Aquest dimecres, 5 d’agost, se celebra la solemnitat de la Mare de Déu de les Neus, patrona de les illes d’Eivissa i Formentera. Els oficis religiosos en honor de Santa Maria començaran a la S. E. Catedral a les 7:30 del matí, amb la missa de l’Aurora; més tard, a les 10:30 hi haurà una missa solemne, després de la qual es farà una presentació d’infants a la Verge. I a la tarda, a les 19 hores, se celebrarà una altra missa solemne amb ofrena floral i la presència de les autoritats insulars i representants de totes les parròquies de l’illa. Tots aquests oficis en honor de la Mare de Déu seran presidits pel bisbe d’Eivissa, Mons. Vicent Ribas.

Un moment de la Missa de l’Aurora, celebrada aquest dimecres a primera hora del matí

celebració aquests dies d’agost de les festes de la Terra per commemorar la conquesta d’Eivissa i la devoció a la Mare de Déu de les Neus és una tradició que perdura des de fa gairebé vuit segles. El setembre del 1235, un mes després de la conquesta d’Eivissa del 8 d’agost del 1235, que va incorporar les Pitiüses a la corona d’Aragó, els lloctinents dels senyors feudals Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona; Pere de Portugal, comte d’Urgell, i Nunó Sanç, comte del Rosselló, als quals el rei Jaume I havia encomanat la conquesta, van complir el primer dels compromisos que havien adquirit prèviament i instituiren la parròquia de Santa Maria, adscrita a la diòcesi de Tarragona i amb un àmbit territorial que abastava totes les illes d’Eivissa i Formentera.

Segons explica el canonge i historiador Joan Marí Cardona, per les primeres referències documentals a la Mare de Déu d’Agost, sembla que inicialment la festa patronal de la nova parròquia se celebrava el 15 d’agost; no obstant això, poc a poc es va anar estenent el costum de celebrar la festa el 5 d’agost, per ser l’advocació mariana més propera a la data de la conquista. Aquest dia era el de la dedicació de la basílica romana de Santa Maria la Major, que també es coneix com Santa Maria i la Mare de Déu de les Neus, perquè la seva construcció està lligada al fet miraculós que nevàs a Roma en un calorós dia del mes d’agost.

Amb els anys, la denominació de Santa Maria d’Eivissa va anar canviant Santa Maria la Major, que ja es troba en documents de 1720, encara que més recentment es va imposar el nom de Santa Maria de les Neus.

El primer temple de la parròquia de Santa Maria és possible que fos una mesquita habilitada com a església, com intueixen els capellans i historiadors Isidor Macabich i Joan Marí Cardona, encara que no hi ha cap evidència que fos així ni ho han confirmat tampoc les excavacions arqueològiques. En tot cas, fins als primers anys del segle XIV no es va començar a construir la nova església parroquial. L’edifici inicial, d’estil gòtic, coincidia amb l’absis actual de la catedral. Al segle XV, ja tenia amb cinc capelles i es van construir la nau i la ‘capella fonda’.

Però al segle XVI, segurament arran dels moviments de terres per construir les noves murades d’Eivissa, les parets mestres i la volta del temple es van clivellar i va començar un deteriorament gradual de l’edificació, fins a tal punt que a finals del segle XVII, l’estat de la nau principal del temple era tan dolenta i la seva situació arquitectònica tan compromesa que necessitava una reparació important que, al final, va acabar sent una reconstrucció total, que va canviar també les seues formes exteriors. L’obra va ser executada al llarg del segle XVIII sota la direcció del conegut mestre d’obres Pere Ferro; va començar el 1712 i havia de durar dos anys i mig, però en realitat es va allargar molt més i no es va acabar fins al 1728.

L’església parroquial de Santa Maria es va convertir en catedral el 1782, quan el Papa Pius VI va crear la diòcesi d’Eivissa, dependent de l’arquebisbat de Tarragona. El seu aspecte era pràcticament el mateix que ha arribat fins als nostres dies.