CARTA PASTORAL AMB MOTIU DEL COMENÇAMENT DE LA VISITA PASTORAL

Benvolguts germans en el sacerdoci,

Benvolguts Religiosos i Religioses,

i estimats fidels de la diòcesi d’Eivissa:

Amb aquesta Carta desig comunicar-vos que vaig a iniciar la Visita Pastoral a la diòcesi. Amb ella pretenc acompanyar-vos a tots vosaltres, sacerdots, religiosos, religioses i fidels laics de les diferents parròquies i comunitats, compartir el goig de la fe que ens anima i encoratjar l’esperança i els treballs comuns per l’Evangeli. És gran la il·lusió que tinc a visitar-vos i no menor l’esperança que tinc posada en aquesta visita, en què compartirem la fe, la esperança i el amor amb què Déu ens ha beneït.

És un do de Déu per a mi el conèixer-vos més de prop, estar amb vosaltres, sentir l’alè de la vostra fe, gaudir del consol del vostre amor i comprovar la fermesa de la vostra esperança. Dono gràcies a Déu perquè esteu fidels a Jesucrist i us sentiu fills de l’Església. Us convido a que considereu la visita pastoral amb els ulls de la fe, sobretot, com un esdeveniment de gràcia que, d’alguna manera, reprodueix aquella singular visita per la qual Crist, Jesús, Príncep dels Pastors, ha visitat i redimit seu Poble.

I INTRODUCCIÓ

Ja fa més de dos ans que em trobo, com a Bisbe, entre vosaltres. En aquest temps he anat coneixent cada vegada més la rica herència cristiana dels nostres pobles i les nostres gents, les seves belles tradicions religioses. Això ha contribuït a consolidar en mi el profund convenciment del que esperançador que és el moment pastoral en què ens trobem.

Des del meu arribada enmig de vosaltres he tingut la feliç oportunitat de visitar cadascuna de les parròquies que componen aquesta Església particular, totes les cases religioses, totes les obres educatives i de caritat, així com mantenir trobades amb els diversos moviments apostòlics que hi ha a la diòcesi. Han estat diverses les ocasions que he estat en cadascuna de les comunitats parroquials i gairebé puc dir que les conec bé i, en conseqüència, que les estimo profundament. En cadascuna de les visites que us he fet fins ara, com l’Apòstol Pau als cristians de Corint, «em vaig presentar davant vostre feble tímid e tremolós, i ni la meva paraula ni la meva predicació es va basar en persuasius discursos de saviesa, sinó en la manifestació de l’Esperit i el seu poder «(1Cor 2,3-4).

Les dimensions humanes de la nostra diòcesi m’han permès conèixer a moltes, moltíssimes persones, mantenir relacions cordials amb tantes persones, apreciar el treball que es fa en cada comunitat cristiana, tractar els catequistes, animadors litúrgics i membres dels cors parroquials, obrers de les parròquies, etc. No han faltat tampoc els freqüents contactes institucionals amb les persones que exerceixen algun tipus d’autoritat entre nosaltres, sota el règim democràtic en el que tenim la sort de viure, buscant sempre defensar la independència de l’Església en el compliment de la seva missió i la col·laboració recíproca per a la consecució del bé comú. No obstant tot això, sóc conscient que encara sou molts més els que no conec personalment i estic desitjant que arribi el dia de poder dir que he estat, encara que fos fugaçment, amb cada home i dona de la diòcesi.

2. QUÈ ÉS LA VISITA PASTORAL?

Es tracta d’un acte de pasturatge, certament privilegiat, pel qual el Bisbe, en nom de Crist, visita les diverses comunitats locals com a mestre fidel de la veritat, gran sacerdot dels sagrats misteris i guia sol·lícit del poble sant a ell confiat, per confortar els deixebles i exhortar-los a perseverar ferms en la fe i en la vida cristiana.

El Directori per al ministeri pastoral dels bisbes, recollint la disciplina canònica vigent i la tradició de l’Església, indica que: «La visita pastoral és una de les formes, confirmada per segles d’experiència, amb les quals el Bisbe manté contactes personals amb el clergat i amb els altres membres del poble de Déu. És una oportunitat per a reanimar les energies dels agents evangelitzadors, felicitar, animar-los i consolar-los; és també l’ocasió per convidar a tots els fidels a la renovació de la pròpia vida cristiana i a una acció apostòlica més intensa. La visita permet, a més, examinar l’eficàcia de les estructures i dels instruments destinats al servei pastoral, donant-se compte de les circumstàncies i dificultats del treball evangelitzador, per poder determinar millor les prioritats i els mitjans de la pastoral orgànica «. Per mitjà de la Visita Pastoral, el Bisbe apareix com el principi i el fonament visible de la unitat de l’Església particular que li ha estat encomanada, principal dispensador dels misteris de Déu, així com el moderador, promotor i guardià de tota la vida litúrgica de l’Església que li ha estat confiada (cf. Decret Christus Dominus del Concili Vaticà II, n. 15).

Així, doncs, en compliment del que determina del Dret canònic i la tradició de l’Església, i urgit per la caritat pastoral, aniré a vosaltres com a Pastor de la porció del Poble de Déu. Aniré a vosaltres, als vostres pobles, a les vostres parròquies i comunitats, a les vostres cases i centres de treball, on us trobeu i viviu, als centres educatius on es em vulgui rebre, a les diverses organitzacions i associacions de cada poble, per compartir , allà mateix, les preocupacions i problemes, els projectes i els desitjos, els goigs i esperances, les idees de la vostra ment i les vibracions del vostre cor creient, la paraula i el missatge de la Veritat, l’alegria comuna de la fe.

Amb la Visita Pastoral, com a Bisbe vostre i pastor de l’Església diocesana, he i vull acostar-me a tots com el Bon Pastor, fent-me proper a totes les comunitats per conèixer els fidels a la meva encomanats, mostrar el meu afecte per tots, especialment pels més necessitats de misericòrdia i alè, pels malalts i els més pobres, els infants, adolescents i joves, les famílies i les persones que viuen en soledat, per escoltar-i atendre sol • lícita i fraternalment, fer sentir la veu del que és el nostre únic Pastor , Jesucrist, i, en nom seu, atraure els dispersos i reunir a tots en la unitat, per l’amor i el vincle de la pau.

He i desitjo vivament apropar-me a vosaltres per oferir-vos en la fraternitat cristiana, la Paraula i la Gràcia del Senyor Jesús, que a tots ens ha fet fills del Déu viu. Vull, senzillament, estar amb vosaltres com el qui serveix, escoltar i dialogar amb vosaltres, pregar i celebrar junts els misteris de la nostra fe comuna que ens anima. Desitjo exhortar i encoratjar-en els vostres quefers i responsabilitats com a membres joiosos de l’Església i pelegrins plens d’esperança en camí cap al Regne de Déu, i animar-vos en la vostra fe i en la joiosa tasca d’anunciar l’Evangeli de Jesucrist en obres i paraules a l’home d’avui. Resumint, doncs, el que s’ha dit anteriorment, tom prestades les paraules de sant Pau escrivint als cristians de Roma, el meu anada a vosaltres és, doncs, «per confirmar-o millor per consolar amb vosaltres per la mútua comunicació de la comuna fe».

3. PREPARACIÓ DE LA VISITA PASTORAL

Demane al Senyor des d’ara que beneeixi aquesta visita i les trobades pastorals que tingui amb vosaltres. Que a tots, a vosaltres i al meu, aquesta visita ens ajudi a créixer en la fe i, animats per la caritat, a donar raó de l’esperança que ens anima. Reseu a Déu pels fruits d’aquesta Visita i implorad la intercessió i la protecció de la nostra Mare, la Santíssima Mare de Déu, Mare de Déu, venerada entre nosaltres com la Verge de les Neus, la nostra Reina i Patrona.

L’adequada preparació de la Visita Pastoral a cada parròquia exigeix, almenys, tres moments fonamentals, que han de ser duts a terme amb cura. El primer d’ells és l’anunci de la Visita Pastoral als fidels, explicant-los el sentit i la utilitat de la mateixa; per això, pot usar-se i distribuir-se convenientment aquesta mateixa Carta Pastoral o un resum de la mateixa. El segon moment és el de l’elaboració dels informes preceptius, als quals em referiré més endavant. El tercer moment és el de la motivació i convocatòria als fidels per la seva participació fructuosa en els actes a celebrar, especialment la Santa Missa d’inici i la de la fi de la Visita Pastoral, la visita al Cementiri parroquial, les reunions amb cada grup interessat , etc.

Us convido a tots a que prepareu i obriu el vostre cor als dons que Déu vessament en ocasió d’aquesta Visita. Us prego que participeu en les trobades que tinguem. Us exhorto a que prengueu part, sobretot, en la celebració de l’Eucaristia, font i cimal de tota la vida cristiana, sagrament d’unitat i vincle de caritat, que ens fa ser l’Església de Jesucrist.

Entre els aspectes de la preparació, tant per a vosaltres com per a mi, hi ha el coneixement i discerniment de la realitat de la parròquia, la qual al seu torn, entre nosaltres està integrada a la figura pastoral i canònica que anomenem arxiprestat.

Es tracta que veiem i fem el discerniment de fe de la situació de les vostres parròquies, amb l’amplitud que considereu oportuna: on som per discernir cap a on hem d’encaminar els nostres passos. En aquesta mirada convé que s’assenyalin les principals dades demogràfiques; la situació religiosa, social i econòmica; quina és la realitat del ministeri de la Paraula en les seves diverses formes i nivells, acció missionera, catequesi en les diferents edats, predicació litúrgica, altres formes de predicació; com es porta a terme la realitat litúrgica i sacramental; què és el que es fa en el camp de l’acció social i caritativa així com tot el relatiu en relació al compromís i presència dels cristians en la vida pública; com està organitzada la parròquia i els aspectes econòmics de la mateixa, etc.

Per això, cada rector em farà arribar, amb la deguda antelació, i en qualsevol cas un mes abans de la data indicada, una Relació sobre l’estat de la parròquia segons el model que va en annex a aquesta Carta Pastoral (annex m. 1). Per a la redacció d’aquesta relació, de la qual és responsable directe el mateix rector, es pot servir de la col·laboració de totes i cadascuna de les persones que, d’una manera més o menys directa, col·laboren amb les diverses activitats que es duen a terme a la parròquia.

Així mateix, un cop conegut els dies que en principi puc dedicar íntegrament a la Visita pastoral a la seva parròquia, (annex 2: Calendari de la Visita Pastoral), organitzarà les trobades amb els diferents components de la parròquia; grups parroquials, d’apostolat, litúrgia i caritat, obrers i d’organització, associacions catòliques, etc. Avisarà als fidels de la meva presència a la parròquia en els dies indicats i, d’acord amb mi, els farà saber el lloc i les hores en què estaré a disposició de tots i cada un perquè qui ho desitgi, pugui tenir una trobada personal amb seu Bisbe; així mateix, prepararà una llista de gent gran, malalts i persones a les que he d’anar a trobar en els seus domicilis per la raó que sigui, assenyalant el moment més adequat per a això.

Convé també que entri en contacte amb les persones que, tot i que no dependents ni vinculades per qualsevol títol a la parròquia, pot ser oportú que visiteu: centres docents, públics i privats, de la demarcació parroquial, associacions de tot que tenen les seves activitats dins el territori de la parròquia, i també les autoritats locals; a aquestes institucions se’ls farà saber, pel mitjà que es consideri més oportú, que es va a dur a terme la Visita Pastoral a la parròquia i que d’una manera o altra el Bisbe voleu trobar i intercanviar amb ells una paraula de proximitat i amistat. M’agradaria particularment trobar als claustres de professors, als alumnes dels centres educatius, sense excloure també el món del treball. Desitjo així complir allò que vaig dir en la meva primera al·locució a la diòcesi el dia de la meva ordenació episcopal: «Saludo Tots i a cadascú des del fons del meu cor. Voldria que la meva salutació Arribi a cada casa d’AQUESTA Diòcesi i cadascuna de les persones que l’Senyor ara en confia. Desitjo que Arribi a Totes els familias i Especialment a les que viuen QUALSEVOL tipo de dificultat. El meu salut vull que va seguir manifestació de l’afecti d’un amic pèls nens i per la joventut; que va seguir Expressió de la meva voluntat de compartir la Responsabilitat con los adults; que va seguir veneració pèls majors; que va seguir proximitat pèls MALALTS; que va seguir amor preferencial pèls desvalguts, i a els pobres; vull que el meu salut va seguir una oferta de Diàleg per tot aquells i aquelles que és cregui indiferent o inclús per aquells i aquelles que és reconegui contrari. Que ningú se senti exclòs de la meva salutació, així com l’amor i l’afecte amb què ho faig. Desitjo que tots sàpiguen que estimo i estimaré aquesta Església d’Eivissa i Formentera, reconeixent en aquest amor un reflex, encara que sigui feble, de l’amor immens del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant «.

Amb tot això, doncs, el rector em presentarà un programa de la visita, que jo, després d’atent examen i subsegüent aprovació, amb la seva ajuda i companyia, procuraré complir.

4. REALITZACIÓ DE LA VISITA PASTORAL

La Visita Pastoral té diversos moments i comprèn tot un seguit d’actes de diversa naturalesa. En arribar el dia assenyalat per a l’inici de la Visita Pastoral, aquesta començarà en el mateix temple parroquial, amb una breu pregària i adoració davant el Santíssim Sagrament en el sagrari. Aquest mateix dia, així com tots els altres que duri la visita, a l’hora acostumada en aquesta parròquia, concelebraré la Santa Missa amb el rector i els sacerdots de l’arxiprestat que puguin participar-hi.

Després del breu acte d’inici de la Visita Pastoral, començaré a dur a terme el programa que m’hagi ofert i aprovat. La Visita ha de ser suficientment perllongada, de manera que el Bisbe pugui conèixer el treball apostòlic dels preveres, religiosos i laics, de manera que promogui, fomenti i coordini les diferents obres i activitats parroquials.

La Visita Pastoral no és un mer tràmit administratiu o burocràtic, ni de bon tros una acció de control que el Bisbe exerceix sobre les parròquies i institucions. En efecte, «El Bisbe, quan compleix el deure de visitar les parròquies o comunitats locals de la seva diòcesi, no ha de ser considerat com qui compleix una mera funció administrativa, sinó que ha de ser clarament reconegut com a pregoner de l’Evangeli, metge, pastor i summe sacerdot del seu ramat «(Cerimonial dels Bisbes, n. 1177). No obstant això, una revisió dels aspectes materials i documentals de la parròquia és necessària; per això, el rector ha de presentar al Bisbe o al seu delegat si fos el cas, els llibres parroquials, l’estat de comptes i la situació econòmica de la parròquia, l’arxiu parroquial i altres documents que es custodien en la mateixa.

Forma part també de la realització de la visita l’examen de la sagristia, l’estat de conservació dels objectes i paraments litúrgics, de la casa parroquial i altres dependències parroquials, els locals de la catequesi i sales de reunions i d’actes, etc. També es visitarà el sagrari i la manera com és custodiada la Sagrada Eucaristia al mateix, així com la seu per sentir les confessions i el mobiliari de l’església mateixa. De tot això, el secretari de la Visita Pastoral aixecarà una acta a la qual el Bisbe afegirà les observacions i disposicions que s’hagin de complir d’ara endavant.

A les parròquies on hi hagi cementiri parroquial aquest ha de ser també visitat pel Bisbe, pregant pels difunts que allí esperen la resurrecció del dia final (cf. Jn 11, 24) i examinant que es compleixin totes les disposicions canòniques, civils i sanitàries relatives ; així mateix, si és el cas, es visitarà també el cementiri municipal on els hi hagi i es consideri oportú, elevant allà també pregàries per l’etern descans dels que hi reposen. A l’respons pels difunts han de ser convidats també els fidels perquè s’uneixin a l’oració pels seus éssers volguts.

Segons el programa elaborat pel rector i aprovat per mi, al llarg de les jornades dedicades a cada parròquia, aniré reuniéndome amb tots els grups presents al territori parroquial. Desitjo que la Visita Pastoral sigui una oportunitat per animar a cada un dels que s’ocupen de les tasques de l’Església a que segueixi endavant amb els treballs pel Regne de Déu, així com de consolar quants senten el pes de les dificultats. La meva tasca més important serà beneir i conèixer tot el que estigui ben fet, que estic segur que és molt i bo.

En el compliment d’aquesta comesa, espero, i així li ho demano a Jesucrist, Bon Pastor de les nostres ànimes, trobar la paraula d’alè justa que cada un necessiti: el sacerdot, els obrers, els catequistes, els animadors litúrgic, els pares de família, els mestres, els membres d’associacions o confraries, els voluntaris de Càritas, els infants de la catequesi, els joves de la Confirmació, els majors i els malalts, etc.

Naturalment no tot és perfecte i les obres que els homes portem endavant són sempre perfectibles i possibilitades de millora; per això, sé que em trobaré amb coses o situacions que necessitaran de certa «correcció» o ser redimensionades. Que ningú es molesti ni es predisposi a les coses o situacions que han de ser modificades: també la Visita Pastoral és per reorientar el rumb del que pot estar desorientat i per animar la cura del que, per raons de diferent pes, hagi pogut caure en descuit. En l’espiritual, el pastoral o el material vaig a posar els meus ulls de pastor, de pare que estima i cuida als seus fills desitjant-los el millor.

Com he dit més amunt, al final de dia, i segons el costum de cada parròquia, concelebraré la Santa Missa amb el rector i els sacerdots de l’arxiprestat que puguin participar-hi.

5. CONCLUSIÓ DE LA VISITA PASTORAL

El dia assenyalat, preferiblement un diumenge, una solemne concelebració de l’Eucaristia, clausurarà els actes de la Visita Pastoral.

Un cop examinat el que es fa en cada parròquia, per l’informe del sacerdot responsable de la mateixa i per la informació directa en les entrevistes, trobades i reunions, us proposaré que encaucéis vostra activeu parroquial amb un projecte pastoral de caràcter renovador i evangelitzador, que sigui clar i definit en les seves prioritats, objectius i mitjans, que estigui en sintonia amb la situació concreta de cada lloc i amb el camí que com a Església diocesana portem endavant. Aquest projecte pastoral, naturalment ha d’estar en sintonia amb la Nova Evangelització i la fidelitat al Concili Vaticà II i a les grans directrius del Magisteri autèntic de l’Església.

Aquest projecte pastoral ha de tenir en compte la centralitat de Jesucrist en tota l’actuació de la comunitat cristiana, procurant que sigui una voltar més a tots, pastors i fidels a la fe i la relació amb el Senyor. El nostre Camí, Veritat i Vida. L’acceptació de la persona de Jesucrist és la nostra vida és l’itinerari que condueix a l’alta meta de la santedat, que és la configuració com a deixebles del Mestre.

En la meva primera Carta Pastoral, publicada en ocasió del 50è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de les Neus, dedicava un capítol, el núm. 5 als «Fruits i conseqüències de l’evocació de la Coronació de la Mare de Déu de les Neus», que contenia indicacions pràctiques en el nostre camí pastoral. Voldria, en ocasió d’aquesta Visita Pastoral que es recollís en els plans de cada parròquia i institució diocesana que fa allà s’indica.

Finalment, cal indicar que, com és tradició de l’Església, s’aixecarà acta de la Visita Pastoral, l’original s’ha d’arxivar al Bisbat i quedarà una còpia a la parròquia Les disposicions episcopals conclusives de la Visita Pastoral es comunicaran per escrit a cada parròquia, conservant un exemplar a l’arxiu parroquial i un altre en el Bisbat.

A tota la comunitat diocesana li encomano un especial record en la pregària (cf. Annex n. 3) i en l’acció amb vista a la Visita Pastoral, demanant al Bon Pastor seva guia amorosa i la seva assistència en aquesta activitat tan important del Bisbe. La encomano, a més, a la Mare de Déu, venerada entre nosaltres sota el títol de Mare de Déu de les Neus, perquè, com des de fa més de set segles, vetlli sobre el camí d’aquesta Església diocesana que la té com a Mare i vol sempre posar per obra seva exhortació a Canà: «Feu tot el que Ell us digui» (Jn. 2,5).

Eivissa, 8 d agost de 2007, festa de sant Ciriac màrtir, patró de la diòcesi.

+ Vicente JUAN SEGURA

Bisbe d’Eivissa