Dins de la iniciativa L’Església en 12 setmanes 2026, un projecte que busca apropar a la societat la vida i la missió de l’Església a Espanya, la quarta setmana està dedicada a la protecció de menors, com un compromís ferm i permanent de l’Església. Un deure moral i evangèlic que neix del respecte a la dignitat de cada persona.

L’abús contra menors és una tragèdia greu. Fereix profundament a la víctima i a la seua família, i suposa una traïció a la missió de l’Església. Per això, l’Església rebutja de manera clara qualsevol abús sexual, de poder o de consciència, els reconeix com a pecat greu i delicte, i demana perdó pel mal causat.

L’acció de l’Església s’articula en quatre línies essencials: escoltar i acompanyar les víctimes, l’atenció integral i la reparació del mal causat, la prevenció, i la formació de totes les persones que treballen amb menors.

A Espanya, aquest compromís es concreta en oficines de protecció de menors, protocols d’actuació i el Pla de Reparació Integral a les Víctimes, el PRIVA. Protegir el menor és cuidar la vida, la confiança i el futur de tots.

El perquè del compromís de l’Església

El contingut de la setmana s’articula entorn d’unes idees principals que ajuden a comprendre el perquè del compromís de l’Església. Entre elles, destaquen:
• L’Església catòlica, per mandat del Senyor, assumeix el compromís clar i permanent de respectar als menors, protegir-los i construir per a ells comunitats segures.
• L’abús contra els menors és un drama personal i social que fereix profundament a la víctima i a la seua família, traeix la confiança del cristià, la missió de l’Església i el compromís d’anunciar el missatge alliberador de Jesucrist.
• L’Església a Espanya reconeix el mal causat i continua demanant perdó.
• L’acció de l’Església enfront dels abusos s’articula en quatre línies: escoltar i acompanyar, donar atenció integral al mal sofert, reparació, prevenció i formació.

Oficines d’atenció a les víctimes a totes les diòcesis i instituts de vida consagrada

Jesús Rodríguez Torrente, director del Servei de Coordinació i Assessorament de les Oficines per a la Protecció de Menors, reconeix que l’abús a menors és una xacra que s’ha establert en la realitat social d’una forma molt greu.

«L’Església catòlica, després de l’impacte que ha suposat la presa de consciència de la desprotecció dels menors en els nostres entorns, ha tractat de respondre amb rapidesa i decisió”, afirma. Des de l’any 2019, en què l’Església va establir de manera preferencial la norma de l’atenció a les víctimes d’abús i la protecció del menor com a eixos configuradors, “totes les diòcesis i els instituts de vida consagrada han creat oficines d’atenció a les víctimes i també s’ha instat que les activitats de temps lliure tinguin un control molt segur sobre menors. No hi ha ni una sola institució que no tingui el protocol de detecció i actuació en cas d’abusos -destaca-, i s’ha anat creant una conscienciació molt clara sobre entorns segurs i codis de bones pràctiques. S’ha establert un pla de prevenció a tres fases per a anar donant formació i pautes d’actuació”.

En aquest moment, una mitjana anual de 200.000 persones està realitzant programes formatius i agafant consciència d’aquests temes. “Crec, amb senzillesa, que estem oferint a tota la societat un model molt bo d’atenció a víctimes, de detecció de possibles abusos i de prevenció», assenyala Jesús Rodríguez Torrente.

Responent interrogants

Quin és el compromís de l’Església enfront del drama dels abusos? Quins són els avanços per a la protecció de menors? En què es concreten els treballs de prevenció, formació i actuació? Aquestes són algunes de les qüestions que apareixen en el quart episodi del pòdcast de L’Església en 12 setmanes 2026. L’episodi compta amb la participació de Samuel Segura, membre de la Comissió Assessora del Pla de Reparació Integral de Víctimes d’Abusos (PRIVA), i Sandra Várez, portaveu de la mateixa Comissió Assessora del PRIVA.

També, en el text, es dona resposta a les preguntes més freqüents sobre abusos a menors en l’àmbit de l’Església. A més, a partir de l’experiència de l’Església, s’ofereixen algunes conclusions des del reconeixement que els abusos sexuals comesos contra menors en el si de l’Església són un problema greu per l’altura de la missió que li ha estat confiada i que queda greument menyscabada. Són considerats pecats i delictes i consegüentment han de ser tractats.