SANTA MISSA DEL RITU D’ADMISSIÓ A LES SAGRADES ORDRES 16 juny 2018

Estimats:

Tant a mi com a vosaltres ens afecta gustosament el propòsit de Fernando, que avui es presenta davant l’Església per manifestar el seu desig de ser admès com a candidat a les Sagrades Ordres Sacerdotals.

Va ser el mateix Crist qui ens va enviar: “Pregueu a l’amo dels sembrats que hi enviï  més segadors”. Per això, Fernando, sabedor que el Senyor necessita bons ministres,  es presenta avui aquí, a respondre generosament a aquesta crida del Senyor, dient-li: “Sóc aquí, Senyor, envieu-me “.

Hem escoltat un fragment del llibre de Jeremies (1,4-9). La vocació de Jeremies respon bé al paradigma de vocacions profètiques. Aquí trobem els elements de la manifestació divina – les fórmules de missió – l’objecció per part de la persona – la confirmació amb la fórmula “jo estic amb tu” – un signe de la intervenció divina.

La narració de la vocació de Jeremies comprèn la cridada pel seu nom (Jr 1,4-10). La vocació de Jeremies es caracteritza pel protagonisme de la paraula. La Paraula l’elegeix, el consagra i l’envia: precedeix al naixement per expressar el caràcter profund de l’anomenada en l’existència del profeta. L’objecció que posa el profeta és la seva dificultat amb la paraula.

El missatge de Jeremies és ambivalent, unes vegades serà encarregat de discutir i denunciar, altres vegades encarregat de consolar i edificar. Suscitarà reaccions diverses. Serà, a més, un dels grans profetes perseguits pel seu propi poble. Per això en els versos finals, Déu exhorta el profeta a la perseverança i a la fermesa enfront de la dificultat i la contestació. La seva fortalesa queda garantida per Déu. I així és en totes les vocacions.

I una d’aquestes vocacions la veiem en tu, Fernando, seminarista des de fa ja diversos anys i que avui seràs admès a ser bon candidat de les Sagrades Ordres.

En el temps en què et coneixem hem apreciat en tu el teu desig de rebre l’ordre sagrat, mantingut amb les disposicions necessàries durant un prolongat temps, has arribat al grau suficient de maduresa.

Estem davant d’un sacramental, en el qual, presentant-te, avui, davant l’Església i el Bisbe, manifestes precisament el teu desig de ser admès a les Ordres Sagrades. I nosaltres preguem per aquest propòsit teu, perquè la gràcia de Déu t’acompanyi en el temps en què seràs de bell nou anomenat, aquest cop al ministeri sagrat, per la imposició de les mans del Bisbe.

A través de diferents esdeveniments de la teva vida, has intuït i descobert la veu del Senyor que et cridava i, com a jove prudent, has vist en aquests esdeveniments la manifestació de la voluntat de Déu.

Si bé és Déu mateix qui et crida a participar del sacerdoci ministerial de Crist, però, ens encomana als bisbes que, un cop comprovada la idoneïtat dels candidats pel seus formadors (rector, formadors, directors espirituals), et cridem per al servei de Déu i de l’Església, marcant-te amb el segell peculiar de l’Esperit Sant per tal missió.

Però, et queda encara completar la formació de tal manera que siguis digne que, al seu dia, se te pugui confiar el ministeri eclesial. Quedes, doncs, des d’ara a cura especial de l’Església, preocupada sempre per tenir bons i sants sacerdots, de manera que la teva perseverança en la vocació a la qual vas ser cridat et converteixi en candidat idoni per al ministeri apostòlic.

Certament, a través dels diversos esdeveniments de la vida has anat intuint i descobrint la veu de Déu que et crida, i sent una persona prudent, es veu que aquesta és la voluntat clara de Déu. Déu mou i ajuda amb la seva gràcia als qui crida a que siguin sacerdots, I als bisbes ens encomana, que comprovada la idoneïtat dels candidats, els acollim i els Consagrem al servei de Déu i de l’Església.

I així els escollits, per mitjà de l’ordre sagrat, queden destinats a perpetuar aquesta gran missió salvadora que Crist va fer al món. Així doncs, quan arribi el moment oportú de la teva ordenació, serviràs íntegrament a l’Església i edificaràs, mitjançant la paraula de Déu i els sagraments a les comunitats cristianes on siguis enviat.

Estimat Fernando, candidat al ministeri sacerdotal: fins ara ha estat fonamental revestir-te de Crist, i mantenir una relació d’amistat amb Ell, de manera que ja has experimentat que únicament vivint amb Ell i com Ell es pot anar endavant en aquesta vocació vital per a la Església. Ara has de començar a percebre una modulació en el teu seguiment a Jesucrist: passar, en la cura de la teva vocació, d’un centrar-se en les coses bones que seguir Crist, i com bé ens fa, a obrir-te a l’ampli camp de la missió de l’Església .

Vull dir que, llegint les Escriptures queda clar que la proposta de l’Evangeli no és només la d’una relació personal amb Déu … La proposta és promoure el Regne de Déu; es tracta d’estimar Déu que regna en el món. En la mesura que Ell aconsegueixi, per les nostres accions, regnar entre nosaltres, la vida social serà àmbit de fraternitat, de justícia, de pau, d’evangelització, de dignitat per a tots

Tens, doncs, que escoltar què diu l’Esperit i què diu a l’Església. Crist, bon Pastor, per la seva banda ens coneix perquè té una relació personal amb cada un de nosaltres, per mitjà de l’amor: ens ha mostrat el seu amor morint per nosaltres. I nosaltres podem saber si som del seu ramat, si el volem, si l’hem trobat, si és per a nosaltres una persona viva amb la qual ens trobem en relació estreta, si li oferim el sacrifici de la nostra pròpia vida. Trobant-lo a Ell, trobem la felicitat.

Leave a Comment