SANTA MISSA CRISMAL S.I. CATEDRAL 13 D’ABRIL DE 2017

Estimats germans sacerdots,

Benvolguts membres de la vida religiosa,

Fidels laics,

Benvolguts germans i germanes, fills tots de Déu.

El Dijous Sant els sacerdots, acompanyats per persones a les que estimem i servim, ens vam reunir per celebrar aquesta Eucaristia en aquest dia en què celebrem que Jesús, que va servir com a Summe Sacerdot a la humanitat, perquè la seva missió sacerdotal, important i necessària continués al món, va instituir el ministeri sacerdotal.

Conscient de tot el bo que es fa a cada poble, a cada parròquia, amb molt de goig, satisfacció i alegria viu cada any la celebració de la Missa Crismal unit als sacerdots autors i primers protagonistes d’aquest bé.

La Missa Crismal és per el Bisbe i per als preveres un moment especial de gràcia, en el qual el Senyor ens permet veure amb els ulls i amb el cor l’alegria de conformar aquesta Església diocesana i aquest presbiteri, de sentir-nos acompanyats i recolzats els uns en els altres per a la vida i el ministeri al qual hem estat cridats, de percebre que les obres de Jesús continuen i es perllonguen entre nosaltres perquè l’Esperit ens ungeix i ens envia.

Donem gràcies, doncs, al Senyor que ens permet celebrar aquesta Eucaristia, que ens llança de nou a la missió amb la unció de l’Esperit Sant.

Veient-a cadascun de vosaltres, estimats fills, germans i amics, us veig amb la vostra identitat apostòlica crida a enfortir el camí pastoral doncs sou part viva de l’extensió de projecte de Déu, manifestat en Jesucrist i portat endavant amb el do de l’Esperit Sant.

En aquesta celebració, a més beneïm els olis de catecúmens, que utilitzem en la celebració baptismal, el oli dels malalts, per ajudar i confortar les persones amb problemes de salut, i consagrarem el Sant Crisma, per als sagraments del baptisme, de la confirmació i l’orde sacerdotal, demanant a Déu que siguin molts els que es bategin, molts els que es confirmin i que no ens faltin diaques i sacerdots per portar la gent cap a Déu com a veritables cristians. Que aquesta benedicció recordi als fidels que ens acompanyen amb amor i afecte la seva recepció d’aquests sagraments i els fruits que això ha de donar a la seva vida.

D’una manera especial em dirigeixo a vosaltres, els meus estimats sacerdots, que sou i us sento els meus primers col·laboradors i us miro, sense excepció, com a germans i amics. Veient-, doncs aquí en mi i units tots amb tots: Que important és renovar cada any la vida i l’esperit del presbiteri! Quanta esperança tanca aquest gest de comunió entre el Bisbe i els seus sacerdots, com dels sacerdots entre si!

Serem tots els aquí presents: el Bisbe, els religiosos i religioses i els fidels, testimonis de la renovació que fareu els sacerdots de les promeses fetes el dia de la vostra ordenació sacerdotal. Que important és renovar cada any la vida i l’esperit del presbiteri per continuar sent allò que us ha encarregat amb amor i confiança Jesús! Renovar l’esperit de la nostra ordenació és viure el sacerdoci com un “avui” sempre nou i actual, que ens introdueix en aquest temps d’aliança plena i definitiva amb Crist Sacerdot, a glòria de Déu i al servei del nostre poble. Demano que junts dialoguem i busquem camins sempre oberts a la fraternitat i humilitat per així deixar-nos guiar per l’Esperit Sant que és qui ens fa dòcils i servicials de veritat, per alguna cosa el Senyor ens va triar per a fer-lo present com a Bon Pastor i amic. ” • Gràcies a la renovació i al compliment d’aquestes promeses es porta endavant l’evangelització, les celebracions i la caritat en totes les institucions que cadascú responsablement porteu endavant. Gràcies al compliment de la promesa de respecte i obediència al Bisbe, successor dels 12 Apòstols de Jesús, que té encomanada una porció del ramat del Senyor que és la diòcesi, i que vau fer ja en l’ordenació puc comptar i fiar-me de cada un . Si faltés el compliment d’aquesta promesa hauria una falta molt gran en l’exercici del ministeri sacerdotal.

En l’Evangeli d’aquesta celebració hem escoltat: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a evangelitzar els pobres “(Lc 4,18). Quan Jesús, a la sinagoga de Natzaret, assegura que “avui ‘es compleix l’antiga profecia, que hem escoltat a la primera lectura, indica, alhora, la forma com es compleix: s’anuncia als pobres una alegre notícia, es proclama als captius la llibertat i als cecs la vista, es proclama la llibertat als oprimits, es proclama l’any de gràcia del Senyor. Crist realitza el projecte del Pare, en primer lloc, a través de l’anunci de l’Evangeli.

El “avui” de què parla l’Evangeli no és una cosa que va passar aquell dia i ja ha acabat: és una cosa permanent i actual: perquè tots nosaltres hem estat ungits i enviats; som partícips de la unció i missió de Crist. Avui som nosaltres els testimonis del projecte de la salvació de Déu i els enviats a anunciar la bona notícia de la gràcia i de la misericòrdia de Déu; avui som nosaltres els que estem cridats a realitzar el servei de la veritat que fa veritablement lliures.

Estimats, aquesta solemne Missa Crismal toca el cor mateix de la nostra Església diocesana, ens recorda que tots estem enviats com ell a evangelitzar, a mostrar al món el rostre patern i misericordiós de Déu. Per això, quan consagrem el Sant Crisma amb el que seran ungits aquest any en tota la Diòcesi els batejats i confirmats, hem de sentir que som enviats a anunciar l’Evangeli als pobres, a obrir els ulls als cecs, a curar els cors estripats, a alliberar els captius, a proclamar l’any de gràcia del Senyor, a facilitar que l’Esperit Sant actuï en ells i no només en el moment de l’administració del sagrament, sinó tots els dies, sempre.

Sabem que avui són molts els desafiaments i les dificultats per a l’evangelització; el món ens obre cada dia nous escenaris per a l’anunci de Crist; els desenvolupaments tecnològics i socials plantegen possibilitats que no aconseguim aprofitar; els destinataris de l’evangelització es multipliquen dins i fora de la nostra Església. La collita és abundant; sembrats és cada vegada més gran, i en ocasions els operaris pocs. Però pensem en nosaltres i en tots els que amb nosaltres poden ser evangelitzadors, però no individualment, sinó com a comunitat crida a la missió. La pregunta sobre com evangelitzar, com transmetre la fe avui, es converteix així en una pregunta sobre la nostra Església: Què dius de tu, Església a Eivissa i Formentera, com et situes avui davant el context sociocultural que et toca viure? És urgent interrogar-nos amb sinceritat davant Déu i davant la nostra consciència: ¿Estem evangelitzant de veritat? ¿Som capaços de sortir de nosaltres mateixos i connectar amb el món amb un estil nou i renovat ardor? Estem convençuts no només en la ment, sinó sobretot en el nostre cor que anunciar Jesucrist i l’Evangeli és el millor regal que podem fer als altres? ¿Recolzem la nostra paraula amb el testimoni d’unes comunitats fraternes i d’un presbiteri reconciliat, fratern i unit, que mostren que és possible estimar amb un amor veritable? ¿Evangelitzem a partir d’un testimoni humil i alegre que brolla de la nostra condició de veritables deixebles del Ressuscitat i de la trobada personal amb Ell?

Un deixebles autèntic i una fraternitat viscuda amb sinceritat i intensitat ens permetran ser testimonis creïbles de Jesús enmig de la nostra món; només una Església convertida i evangelitzada serà realment una Església evangelitzadora i missionera; només una Església conscient de la presència del Ressuscitat serà una Església capaç de comunicar al món la força de la salvació de Déu i la bellesa de la fe en Crist; només una Església autènticament fraterna serà capaç de presentar el rostre amorós de Déu que fa dels seus fills i filles una família. En aquests propòsits no estem sols: l’Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres i ens ungeix per sortir a la missió. Deixem-nos, sense demores, conduir per aquest Sant Esperit, obrim el nostre cor i siguem dòcils a l’Esperit Sant.

Jesús no només va anunciar el projecte de Déu; Jesucrist va realitzar a més completament el projecte del Pare en la seva total lliurament de si mateix fins i tot en la Creu: “ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang” (Ap. 1,5). No ens toca, doncs, només parlar, sinó fer, actuar, obrar, com va fer Jesús i, ascendit al cel, ho encarrega a uns altres, uns dels quals som nosaltres, cadascun de nosaltres.

Havent rebut en una ocasió per sempre el Sagrament de l’Ordre se’ns ha fet partícips de la condició de Crist, bon Pastor, que dóna la vida, que s’immola pels altres. D’aquesta manera, el sacerdoci ministerial arriba a la seva perfecció en la celebració de l’Eucaristia, a través de la qual es vessa la sang que ens ha alliberat dels nostres pecats. Per aquesta identitat amb ell, quan nosaltres vam celebrar l’Eucaristia, quan diem amb tota veritat “t’oferim, Pare, aquest sacrifici sant i vivent”; és a dir, quan oferim al Pare el seu Fill únic, posem en moviment un corrent de gràcia i de salvació que arriba fins i tot a què està lluny.  La llavor de la Paraula, que cada dia sembrem amb fatiga i esperança, pot caure en terrenys àrids i pedregosos, però l’eficàcia salvadora de l’Eucaristia va sempre més enllà perquè Crist “ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang “.

Benvolguts sacerdots: les paraules que estem meditant concerneixen a tots els batejats, però ressonen en el nostre cor de manera específica i personal: “Ha fet de nosaltres un regne de sacerdots”. Avui celebrem amb goig i agraïment aquest acte de Crist pel qual ens ha constituït sacerdots “per al seu Déu i Pare”. Celebrem el dia natalici del nostre sacerdoci. Ell ha tingut el seu origen en una elecció de Crist que nosaltres vam acollir un dia amb generositat i alegria. La història de David, que ens ha recordat el Salm, il·lumina la nostra quan Déu diu: “He trobat a David, el meu servent, l’he ungit amb el meu oli sant, la meva mà està amb ell i el meu braç el enfortirà” (Sal 88, 21).

Cada un de nosaltres ha estat trobat pel Senyor; cada un ha estat objecte d’una especial predilecció el secret guardem en l’ànima; cada un ha estat consagrat per l’Esperit Sant; cadascú ha sentit com la seva debilitat ha estat sostinguda per la mà del Senyor. Això no és només per saber-ho, sinó per sentir en la més deliciosa i íntima alegria. També nosaltres estem ungits “amb oli d’alegria”.

Benvolguts sacerdots: conec bé les dificultats del ministeri que se’ns ha confiat; veig dia a dia les proves que hem de superar en el món d’avui; no ignoro les temptacions a què està sotmesa la vida sacerdotal. No obstant això, res tan bell com lliurar-li la vida a Déu perquè ell la faci fecunda en el seu projecte de salvació; res més gran que fer servir la llibertat que vam rebre per perllongar el cor de Crist que es va lliurar en l’amor fins a l’extrem. L’Eucaristia que celebrem ens omple de consol perquè enmig de les lluites, cansaments i esperances del nostre ministeri, experimentem l’amor misericordiós de Déu que mai falla. Per això, avui i sempre ressonen en el nostre cor les paraules del salmista: “cantaré tota la vida els teus favors, Senyor”. Avui i sempre, segurs que la fidelitat i la gràcia de Déu ens sostindran, ens alegrem per la predilecció que Crist ens ha tingut al fer de nosaltres “un regne de sacerdots per a Déu, el seu Pare” i renovem les nostres promeses sacerdotals.

La Missa Crismal és per al bisbe i per als preveres un moment especial de gràcia, en el qual el Senyor ens permet veure amb els ulls i amb el cor l’alegria de conformar aquesta Església diocesana i aquest presbiteri, de sentir-nos acompanyats i recolzats els uns en els altres per a la vida i el ministeri a què hem estat convocats, de percebre que el “avui” de Natzaret es perllonga entre nosaltres perquè l’Esperit ens ungeix i ens envia. Donem gràcies, doncs, al Senyor que ens permet celebrar aquesta Eucaristia, que ens llança de nou a la missió amb la unció de l’Esperit Sant.

En aquesta Eucaristia donem gràcies a Déu pel sacerdoci i pels nostres sacerdots; personalment i en nom de la nostra Església diocesana vull un cop més donar gràcies a Déu per vosaltres, benvolguts sacerdots: per la vostra fidelitat humil, pel vostre treball abnegat, pel vostre cansament pastoral, per les vostres mans plenes de calls, per la vostra generositat silenciosa i, també, pels vostres sofriments. Compteu en aquest matí i sempre amb el reconeixement, el suport, l’afecte, la gratitud i l’oració del vostre bisbe i dels fidels.

Donem gràcies i preguem també perquè el Senyor segueixi cridant a fidels d’Eivissa i Formentera per ser un dia sacerdots que continuïn la missió de Jesús a les nostres Illes i tant de bo fossin tants que es pogués anar a ajudar també en altres llocs. És molt important el nostre testimoni alegre, cordial i disposat, perquè els joves se sentin motivats a descobrir la vocació, Ningú podria pensar a ser sacerdot si veuen a homes malhumorats, enutjosos amb una vida gris i trist. Resem també per tots els que seran consagrats amb aquests olis que anem a beneir. Recordem als nostres germans sacerdots que estan en dificultats, als que pateixen per la malaltia, als quals no estan avui amb nosaltres i als que han passat ja a la casa del Pare, de manera especial, per l’últim mort Don Vicent Torres Font , mort el 24 de maig de l’any passat.

Estimats tots: preguem amb fe pels nostres sacerdots. Obrim de bat a bat el cor perquè ens ompli l’Esperit de Déu, perquè no ens cansem de tirar les xarxes obedients a la paraula del Senyor. Que vegem més la força de l’Evangeli que els desafiaments del món d’avui, que sobre les nostres debilitats i cansaments s’imposi l’amor de Déu. Benvolguts sacerdots: lliurem-se de nou amb humilitat i goig, reconeixent, com la Santíssima Mare de Déu, a la qual venerem amb el títol de Mare de Déu de les Neus, que Déu fa obres grans en la nostra petitesa, si la posem a les mans. Amén

Leave a Comment