SOLEMNITAT DEL CORPUS CHRISTI

Santa Església Catedral 18 de juny de 2017

Celebrem aquest diumenge la Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist, és a dir celebrem amb solemnitat la presència real i autèntica del cos, sang, ànima i divinitat en el Sagrament de l’Eucaristia. L’objectiu d’aquesta festa és triple: fer-nos cada vegada mes conscients del gran do diví que és aquest sagrament; fer cada vegada més viva i convençuda la nostra fe en això; manifestar sentiments de profunda gratitud al Senyor Jesucrist que ho va instituir precisament en la nit en què anava a ser traït, expressant així el seu amor grandíssim per nosaltres.

A) En aquesta Solemnitat la litúrgia ens proposa aquest any com a primera lectura un fragment de l’Antic Testament que s’adapta perfectament a la celebració. En aquest text hi ha dues paraules fonamentals: Recorda, i No t’oblidis. Moisès aconsellava al pueblode Israel d’haver sempre viu en la ment el record de tot el que el Senyor ha complert, ha portat a terme en favor seu: «Recorda el camí que el Senyor, tu Déu … el mannà que tu no coneixies ni coneixien els teus pares «.

El poble d’Israel no havia mai oblidar-se de tot això, sigui per conservar un sentiment viu de gratitud cap al Senyor, sigui per mantenir-se fidel a l’fins i tot en els moments de prova.

Per això, tenint present aquesta lectura en aquesta Solemnitat l’Església ens convida també a nosaltres, que som el nou poble de Déu, a recordar ia no oblidar mai totes les obres dutes a terme per Déu per a la nostra salvació, obres que culminen amb la passió , mort i resurrecció de Jesus, Fill de Déu. A recordar i no oblidar que de totes aquestes obres meravelloses, i en particular pel que fa al misteri pasqual, l’Eucaristia és la memòria perenne, que com diu Sant Tomàs d’Aquino a la segona lectura de l’ofici de lectura d’avui, «… . »

L’Evangeli que hem escoltat pot ser considerat com una Homilia o una catequesi, feta per Jesus i que ens arriba a nosaltres a través de l’escrit de Sant Joan (6, 51-59).

a) La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. No es tracta que sigui un dinar i una beguda merament simbòliques o metafòriques, sinó d’una «veritable» menjar i una
«Veritable» beguda. A més, en parlar de carn i sang es
indica la totalitat de la persona. Jesus, doncs, es lliura realment sota les aparences del pa i del vi en la totalitat del seu ésser humà i diví. I es lliura amb la seva carn, el seu cos, que serà immaculada (el pa que jo us donaré és la meva carn per a la vida del món) i la seva sang vessada en remissió dels pecats.

b) «el que menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell
«, Continua dient Jesus, és a dir, a través de l’Eucaristia
s’estableix una unió profunda entre Crist i el creient, més encara, s’estableix una recíproca compenetració o in habitació en virtut de la qual Jesus realitza una progressiva transformació del creient cap al, de manera que el creient, en una certa mesura, pot anar semblant-se a Ell i fer el que ha fet Ell, és a dir, ser cristificat.

C) Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, o qui menja aquest pa viurà per sempre. Això vol dir que rebent a Jesus en l’Eucaristia ens fem partícips ja en aquesta terra de la seva vida divina, que precisament per això, és eterna, no subjecta a la mort, més encara, després de la mort té la seva plena maduració. I el que em menja viurà per mi, afegeix Jesus, és a dir, viurà de la vida divina que Ell comunica.

D) Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia, promet Jesus. Qui s’alimenta de l’Eucaristia participarà també en el propi cos mortal de la glòria de Crist ressuscitat en la resurrecció final.

Per tot això, Sant Tomàs d’Aquino: Oh sagrat banquet en què Crist …

D’aquestes simples consideracions que hem fet comprenguem bé quant és dolç i bo per a nosaltres participar en la Santa Missa, alimentar-nos freqüentment de Jesus en l’Eucaristia, sentir-nos cada vegada més units a Ell i amb Ell a totes les altres persones.