La parròquia i el poble de Jesús celebren el dimarts 8 de setembre la seua festa patronal, la solemnitat de la Mare de Déu de Jesús. En honor seu s’oficiarà, a les 11:30 del matí, la missa de festa, seguida de processó, presidides pel bisbe d’Eivissa, Mons. Vicent Ribas. Aquestes celebracions litúrgiques comptaran amb la participació del Cor des Pla de Jesús i sa Colla de l’Horta.
Diu el canonge i historiador Joan Marí Cardona, que la festa patronal de Jesús era una de les més tradicionals i arrelades de tota Eivissa, i que l’església era “santuari de curts pelegrinatges, especialment de gent de la mar”, que visitava el temple no només el dia de la patrona, sinó al llarg de tot l’any. En tot cas, cada 8 de setembre una multitud de gent de la ciutat i d’altres indrets de l’illa es concentrava al poble per participar en una celebració que va assolir una gran popularitat, semblant a la de Sant Jordi.
Segons el també capellà i historiador Isidor Macabich, l’església de la Mare de Déu de Jesús va ser construïda el 1466, encara que no han aparegut documents que permetin afirmar amb certesa qui i per què la va edificar. Marí Cardona sosté que no va ser per iniciativa de la diòcesi de Tarragona (a la qual pertanyia la parròquia d’Eivissa en aquella època), sinó de la Universitat, la institució que va governar Eivissa fins al segle XVIII, que tenia molt d’interès a atraure l’illa alguna congregació religiosa per potenciar l’ensenyament, les predicacions i sumar arguments per a la seua reivindicació de tenir una diòcesi pròpia.
Està documentat que a finals del segle XV ja existia a Jesús una comunitat de franciscans, que va continuar allí almenys fins al 1577 i a la qual es deu el valuós retaule que encara presideix el temple. Possiblement a causa de les freqüents incursions pirates, a les quals estaven molt exposats i contínuament en perill de saquejos o de ser capturats, el cert és que el 1580 els franciscans havien abandonat Jesús i la Universitat va cedir l’església a l’ordre dels dominics, malgrat l’oposició del clergat parroquial de Santa Maria. És possible que, tot i els perills, els dominics acceptessin instal·lar-se a Jesús gràcies a la promesa de la Universitat de cedir-los un terreny perquè poguessin construir un convent propi a Dalt Vila un cop acabà la construcció de les murades, el 1585.
En 1674, instal·lada ja la comunitat dominica al seu flamant convent del baluard de Santa Llúcia, van decidir vendre el temple de Jesús a la parròquia de Santa Maria, que per la seua part va carregar el cost als pobladors de la zona, que en aquest cas no van haver d’edificar la seua pròpia església, com es va fer als quartons, però sí pagar el que havia costat.
En 1785, amb la divisió parroquial de l’illa efectuada pel primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra, La nostra Senyora de Jesús es va convertir en parròquia, amb un territori que abastava les vendes de ses Torres, Cala Llonga, Santa Maria i l’Horta, encara que amb els anys aquesta darrera passaria a formar part de la nova parroquia del Puig d’en Valls.