El poble i la parròquia de Sant Carles celebren la seua festa patronal el dimecres 4 de novembre. La jornada festiva començarà a les 12 del migdia amb la missa solemne en honor del patró, seguida de la tradicional processó, que seran presidides pel bisbe dEivissa, Mons. Vicent Ribas.

Com la majoria de les parròquies rurals d’Eivissa, la de Sant Carles va ser creada pel decret de divisió parroquial dictat pel primer bisbe de la diòcesi, Mons. Manuel Abad i Lasierra, el 1785. El prelat va deixar constància de les circumstàncies que aconsellaren crear-la: “A la banda de llevant de l´illa d´Eivissa, davant l´illot de Tagomago, existeix un territori molt fèrtil, de devers una llegua d´extensió, anomenat es Figueral, molt despoblat perquè es troba allunyat de la vicaria de Santa Eulària. Ha semblat convenient de fer-hi una parròquia de nova erecció, que es dedicarà a sant Carles, i el terme que se li assigna, actualment sols d´unes vuitanta famílies, té totes les possibilitats de poblar-se ben aviat”.

Poc després començà a construir-se l’església parroquial, però no a la zona des Figueral, com deia el decret que va instituir la parròquia, sinó en un lloc situat al centre del terme parroquial, a Peralta. Segons el canonge i historiador Joan Marí Cardona, no se sap exactament quan van acabar les obres del temple, però se suposa que a finals del segle XVIII ja estava en ús, encara que el porxo, el campanar i la casa del rector se li van afegir posteriorment. Marí Cardona assenyala que l’església de Sant Carles -juntament amb les de Sant Llorenç i Sant Mateu- és una de les de traça més elegant del camp eivissenc; totes tres van ser dirigides possiblement pel mateix mestre d’obres.

Les véndes que van integrar originalment la nova parròquia van ser les de Peralta, Terrassona, Puig Verd i Benissait, Figueral, Morna, Canavall, Atzaró, Savinar i Montserrat, amb un total de 150 cases o famílies i una població de 608 persones. En els anys posteriors, totes aquestes véndes de la parròquia es reagruparen en quatre: Atzaró, Morna, es Figueral i Peralta, que el 1860 sumaven un total de 1.222 feligresos, segons les dades recollides per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria durant la seua estada a Eivissa.