1.      Cada any, el 5 d’agost, els fidels catòlics d’Eivissa i Formentera celebram gojosos aquesta festa en honor de la Mare de Déu de les Neus, recordant el vot fet pels conquistadors quan  el 8 d’agost del 1235 volgueren posar les nostres illes davall la protecció de la Verge Santíssima de l’advocació més propera a aquell dia. Des llavors ençà aquest lloc, el més elevat geogràficament parlant d’aquesta ciutat, es convertí en un lloc de culte i veneració a la Mare de Déu, la qual és també mare dels hòmens i dones de les Pitiüses, els quals al llarg de més de set segles li han donat proves d’amor i de confiança en la seua maternal intercessió. 

2.      L’Evangeli de Sant Lluc que hem escoltat fa pocs minuts ens ha presentat la humil al·lota de Natzaret disposada a fer sempre la voluntat de Déu, camí de salvació eterna i, mentre arriba aquell moment, esperança de felicitat terrenal. Aqueix compliment de la voluntat de Déu la portà a seguir Jesucrist, inclús quan tants l’abandonaven al Calvari. Aqueix gest de generositat de Maria fou correspost pel bon Jesús ampliant la seua maternitat espiritual a tota la humanitat. I assumint el seu paper de Mare de tota la humanitat no hi ha poble ni nació, raça o grup humà sobre el qual Maria no exerceixi la seua funció. 

Així els habitants de les nostres illes han tengut en Maria una poderosa intercessora, un singular model de vida cristiana, una advocada eficaç. A aqueixa experiència han correspost amb tantes proves d’amor que fan que no es puga entendre la nostra història sense la Mare de Déu de les Neus, Santa Maria d’Eivissa, que no es puga viure el present sense ella i no siga segur un futur sense la seua protecció, perquè, com en temps passats, ella no deixarà de concedir-nos-la si confiadament li la demanam i posam tot el nostre esforç en que així siga. 

3.      El dia d’avui és viscut amb unes característiques especials. Les campanes, de matinada, han anunciat aquesta festa. Són molts els qui al llarg de la jornada, des de primeres hores, han pujat fins a aquesta Catedral a posar en les mans de Maria els gojos i esperances, les alegries i tristors de la pròpia vida i els dels seus éssers estimats. Altres, des de els diversos pobles que conformen les nostres illes li han elevat pregàries i han celebrat la seua festa.        

El darrer moment religiós públic d’aquest dia és la tradicional ofrena de flors, amb la qual acaba aquesta celebració. Per a jo, des de fa cinc anys, suposa un gran goig rebre els rams de flors i disposar que vagen col·locant-se als peus de la Mare de Déu, com si es perllongassen les manifestacions d’amor, les admiracions per la bellesa espiritual de Maria, les oracions que a ella aixecam. 

4.      Les flors que han sét ja col·locades i que aniran col·locant-se al final de la Missa indiquen l’amor i la devoció del poble, dels habitants d’Eivissa i Formentera que se senten espiritualment fills de la Verge Maria. 

Simbòlicament, aquestes flors poden expressar quant de bell i bo hem realitzat durant l’any, perquè en aquesta cita ja tradicional voldríem oferir-ho tot a la nostra Mare, convençuts que res no podríem haver fet sense la seua protecció i sense les gràcies que diàriament ens obté de Déu. Però – com solem dir-  no hi ha rosa sense espines, i en els talls d’aquestes estupendes flors, assenyaladament de les roses, tampoc no manquen les espines, les quals per a nosaltres representen les dificultats, els sofriments, els mals que han marcat i marquen també la vida de les persones i de les nostres comunitats.

A la Mare es presenten les alegries, però també se li confien les preocupacions, segurs de trobar en ella fortalesa per no defallir i ajut per seguir endavant.  

5.      En aqueixa presentació, idò, de tota la nostra vida a la Mare de Déu, voldria confiar-li especialment els “petits” de les nostres illes: en primer lloc els infants, aquells que han nascut i aquells que encara han de nàixer, aquells als quals se’ls ha reconegut el seu dret a la vida i aquells als quals se’ls l’ha negat i no formaran part de la nostra societat, encara que Déu sí que els té com a fills en el seu si. Li confii especialment aquells que estan malalts; els al·lots pobres i els qui sofreixen les conseqüències de situacions familiars dures. Li deman que ella vetlli sobre ells i faça que sentin, en l’afecte i suport de qui està al seu costat, l’escalf de l’amor de Déu.

A Maria vull encomanar els vells, els malalts, els immigrants que troben dificultat per integrar-se, les famílies que lluiten per quadrar els seus comptes i les persones que no troben feina o que han perdut un lloc de feina indispensable per seguir endavant. Davant aqueixes situacions difícils, li deman a la Mare de Déu que ens ensenyi a ser solidaris amb qui passa dificultats, a superar les desigualtats socials cada vegada més grans; a cultivar un sentit més viu del bé comú, del respecte a allò que ha de servir per a tothom.

Déu ens ha fet dipositaris d’una bellesa singular, som afortunats de poder gaudir de les belleses de la natura. Som responsables davant Déu i davant la història de la conservació i promoció d’aqueixa formosor. D’aqueixa bellesa natural hem de sentir-nos satisfets i responsables. Aqueixa és la vertadera imatge d’Eivissa, aquella que ha de resplendir als ports i aeroports, acollint així els qui ens visiten amb imatges de noblesa i bellesa, mai amb aquelles que no fan ni gran ni noble a qui les ofereix ni a qui les rep. 

6.      Al costat d’aqueixa bellesa Déu ens ha posat una altra bellesa encara major i més gran: la bellesa de la puresa immaculada de Maria, signe de segura esperança i de consol. Li deman que ens deixem atraure per aqueixa bellesa, apartant de nosaltres les immoralitats, els abusos, els conflictes escusadors. La bellesa immaculada de la Mare de Déu ens garanteix que, imitant-la, és possible la victòria de l’amor; més encara, que és certa; ens assegura que la gràcia és més forta que el pecat i que, per tant, és possible el rescat de qualssevol esclavitud.

La nostra Mare ens ajuda a créixer amb més confiança en el bé, a apostar pel servei generós i desinteressat, per la no violència, per la força de la veritat; ens estimula a romandre desperts, a no caure en la temptació d’evasions fàcils, a afrontar amb valor i responsabilitat la realitat, amb els seus problemes. Així ho féu ella quan sent jove fou cridada a arriscar-ho tot per la Paraula del Senyor. Així ha de ser el nostre valent compromís fet avui per tots plegats als peus d’aquest altar, davant la seua venerada imatge. Que així siga.