SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Capella de la Sagrada Família 23 jun 2017

Trobant al final de curs, en aquesta Solemnitat de Sagrat Cor de Jesús, que com deia el servent de Déu el Papa Pio XII: «Crist va destinar el seu cor com a signe i garantia de la misericòrdia i de la gràcia per a les necessitats de l’Església en els nostres dies «. Havent fet un curs més d’evangelització, litúrgia i caritat, avui davant del Cor de Jesús li donem gràcies del que bonament hem pogut fer, i li vam presentar les nostres propostes per a una Església millor i més efectiva, assumint per a això els compromisos que ens corresponen i puguem tirar endavant. Això complint el que ens indicava en Papa Benet XVI en l’Any Sacerdotal: «promoure el compromís de renovació interior de tots els sacerdots perquè el seu testimoni evangèlic en el món d’avui sigui més intens i incisiu».

1. Avui la litúrgia de l’Església catòlica es concentra, amb una adoració i un amor especial, entorn del misteri del Cor de Jesús. És sabut, i així ho heu fet en algunes parròquies, que aquest mes de juny està consagrat especialment al Sagrat Cor de Jesús, com el mes anterior ho hem tingut dedicat a la Mare de Déu. Amb el nostre culte i apropament al Sagrat Cor li expressem el nostre amor i adoració.

Més que les meves paraules, tot i que us les digui sentint-me de cada un, sense excepció germà i amic, deixem que ens parlin les paraules de la Bíblia, les Paraules de Déu.

A la primera lectura, Deuteronomi, 10, 6-11 se’ns ha presentat un poble declarat poble de Déu. L’ésser poble de Déu radica que Déu el va consagrar, el va introduir en la seva esfera, el va fer la seva propietat. La raó que Déu ho triés va ser el seu amor, el qual no busca altres raons més enllà de si mateix. Aquesta iniciativa gratuïta de Déu és la que constitueix la grandesa d’aquest poble llavors. Però aquest amor no va quedar restringit per sempre a aquest poble, sinó que amb la vinguda i les obres de Jesús s’estén a tots els pobles, i així, ara Eivissa i Formentera estan cridades a ser també poble de Déu. En aquest moment concret la vivacitat i l’eficàcia que Eivissa i Formentera siguin i visquin com a poble de Déu ens ha estat especialment conferida a nosaltres: és la nostra tasca i la nostra responsabilitat.

A la segona lectura, 1Jn 4, 7-16, l’autor ha parlat ja del manament decisiu, que és l’amor a Déu, passa ara al segon i inseparable manament, l’amor fratern. Joan no perd de vista un moment la situació de la comunitat cristiana. Per això es refereix concretament a l’amor fratern, sense excloure ningú. Els que estimen com Déu estima són Fills de Déu, vénen de Déu el mateix que l’amor que en ells es manifesta. El que no estima d’aquesta manera no té res en comú amb Déu i tampoc pot conèixer-lo. El coneixement de Déu és inseparable de l’amor que ve de Déu.

Certament Déu havia donat abans proves del seu amor, però només en Jesucrist ens dóna la prova definitiva. Ara coneixem que l’amor no és només una propietat més entre altres propietats divines, sinó la mateixa essència de Déu; ja que ens dóna el millor que té i ens el dóna sense reserves, ens dóna el seu «Fill únic».

L’amor que ve de Déu i es manifesta plenament en Jesucrist és amor desinteressat, perquè és amor als homes precisament quan aquests eren encara enemics de Déu. Va ser llavors, en el moment precís, quan Jesucrist va morir en sacrifici de propiciació pels nostres pecats.

El compromís d’aquest amor Jesús ho reafirma en les promeses que apareixent-com Cor a Santa Margarida Maria Alacoque va fer i estan en vigor i us recordo perquè les recordeu sempre als germans:

1) Els donaré totes les gràcies necessàries per al seu estat de vida.

2) Els donaré pau a les seves famílies.

3) Les consolaré en totes les seves penes.

4) Seré el seu refugi durant la vida i sobretot a l’hora de la mort.

5) Abocaré abundants benediccions en totes les seves empreses.

6) Els pecadors trobaran en el meu Cor un oceà de misericòrdia.

7) Les ànimes tèbies es tornaran fervoroses.

8) Les ànimes fervoroses faran ràpids progressos en la perfecció.

9) Beneiré les cases on la meva imatge sigui exposada i venerada.

10) atorgava la a aquells que s’ocupen de la salvació de les ànimes el do de moure els cors més endurits.

11) gravaré per sempre en el meu Cor els noms d’aquells que propaguin aquesta devoció.

12) Jo et prometo, en l’excessiva misericòrdia del meu Cor, que el seu amor omnipotent concedirà a tots aquells que combreguin 09:00 Primers Divendres de mes seguits, la gràcia de la penitència final: No moriran en desgràcia meva, ni sense rebre els seus Sagraments, i el meu Cor diví serà el seu refugi en aquell últim moment.

2. Finalment, en l’Evangeli de Sant Mateu 11, 25-30 ens presenta el cor de Jesús com mans i humil, sent això expressió del seu amor. I sent nosaltres sacerdots ens podem preguntar: com és, com actua el nostre cor? La gent a la qual servim i tractem què es pregunta de la nostra manera de ser del cor. Com ha de ser el cor d’un sacerdot?

Tot cristià està cridat a la imitació de Crist, però de manera especial els sacerdots. Qui ha estat cridat al sacerdoci inverteix molts anys de formació per estar a l’alçada de les necessitats de les persones. El més important per a un sacerdot és formar el seu cor perquè sigui com el de Crist. Això ho fa Déu al cor del sacerdot després de molts anys de contemplació i de l’esforç per imitar les virtuts de Crist.

Hi ha tres llocs per conèixer, estimar i imitar Crist: en l’Evangeli, a la Creu i en l’Eucaristia. En aquests tres llocs descobrim amb facilitat les virtuts que avalen el Cor de Crist, especialment la seva mansuetud i la seva humilitat, que són la porta per on passa el seu amor cap a nosaltres.

Que gran exemple ens dóna Crist en l’Evangeli, que no va venir a ser servit sinó a servir! Quant podem aprendre de la contemplació de Crist clavat a la Creu, on el seu amor arriba fins a l’extrem i no s’estalvia res perquè ens salvem! Quanta senzillesa i quanta humilitat de Crist que ha volgut quedar-se entre nosaltres per acompanyar-nos i parlar-nos en aquests bells moments de silenci íntim davant la Santíssima Eucaristia!

En aquests tres llocs, el sacerdot troba un model que imitar i són els llocs privilegiats per deixar que Crist, les seves mirades, les seves paraules, els seus gestos, penetrin el seu propi cor i faci d’ell un reflex viu del seu Amor.

Sant Pau ens convida a tenir els mateixos sentiments de Crist (Fil 2,5). Com més el cor d’un sacerdot està ple dels sentiments de Crist, tant més estimarà a les ànimes com les estima Crist. Com més hores acompanyi a Crist, tant més fàcilment les persones podran descobrir l’amor tan infinit amb què Déu les estima, ja que Déu vol donar a conèixer el seu Amor a través del cor dels seus sacerdots.

El Cor de Crist és un tresor d’amor que portem en gerres de fang (2 Cor 4, 7). Ens meravellem que el Senyor hagi triat instruments tan petits per fer present el seu amor entre els homes. Semblaria com si això fos una mena de limitació que Crist mateix ha volgut posar al seu amor. Per aquesta raó, veiem l’important que és per al sacerdot deixar que Crist modeli el seu cor. Jesús benèvol i humil de Cor, fes el meu cor semblant al Teu!