Dins de la iniciativa L’Església en 12 setmanes 2026, un projecte que busca acostar a la societat la vida i la missió de l’Església a Espanya, la sisena setmana està dedicada a l’ecologia integral, una mirada que reconeix que tot està connectat: la naturalesa, la societat i la vida humana.

L’ecologia integral, en la perspectiva de l’Església catòlica, no és simplement una proposta ambiental ni una sensibilitat social afegida, sinó una mirada creient sobre la realitat. Parteix d’una convicció fonamental: el món és do de Déu, creació bona confiada a la cura responsable de l’ésser humà. Per això, respectar el medi ambient i respectar a l’home no són tasques paral·leles, sinó dimensions inseparables d’una mateixa vocació.

Una mirada creient sobre la realitat
El contingut de la setmana s’articula entorn de diverses idees principals que ajuden a comprendre la importància de l’ecologia integral. Entre elles, destaquen:

• És un concepte derivat de l’observació de la interconnexió entre el món natural i naltgros;
• els problemes humans, socials i mediambientals als quals ens enfrontem avui en dia no són crisis separades, sinó una sola crisi complexa amb dimensions tant socials com mediambientals;
• la cura de la nostra casa comuna és una cridada a convertir l’ecologia integral en acció;
• la cura del medi ambient no és una moda ideològica, sinó una exigència de justícia i caritat.

Cuidar la casa comuna: reptes de la pastoral d’ecologia integral en España
Eduardo Agosta, O. Carm., director del departament d’Ecologia Integral de la Conferència Episcopal Espanyola, és la firma convidada d’aquesta sisena setmana. De què es tracta realment i quins desafiaments ens planteja avui als catòlics a Espanya? és l’interrogant al qual dona resposta en el seu article.

El nucli pràctic d’aquesta pastoral consisteix a comprendre que «no hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental». L’ecologia integral ens ensenya que tot està interconnectat: el mode en què maltractem la naturalesa impacta directament en els éssers humans, especialment en els més pobres i vulnerables.

Eduardo Agosta, també assenyala els reptes i desafiaments actuals per a l’Església a Espanya: vèncer els prejudicis i el negacionismo, despertar a les nostres comunitats, integrar la creació en la litúrgia, i coherència institucional i econòmica.

Les nostres parròquies espanyoles, resumeix, tenen la bella tasca de ser fars de llum enfront del paradigma tecnocràtic dominant. Assumir aquest repte no és opcional: és la manera concreta amb la qual, en ple segle XXI, els catòlics exercim el nostre amor a Déu Creador i a Jesucrist, per qui tot va ser fet, i defensem la vida humana en tota la seva expressió.

Responent interrogants
Quin és el compromís del cristià amb la Creació? Què té a veure la naturalesa amb la dignitat humana o la religió? Pot reduir-se el significat de l’ecologia a una ideologia? Aquestes són algunes de les qüestions que apareixen en aquest sisè episodi del pòdcast de L’Església en 12 setmanes 2026. L’episodi aborda la dimensió teologal, social i espiritual de l’ecologia integral i compta amb la participació de Mons. Vicente Martín, bisbe auxiliar de Madrid, i de Pedro José Jiménez, delegat d’ecologia integral a Pamplona i Tudela.

En definitiva, l’Església proposa una conversió ecològica que és, abans de res, conversió del cor: aprendre a viure amb sobrietat, gratitud i sentit de responsabilitat.

L’ecologia integral, il·luminada per l’Evangeli i pel magisteri recent, ens convida a contemplar el món com una llar compartida. Cuidar la terra i cuidar a l’ésser humà formen part d’una mateixa missió: custodiar el do rebut i transmetre’l, enriquit i protegit, a les generacions futures.