruits que el Pa eucarístic ens porta a nosaltres. Però es això no ens transforma i ens santifica, és perquè no fets fet rendir adequadament aquesta riquesa. La característica del menjar espiritual és en efecte aquella que no porta el seu fruit si el que el rep no predisposa adequadament cap a aquest nodriment. Jesucrist entra en comunió amb nosaltres d’una manera profundíssim. Però si aquesta unió no la volem o desitgem, Jesús no ens transmet la seva comunicació i el menjar eucarística no produeix en nosaltres els efectes de la santedat. En l’Eucaristia, doncs, Jesús, entra dins nostre per transformar-nos cap a Ell, d’una manera de fer-nos capaços, com ho és Ell, en ser actors d’un amor infinit.

«Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat l’hora de passar d’aquest món al Pare, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem». Aquesta expressió de l’Evangeli de Sant Joan és molt suficient per fer-nos entendre l’amor sense límits de Jesús cap als seus. Com estima fins al final, és a dir, en tots els dies de la seva existència és capaç d’acollir un acte suprem d’amor que és donar la vida per nosaltres. Quantes vegades hem sentit aquestes paraules en les nostres celebracions: «Jesús als seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem»! Una frase tan notable que no hem de perdre el seu significat profund, que fa emocionar als sants. Amb elles es veu que Déu ha complert el seu propòsit redimint-nos. I això hem de pensar-ho i acollir-lo molt, moltíssim perquè és la cosa més gran que ens pot succeir en la vida: trobar la salvació. Estimar l’Eucaristia. Estimar la Missa és vital per a un cristià, perquè és d’aquesta manera com un així no només es troba amb Déu, sinó s’uneix a Ell. Per això, és important convenceré de que no hi ha res més important, més gran en aquest món. I des del Sant Sacrifici de la Missa construir i ordenar tota la nostra vida, tota la nostra jornada.

3. I al costat d’aquest amor per l’Eucaristia el Dijous Sant ens ha de moure també a l’amor pel sacerdoci, pels sacerdots, és a dir, per aquells que han estat cridats pel mateix Jesús a fer possible aquest gran miracle de la presència de Jesús per mitjà de l’Eucaristia: sense la presència del sacerdot no és possible celebrar la Santa Missa. El seu paper en el món no és un paper de mandat, de poder, sinó de servei, de la mateixa manera del nostre Senyor Jesucrist. En efecte la tasca de l’Església i del clergat en ella és el de conduir a cada component del poble de Déu cap a la santedat, és a dir, lliurar-li els sagraments de la salvació. Darrere d’això no hi ha cap poder màgic exclòs als altres que faci que el sacerdot sigui superior o més potent que els altres cristians: el poder del sacerdot resideix en Crist i només en Ell.El sacerdot és alter Christus, el dispensador dels divins misteris, aquell que és cridat a fer passar el riu de la gràcia que es dirigeix ​​cap al poble de Déu i que el condueix a la salvació.El Dijous Sant, doncs, el dia de l’inici de l’Eucaristia i del sacerdoci perquè tots dos van units: no es poden separar un de l’altre. El Sacerdot és per l’eucaristia i com a tal ha d’actuar a la seva imatge, és a dir, ser servent, aliment. Això demana una capacitat d’amor que Déu pot donar a aquestes persones que ha triat.Amb la nostra celebració, doncs, demanem que augmenti en nosaltres l’amor per la Eucarística i pels sacerdots.

 

Deja tu comentario